El Govern es persona en la causa contra les càrregues policials i afirma que estarà "al costat" dels votants de l'1-O

Torra diu que s'oposarà a la petició de la Fiscalia d'investigar ciutadans per "desobediència"

El president, Quim Torra, ha afirmat aquest dilluns que la Generalitat "defensarà" els votants de l'1-O en la causa contra les càrregues policials, on ha avançat que hi ha personat el Govern com a acusació. Així, ha explicat que s’oposarà a la petició de la Fiscalia d’imputar una desena de ciutadans per "desobediència a l'autoritat". En l'acte de presentació del llibre de l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, "1 judici (polític) i 100 preguntes", moderat pel periodista Antoni Bassas, el president de la Generalitat ha afirmat que el Govern estaria "al costat dels ciutadans".

D'aquesta manera, el cap de l'executiu ha contestat al moviment del ministeri públic, que ha anunciat que demanaria investigar els votants de l'1-O per "una voluntat rebel". Torra estava acompanyat per Cuevillas i l'advocada Magda Oranich, que han subratllat que la Fiscalia demana investigar els ciutadans que han denunciat els agents de la Policia Nacional. "Van contra ells perquè són els que tenen identificats", ha dit Oranich, posant de manifest que són els ciutadans que han interposat la denúncia contra els autors de les càrregues policials.

En aquesta causa també hi ha personat l'Ajuntament de Barcelona i, fins ara, el Govern s'havia personat en el cas obert a Girona per les càrregues de la policia a la ciutat.

"Puigdemont sap que si ve aquí l'endemà de ser escollit eurodiputat, el risc de detenció és gran"

Després de dir que "no aconsellaria" l'expresident Carles Puigdemont de tornar a Catalunya com a eurodiputat fins que no hi hagi un aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha assegurat: "Ell sap que si ve aquí l'endemà de ser escollit [membre del Parlament europeu], el risc que el detinguin és gran". En tot cas ha dit que ho afirma com a advocat, però que l'excap de l'executiu no sempre li ha fet cas: "Jo tampoc li vaig aconsellar que anés a Finlàndia", ha dit, en al·lusió al moment en què el Tribunal Suprem va reactivar l'euroordre contra Puigdemont i va propiciar la detenció a Alemanya. 

Una proposta d'autodeterminació al Parlament i els llaços grocs

D'altra banda, el president de la Generalitat, preguntat per Bassas, s'ha referit a la polèmica dels llaços grocs afirmant que tenia la "consciència tranquil·la". Ha defensat que no podia ordenar la retirada d'aquesta simbologia i que, per aquest motiu, va esperar l'"ordre de la policial judicial", que en aquest cas va ser dels Mossos d'Esquadra. En tot cas, ha afegit que ara espera que li notifiquin la querella que ha interposat la Fiscalia per desobediència. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha de decidir ara si l'accepta o no. 

També s'ha referit al judici de l'1 d'octubre i a la resposta d'una eventual sentència condemnatòria. Insistint que el focus ara és el procés judicial al Suprem, ha reiterat que no podrà acceptar una condemna i que si es fa efectiva portarà una proposta "basada en la democràcia i el dret a l'autodeterminació" a la cambra catalana. Sense més concrecions, no ha descartat cap escenari. 

El que sí que ha deixat clar, en la línia que ja ha apuntat aquest dilluns la número dos de JxCat a les eleccions espanyoles, Laura Borràs, és que el govern espanyol que sorgeixi dels comicis ha d'abordar, a parer seu, l'autodeterminació. "El 80% dels catalans volen un referèndum acordat, vinculant i legal", ha dit el president dirigint-se a Pedro Sánchez, que aquest cap de setmana ha tancat la porta a qualsevol consulta sobre la independència.