Torra prescindeix de presos i exiliats per superar el veto
Vergés, Chacón, Borràs i Calvet se sumen a un executiu més paritari que acabarà amb el 155
BarcelonaSense presos ni exiliats. El president de la Generalitat, Quim Torra, va assumir finalment ahir que l’única manera de desbloquejar la formació del Govern era prescindint de Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig. A les set de la tarda, i després d’haver rebut una nova negativa de la Moncloa a publicar els nomenaments, els va substituir per Alba Vergés (Salut), Laura Borràs (Cultura), Damià Calvet (Territori) i Maria Àngels Chacón (Empresa). Quatre noms -que ja havia avançat l’ARA- que es mantenien a la recambra a l’espera d’una decisió que estava pràcticament presa des de la primera negativa de Madrid.
En un comunicat de premsa, el Govern va explicar que havien sigut els mateixos presos i exiliats els que havien demanat a Torra que els substituís per superar el veto de l’Estat, reclamant que no es deixés de treballar per “la restitució del Govern legítim”, tot i que en el nou executiu no repeteix cap membre del gabinet deposat pel 155. Torra els agraïa la “generositat” i assegurava que el seu compromís amb ells seria “per sempre”. Malgrat això, la promesa també se li ha fet a Carles Puigdemont, que ahir va estar en contacte amb Torra durant la tarda. El president també es va posar en contacte amb el president adjunt d’ERC i nou vicepresident, Pere Aragonès, i els quatre nous consellers.
A diferència del que va fer la setmana passada, el govern espanyol va acceptar ahir immediatament els nomenaments. “La fermesa i la determinació a l’hora de defensar la legalitat són les que han garantit als ciutadans de Catalunya el dret de comptar amb un Govern en condicions”, explicaven fonts de la Moncloa en un dia en què, per primer cop, coincidien el delegat a Catalunya, Enric Millo, i Torra, a l’entrega del premi Català de l’Any. L’opinió de la Moncloa era compartida per Inés Arrimadas, que va afegir la seva sospita que l’executiu no governaria en el “marc democràtic”.
El veto s’aixeca i, ara sí, el 155 té data de caducitat. Tan bon punt el nou decret sigui publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), el Govern en ple prendrà possessió. “Dilluns o dimarts”, explicaven ahir fonts pròximes a l’executiu, tot i que d’altres fins i tot esperen que hi hagi marge per fer-ho dissabte. Encara que n’hi hagués, no podria ser abans tenint en compte que dues de les conselleres, Teresa Jordà i Ester Capella, han de votar divendres al Congrés la moció de censura i que Torra vola avui a Brussel·les.
Si el PP, el PSOE i Cs no prorroguen la intervenció de l’autonomia catalana al Senat, el 155 caurà a principis de la setmana que ve, i dimecres Torra podrà explicar al Parlament la nova configuració de l’executiu.
Una de les primeres mesures que el president ja va anunciar ahir era que la Generalitat es querellaria contra el govern espanyol en la primera reunió del consell executiu. De fet, ja s’hi havia compromès a títol individual quan es van bloquejar els nomenaments, tot i que no es va acabar concretant. Serà el nou Govern, doncs, el que agafarà el relleu de les accions judicials anunciades per Torra, que aquesta setmana han acabat en via morta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que s’ha declarat “incompetent” per decidir sobre la qüestió. Fins que no s’aixequi el 155, la Generalitat no té autonomia per presentar cap demanda als tribunals. De fet, s’han aturat tots els plets que el Govern havia presentat amb anterioritat al Tribunal Constitucional (TC).
Per tant, la batalla judicial pel bloqueig del nomenament dels consellers, que el sobiranisme insisteix que no tenen limitats els seus drets polítics, continuarà després de la designació del nou Govern. També al TC: els exconsellers presos Josep Rull i Jordi Turull van interposar un recurs d’empara per la negativa del jutge Pablo Llarena de deixar-los assistir a la presa de possessió. El jutge que instrueix la causa de l’1-O i que manté en presó preventiva els exmembres del Govern, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell va rebutjar concedir-los un permís penitenciari argumentant que hi havia “risc de reiteració delictiva” si tornaven als seus llocs al Govern. I encara s’espera un altre recurs al Constitucional, perquè la Generalitat té previst recórrer contra l’aplicació del 155, tal com ja va fer al seu dia Podem.
El Govern més paritari
Amb la incorporació de tres dones més, el pròxim consell executiu, fins ara criticat per la falta d’equilibri de gènere, serà el més paritari de la història. Sis dones i set homes acompanyaran Torra en el repte de recuperar l’autonomia i amb el convenciment que la seva acció serà revisada amb lupa per l’Estat. Pere Aragonès serà el vicepresident i conseller d’Economia; Elsa Artadi la portaveu i consellera de la Presidència; Damià Calvet anirà a Territori; Ernest Maragall a Exteriors; Miquel Buch a Interior; Josep Bargalló a Ensenyament; Alba Vergés a Salut; Laura Borràs a Cultura; Ester Capella a Justícia; Chakir El Homrani a Treball i Afers Socials; Maria Àngels Chacón a Empresa; Jordi Puigneró a Administració Pública, i Teresa Jordà a Agricultura.
Tots ells podran ocupar la setmana que ve els escons reservats al Govern al Parlament, set mesos després que els seus predecessors fossin cessats després de la declaració d’independència. Un d’ells, Toni Comín, deixarà de delegar “temporalment” el seu vot la setmana que ve, a l’espera de resoldre la seva situació judicial a Bèlgica. De moment mantindrà l’acta de diputat.
Crítiques dins el sobiranisme
El govern espanyol treu pit de la substitució dels consellers empresonats i a l’exili i, en canvi, l’ANC i la CUP critiquen durament la decisió. “Acotant el cap, seguint tutelats i acceptant la injustícia de l’estat espanyol no es fa un Govern efectiu. L’única possibilitat és la República”, tuitejava l’Assemblea. “L’estratègia d’ERC i JxCAT era la mateixa (discursos a banda): assumir, desmobilitzar i gestionar”, opinava també a Twitter el portaveu de la CUP, Lluc Salellas.
Tot i el desbloqueig del Govern, hi ha veus dins de JxCat i el PDECat que optaven per exhaurir les vies jurídiques -el TSJC havia donat deu dies per presentar al·legacions- i mantenir el pols davant l’actuació “al marge de la llei” de la Moncloa. Dotze dies després s’acaba el bloqueig. Torra ja té un Govern efectiu amb la promesa de “respectar” el mandat de l’1-O i la seguretat que cada pas que faci estarà vigilat per l’Estat.
