La dreta treu ferro al TJUE i Vox atia l’euroescepticisme

MadridEl revés de la justícia europea al Tribunal Suprem no va provocar que la dreta es retractés del seu alineament amb cadascuna de les decisions de l’alt tribunal durant la causa del Procés. Vox va anar fins i tot més enllà i va optar per desacreditar el TJUE, mentre que PP i Cs no van qüestionar la resolució, però van advertir que la situació d’Oriol Junqueras no canvia. “Segueix sent un condemnat”, va expressar ahir el líder dels populars, Pablo Casado, en la mateixa línia que la portaveu de Cs al Congrés, Inés Arrimadas, que va subratllar que la decisió del TJUE “ni anul·la ni qüestiona la sentència”. És la tesi que també recull la Fiscalia, que creu que s’ha de confirmar la inhabilitació perquè la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat de l’elecció de Junqueras com a eurodiputat es va fer quan el judici estava vist per sentència.

Però la dreta no només va voler rebaixar els ànims de qui creu que Junqueras podrà anar al Parlament Europeu, sinó que es va posar la bena abans de la ferida amb relació a Carles Puigdemont, que podria ser el més beneficiat per la decisió del TJUE. Tant Casado com Arrimadas van coincidir en prometre que canviaran la llei perquè els “fugats de la justícia no puguin ser escollits”, que és el que ha permès que l’expresident estigui en aquesta situació. A l’espera del que pugui passar amb Puigdemont, l’eurodiputat de Cs Jordi Cañas també va advertir que en cas que finalment exerceixi d’eurodiputat, el Suprem podria demanar el suplicatori i el Parlament Europeu “votaria que poden ser jutjats i ja està”.

La ultradreta, en canvi, no es conforma amb pensar que tot seguirà igual. Ahir el líder de Vox, Santiago Abascal, va avançar des del seu perfil de Twitter la possibilitat de convocar “una gran mobilització” per protestar contra la sentència del TJUE. Malgrat que Abascal mai ha defensat obertament la sortida d’Espanya de la Unió Europea, ahir va entonar el seu discurs més euroescèptic fins ara, afirmant que la justícia europea “dona oxigen i suport al procés colpista a Catalunya”, qualificant com a “eurosubmissos” els que cridin a acatar la sentència europea. Per al líder de Vox, la decisió del Tribunal de Luxemburg no respecta “la sobirania d’Espanya”, que, segons ell, és “qüestionada des de foscos despatxos de Brusel·les” o en negociacions “infames” del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i els “enemics declarats de la nació”. En contra d’aquestes intervencions de la UE, va dir Abascal, cridaran “a una gran mobilització nacional contra aquest atac a la nostra sobirania, a la nostra Constitució i al seu fonament, que és la indissoluble unitat d’Espanya”.

Creix la campanya per l’‘Spexit’

No va ser des de l’interior de Vox, però sí des de perfils a les xarxes propers al discurs de l’extrema dreta on va néixer, hores després de la sentència, el hashtag #spexit, que veia la resolució com un detonant intolerable que donaria sentit a la sortida d’Espanya de la Unió Europea. Diferents perfils de Twitter amb aquest hashtag consideraven, en la línia d’Abascal, que la justícia europea està vulnerant la sobirania d’Espanya, mentre que molts d’altres, això sí, el feien servir per respondre de manera crítica o humorística. Un dels més repiulats era: “Què diu el teu passaport?”, en referència al lloc on hi ha escrit “Unió Europea”.

Des del PP, veus com la del seu líder a Catalunya, Alejandro Fernández, cridaven a la calma davant els comentaris antieuropeus: “Quan de manera unànime els membres de la UE i les seves institucions es van negar a reconèixer la independència de Catalunya, el separatisme es va abraçar a l’antieuropeisme. Mai caiguin en això, encara que algunes coses no ens agradin. Europa continua valent la pena”.

Si amb la sentència del TJUE, a diferència de Vox, Cs i PP no van qüestionar la justícia europea, sí que ho van fer en un altre àmbit: el que fa referència a les extradicions dels líders independentistes. Ahir Pablo Casado va insistir que una altra de les mesures que voldria impulsar és la modificació del sistema d’euroordres per introduir els delictes de rebel·lió i de sedició en la llista dels que permeten l’entrega automàtica. Per la seva banda, Jordi Cañas va destacar que el “veritable problema” de la causa judicial del Procés a l’estranger és que “Bèlgica no concedeix l’euroordre a un país democràtic”.