“Si alguna cosa li fa por a l’Estat i a la dreta és Puigdemont i l’exili”

BarcelonaToni Comín (Barcelona, 1971) respon per telèfon des de Bèlgica, on està exiliat. L’exconseller i diputat d’ERC era el número 2 de JxCat a les europees, una candidatura que ara qüestiona la Junta Electoral Central (JEC).

La JEC ha decidit excloure’ls de les europees. Com ho han rebut?

Jurídicament no se sosté, és prevaricació. Alguns d’aquests membres de la Junta Electoral fa un any i mig que es manifesten públicament de manera parcial i agressiva contra el president Puigdemont i membres del Govern de l’1-O. Hi podem recórrer, amb expectatives fundades que el Suprem corregeixi aquesta bogeria. També podem recórrer al Constitucional i després a instàncies europees, i alguna acció jurídica potser haurem de fer.

Que hagin triat substituts significa que acaten la decisió?

En absolut. La substitució és la condició per tombar aquesta decisió de la Junta Electoral. Si no ho féssim, no podríem presentar el recurs.

Qui ha escollit els substituts?

Nosaltres directament, fent les consultes corresponents: ens agrada molt una veu jurídica i amb potència pedagògica com Gonzalo Boye; una víctima de les clavegueres de l’Estat com Xavier Trias, i una veu com la de Bea Talegón, que és una veu espanyola, com la de Boye, perquè quedi clar que som davant un atac a la democràcia, que és un problema sistèmic de l’estat espanyol.

Gonzalo Boye deia que arribar fins al final podria implicar una repetició electoral. Ho veuen factible?

Nosaltres arribarem fins al final, sabem que s’estan vulnerant els nostres drets, el sufragi passiu, els drets polítics. Arribarem, si cal, fins al Tribunal Europeu de Justícia: o es resol abans o pot acabar amb l’anul·lació de les eleccions.

Puig s’ha pogut presentar al Senat i Ponsatí a les municipals. A què ho atribueix?

Davant el pànic que puguem ser elegits eurodiputats i exercir com a tals, han intentat impedir-ho per aquesta via. Entenem que també és una via totalment inútil. Si alguna cosa li fa por a una part del que és l’Estat i a la dreta és Carles Puigdemont i l’exili. El combat que estan perdent és a fora. La internacionalització d’aquest conflicte polític és el principi del final per a l’Estat. Volen impedir que la veu de l’1-O se senti al Parlament Europeu.

Deixen que Junqueras s’hi presenti.

No saben quina trampa fer. Saben que els presos els tenen sota control perquè els inhabilitaran, i llavors no podran exercir el càrrec. Nosaltres no podem ser inhabilitats, podrem agafar l’acta i exercir d’eurodiputats, fent-ho servir de plataforma per explicar el conflicte a Europa.

Si finalment la candidatura ha de tirar endavant amb els substituts, quina campanya faran?

Aquest escenari no és ni molt menys damunt la taula. El Suprem resoldrà aquesta setmana i el TC abans de la campanya.

I si no rectifiquen?

Per què no s’hauria de rectificar? I per què Luxemburg no hauria de resoldre abans de les eleccions? Els candidats som nosaltres, sigui quin sigui el resultat de tot plegat. La gent ens vota a nosaltres. Farem la campanya en qualsevol circumstància.

ERC li va donar suport. Si considera que s’hi pot presentar, ¿com és que no forma part de la llista d’ERC?

ERC disposava d’uns informes jurídics que indicaven que era molt difícil exercir com a eurodiputats. Ara s’ha manifestat públicament en el sentit contrari. Quan els informes van mostrar millor que podríem exercir, ja era massa tard i se’ls va fer complicat reobrir la llista.

Si aquest convenciment seu de poder exercir d’eurodiputat l’hagués tingut abans, seria candidat d’ERC?

No, hauria continuat demanant una llista unitària a Europa. Després, quan Puigdemont va veure que es podria exercir com a eurodiputat, és quan em va tornar a posar damunt la taula la bondat que féssim una llista junts amb la Clara. No tenia sentit desaprofitar-ho. Estem donant al Consell per la República un braç parlamentari.

Però la candidatura és d’una força política, no del Consell.

Ens hauria agradat una candidatura del Consell, però no ha pogut ser.

¿Però l’independentisme pot optar a dues llistes? ¿Què representa JxCat que no representi ERC?

Nosaltres només tenim un adversari, que és l’estat espanyol. Som aliats en aquestes eleccions europees. Tenim gent a la presó i a l’exili. No es tracta de qui guanya unes eleccions o qui les perd. Es tracta de guanyar junts la batalla a l’Estat.

ERC va acceptar la decisió desitjant-li sort. Se sent fora del partit?

No me’n sento ni un mil·límetre més lluny que abans de ser en aquesta llista. De fet, continuo interlocutant amb la gent d’ERC.

Amb el grup parlamentari també?

Hi ha hagut moments de la legislatura en què no hi he connectat, ara mateix no hi ha reunions perquè hi ha campanya electoral.

Fa un any li demanaven insistentment l’escó i ara l’hi respecten.

Probablement han entès alguns dels meus arguments. Sempre he estat disposat a donar l’acta si calia. Els fets simplement m’han donat la raó.

ERC diu que no farà res que l’afecti econòmicament i políticament. A què es refereixen?

Esquerra és un partit que té uns principis ètics que li impedirien fer més dura la repressió. És una evidència palmària. Potser m’hauré de quedar molts anys a l’exili per haver sigut conseller d’ERC. Em sembla inimaginable que es plantegin res per perjudicar un exiliat. Els partits tenen l’obligació de minimitzar els efectes de la repressió. La secretària general del partit ha repetit moltes vegades en privat: “Esquerra Republicana estarà en deute amb tu tota la vida, Toni Comín”. Per sempre més. Crec que això ho tenen molt clar.