La pressió judicial contra Torra no s’atura abans de la reunió amb Sánchez

El president de la Generalitat hi arribarà amb una segona causa penal per desobediència

Des que va començar a flirtejar amb Esquerra per aconseguir la investidura de Pedro Sánchez, el PSOE ha basat el seu canvi d’estratègia en dos fets empíricament comprovables: ha deixat de recórrer les decisions del Parlament i del Govern als tribunals i s’ha compromès a impulsar una taula de diàleg amb la Generalitat. Però no sempre ha sigut així. No fa pas gaire que el govern socialista impugnava sense demora les resolucions en favor de l’autodeterminació i que la Fiscalia aplaudia les denúncies contra el president de la Generalitat per la pancarta en suport als presos polítics i als exiliats.

Aquests últims dies, ja instal·lada de ple en la nova estratègia –que confia que els porti a aprovar els pressupostos generals de l’Estat–, la Moncloa es troba amb els ecos de la seva vida anterior. Aquest dilluns ha sigut el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el que ha obert una nova causa penal contra Quim Torra per desobediència, i dimarts passat era el ministeri fiscal el que, a instàncies del Tribunal Constitucional (TC) –i del govern espanyol–, començava a investigar Roger Torrent pel mateix delicte.

"Hem de deixar enrere la judicialització del conflicte, tornar al camí de la política i del diàleg perquè és la nostra obligació i el nostre deure", deia Sánchez en el debat d’investidura de principis d’any. Però ja en aquell discurs obviava que, malgrat el seu cop de timó, la situació escapava al seu control. L’última evidència palpable és el procés penal que es torna a obrir contra el president del Govern per una qüestió pràcticament idèntica a la que ja li ha costat una primera condemna al TSJC. Ahir des de la Generalitat s’acusava els tribunals d’actuar amb ànsies de "venjança". I la situació encara podria complicar-se aquest dimarts, quan el PP té previst denunciar Torra als jutjats per "usurpació de funcions".

L’origen del cas

El passat mes de setembre l’entitat espanyolista Impulso Ciudadano es va personar a la justícia per reclamar la retirada de la pancarta dels presos, ja fos dins o fora de període electoral. Mentre obria la investigació, el 19 de setembre el TSJC va donar 48 hores a Torra per retirar la pancarta com a mesura cautelar, però el president s’hi va negar i no va ser fins al dia 27 que els Mossos, basant-se en un requeriment judicial, la van acabar traient del balcó de la Generalitat.

El TSJC inicia un nou pols amb Torra per la pancarta dels presos

Aquest és l’origen de la segona causa per desobediència contra Torra. Formalment es va obrir el 2 de gener i aquest dilluns, després d’escoltar les parts –entre les quals la Fiscalia–, ja ha quedat en marxa amb la designació del ponent, el magistrat Carlos Ramos Rubio, el mateix que va instruir el primer cas contra el president.

Torra es podria haver d’enfrontar a un nou judici abans de convocar les eleccions. I la notícia arriba quan falten tres dies per a la reunió amb el president espanyol precisament al Palau de la Generalitat, que avui torna a lluir la pancarta en favor dels presos. V a ser l’ANC qui la va penjar el 3 de gener, després que el president els lliurés la pancarta a la plaça de Sant Jaume –aquell mateix dia la Junta Electoral Central havia ordenat la retirada del seu escó de diputat–. De fet, Impulso Ciudadano ja prepara una tercera querella per desobediència contra Torra precisament per aquesta qüestió.

La reunió de dijous entre presidents fa nosa al PSOE, segons reconeixen fonts del partit, però és una penyora a pagar pel suport d’ERC a la investidura. I més quan, tot i seguir predicant la fi de la judicialització, els exemples contraris no paren d’acumular-se.

Col·lecció d’exemples

"La política no es pot amagar rere les togues", reivindicava la nova portaveu de l’executiu espanyol, María Jesús Montero, ara fa tot just dues setmanes, en plena efervescència de la pugna de Torra contra la JEC i, de retruc, també contra el Tribunal Suprem. Aleshores, en un canvi inèdit, la Fiscalia havia fet costat al president de la Generalitat defensant que no se li podia retirar l’acta de diputat fins que no hi hagués una sentència ferma. Ressonaven les paraules de Sánchez en campanya, quan es va vanagloriar de controlar la Fiscalia –va haver de rectificar ipso facto–, i el recent nomenament de l’exministra de Justícia Dolores Delgado com a nova fiscal general de l’Estat. Però aquell moviment del ministeri públic no va tenir cap efecte sobre el Suprem, que va rebutjar les cautelars demanades per la defensa de Torra i va avalar la retirada del seu escó.

L’exemple de dimarts passat és encara més eloqüent. L’endemà que el president del Parlament, Roger Torrent, s’enfrontés públicament a Torra precisament per l’acta de diputat, el TC ordenava a la Fiscalia que iniciés les indagacions pertinents per querellar-se per desobediència contra Torrent. El motiu: permetre que es debatessin a la cambra catalana resolucions en favor de l’autodeterminació i contra la monarquia. I el responsable de portar el president del Parlament al TC: el govern del PSOE. Ho va fer quan encara no es creia que la desjudicialització del conflicte era el millor camí per resoldre’l i preferia optar per la mateixa via que durant anys va cronificar el conflicte de la mà de l’executiu de Mariano Rajoy.

En l’últim mes, la Fiscalia també ha sol·licitat una pena de set mesos de presó contra l’activista dels CDR Tamara Carrasco per incitació a desordres públics; s’ha oposat al permís penitenciari de 72 hores demanat pel president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; i aquest mateix dilluns el jutge instructor de la causa contra el Procés al Suprem, Pablo Llarena, ha iniciat el suplicatori perquè es retiri la immunitat a l’eurodiputada Clara Ponsatí, i el TSJC ha posat data al judici contra la mesa del Parlament per l'1-O, que començarà per Sant Jordi.
Aparcant la contundència contra l’independentisme que havia practicat en altres temps –recents–, el PSOE s’ha compromès a acabar amb la judicialització de la política. La pregunta és si en serà capaç.