OBSERVATORI

Trepitjant els talons... de Jordi Pujol i Soley

El jutge De la Mata tenia des del mes d’octubre dos escrits de la fiscal Suárez, que va encetar la seva carrera a Catalunya, en què sol·licitava imputar l’expresident

El jutge José de la Mata i la tinent fiscal d’Anticorrupció, Belén Suárez, estan trepitjant els talons de l’expresident Jordi Pujol i Soley. Tots dos porten molt de temps lligant caps, però el salt l’han aportat les dades secretes d’una comissió rogatòria d’Andorra. Si l’inspector Kurt Wallander, personatge de les novel·les de Henning Mankell, fa servir la seva reflexió deductiva per relacionar fets i persones, el duo Suárez-De la Mata representen el nostre Wallander local, recolzats en la policia judicial, la UDEF, el cos que va fer exclamar a l’expresident el 2014: “Què cony és això de la UDEF?”

Jordi Pujol i Soley aquest dimecres per primera vegada a l’Audiència Nacional. I la seva dona, Marta Ferrusola, ho farà després d’ell. L’endemà, el dijous dia 11, ho farà el seu fill Jordi Pujol Ferrusola. Però Pujol Jr. declararà per pròpia iniciativa. És una compareixença voluntària, sol·licitada abans fins i tot que la citació dels seus pares.

El jutge De la Mata tenia des del mes d’octubre dos escrits de la fiscal Suárez, que va encetar la seva carrera a Catalunya, en què sol·licitava imputar l’expresident. Va accedir als escorcolls en catorze domicilis i empreses (entre els quals l’habitació a casa dels seus pares on Jordi Jr. es recuperava d’una operació) però només ha resolt citar la parella després de fer un estudi del material disponible i comptar amb la inhibició de la jutge Beatriz Balfagón, titular del jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona, materialitzada a primers de desembre passat.

La interlocutòria en què cita la parella en qualitat d’imputats (ara sota la denominació més elegant d’ investigats ) és una resolució que podríem anomenar d’estil Wallander per la manera de travar els indicis. El jutge descriu el comportament del clan com una “família/organització” i analitza els moviments de Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès, a través del que anomena societats instrumentals, contractes simulats i factures falses. Precisa que cada vegada que es produeix un ingrés “sospitós” producte de les seves activitats presumptament il·lícites, Pujol Ferrusola ordenava traspassos als comptes andorrans dels seus germans i de la seva mare.

I, arribat a aquest punt, el jutge es posa sobre el rastre de Jordi Pujol i Soley. “En el context anterior -diu la interlocutòria de 30 de desembre de 2015- cal ressaltar l’existència d’un compte obert l’any 2000, a la Banca Reig, el número 63810”. Si bé en el document d’obertura figura la signatura de Jordi Jr., amb un ingrés inicial de 307.000 pessetes, consta un contracte en què s’identifica el titular de manera manuscrita, i amb lletres el número del compte. És a dir, el 63810. Hi ha una sèrie d’operacions, cinc, de disposicions en efectiu, fins el 28 d’octubre de 2010, quan se’n retiren 1.145.000 euros en efectiu i queda el saldo en negatiu.

Però... hi ha d’altres documents. En un d’ells, Jordi Jr. deixa constància que no és el propietari dels fons que s’hi ingressen. El titular real, assenyala, és Jordi Pujol i Soley. Un altre document és un manuscrit de Jordi Pujol i Soley. Declara ser el propietari del compte 63810 i precisa que en cas de defunció els fons han de passar a nom de Marta Ferrusola Lladós, la seva esposa. El jutge, basant-se en les observacions de la fiscal, estima que això no es correspon amb el presumpte llegat hereditari anunciat per l’expresident el 25 de juliol de 2014. “No consta ni s’ha acreditat la quantitat del llegat, el lloc en què es trobaven els fons i el seu destí”. Però el jutge afegeix alguna cosa més. A Andorra membres de la família han afirmat “que els diners provenien d’una herència, però de la branca familiar de Marta Ferrusola Lladós”.

Situant els pares al costat dels fills, en el que el jutge qualifica com a “família/organització”, i considerant que els negocis de Pujol Jr. provenen de “l’explotació de concursos, projectes i licitacions amb el sector públic, especialment de tipus urbanístic”, sobre els quals “no s’ha aportat el més lleu indici que justifiqui els treballs d’assessorament, consultoria i intermediació”, la fiscal Suárez i el jutge de la Mata es disposen a preguntar a l’expresident de la Generalitat i la seva dona per tot aquest totum revolutum.

Perquè el llegat hereditari no hi és... ni se l’espera.