DIPLOMÀCIA

Torra posa l’accent exterior en l’antirepressió

El director de l’Institut Martin Luther King visitarà el president a la primavera a la Generalitat

Ha sigut la segona vegada que el president Quim Torra, que va assumir el càrrec al maig, ha anat als Estats Units. A diferència de la primera, que va ser polèmica per l’enganxada amb l’ambaixador espanyol durant l’Smithsonian Folklife Festival -l’entitat organitzadora va acabar eliminant els discursos institucionals per evitar més tensió-, aquest viatge ha sigut de baix perfil mediàtic. L’entorn del president ho justifica assegurant que Torra s’ha centrat en els contactes polítics. Com a exemple, expliquen que va anul·lar una entrevista a una ràdio local de Washington perquè va sorgir la possibilitat d’ampliar l’agenda de converses amb congressistes.

I és que, a banda de les reunions empresarials a Silicon Valley (Califòrnia), Torra ha prioritzat trobades per exposar la situació de Catalunya a les portes del judici de l’1-O. Una acció exterior que a partir d’ara s’intensificarà -afirmen des del seu entorn- amb un viatge per Europa cada mes. L’accent es posarà en la defensa dels drets civils i polítics, la vulneració de drets durant la instrucció del Tribunal Suprem i la petició d’una mediació internacional per poder exercir l’autodeterminació. Fugint de la dicotomia entre independència sí o no, doncs, la voluntat és buscar empatia a fora equiparant la reivindicació del referèndum amb una lluita més en la història dels drets civils i polítics. Un relat que ja s’ha plasmat en aquest viatge als EUA.

La primera parada de Torra va ser la reunió amb el president de l’Institut Martin Luther King, Clayborne Carson, que els últims mesos ha estat intercanviant correspondència amb Jordi Cuixart (Òmnium) i amb l’exlíder de l’ANC, Jordi Sànchez, empresonats preventivament des del 16 d’octubre del 2017. Amb Carson va oferir una conferència i una classe a porta tancada a la Universitat de Stanford, on es va posar un vídeo amb les manifestacions independentistes des del 2010, de la concentració a Economia del 20-S i del referèndum de l’1-O. L’objectiu era contrarestar el relat de la Fiscalia i del Suprem, que assumeix que el moviment independentista va recórrer a la violència. Segons fonts de Presidència, Carson es reunirà a la primavera amb Torra al Palau de la Generalitat. Una trobada que consideren un indicador de l’interès de l’Institut Martin Luther King pel cas català.

De Califòrnia, on també es va reunir amb el senador Jerry Hill, compromès a promoure les relacions econòmiques entre Catalunya i Silicon Valley, Torra es va traslladar a Washington. Allà es va trobar amb cinc congressistes i l’associació internacional d’escriptors PEN Club, que es distingeix per la defensa dels drets humans. No es va poder veure, amb tot, amb càrrecs del govern.

La reunió que més valora l’entorn del president és la que va fer amb el congressista John Lewis, escollit per Geòrgia i una figura històrica de la lluita pels drets civils -va passar unes quantes vegades per la presó-. Tot i que fonts coneixedores de la trobada no en revelen el contingut, consideren un triomf que tots acceptessin fer pública la reunió amb Torra i fotografiar-s’hi. “Ja és un indicador que no els fa res que se sàpiga que han abordat la qüestió de Catalunya”, afirmen aquestes fonts, malgrat admetre les dificultats que comporta fer forat en les relacions exteriors.

Des que va assumir el càrrec, Torra ha dedicat la meitat dels onze viatges a l’exterior a mantenir reunions amb els exconsellers i l’expresident a l’exili. Ara, sense deixar les visites a Waterloo, té la intenció d’intensificar els viatges per denunciar la repressió.

Més continguts de