Trias vol més regidors que el 2011 per bastir un govern fort

BarcelonaLa nit del 22 de maig del 2011 va ser històrica per a CiU. A més de guanyar per primera vegada les eleccions municipals en nombre de regidors i en vots, la federació guanyava a Barcelona després de tres dècades ininterrompudes de governs encapçalats pel PSC. Quatre anys després, Xavier Trias espera millorar els 14 regidors obtinguts el 2011 per dotar Barcelona d’un “govern fort”. “Volem treballar quatre anys més, però no des d’una posició de debilitat, sinó des d’una posició de força. I això vol dir treure més de 14 edils”, va afirmar l’alcalde i candidat a la reelecció en la presentació de la campanya barcelonina de CiU.

Les enquestes, de moment, atorguen a Trias onze regidors en les previsions més optimistes. La irrupció de Barcelona en Comú -liderada per l’activista Ada Colau- i el creixement d’ERC -que només ha tingut dos regidors en aquesta legislatura-, sumats a l’entrada de Ciutadans, atomitzaran més que mai el consistori barceloní. “Estem segurs que la campanya en positiu ens ajudarà a créixer el dia 24”, diuen des de l’equip de campanya de l’alcalde, i donen molt valor a la “feina feta” i a les xifres d’aprovació de la gestió del govern municipal. Com que per governar hi haurà d’haver pactes, un dels eixos de la campanya es basa a destacar la “capacitat de diàleg” de Trias. “Vol ser l’alcalde de tots, dels que l’han votat i dels que no”, va indicar Joaquim Forn, mà dreta de l’alcalde a l’ajuntament.

Precisament “L’alcalde de tots” és el lema que ha triat CiU per a la campanya municipal, molt basada en la cara de Trias acompanyada de missatges en positiu sobre generació de llocs de treball, polítiques socials i la reivindicació de la capitalitat de Barcelona. “Apel·lem al compromís i a la responsabilitat de tothom per tirar endavant la ciutat”, va assenyalar un Trias “molt còmode” amb l’estil de campanya que s’ha triat i amb el balanç dels seus quatre anys com a alcalde. Des del quarter general nacionalista destaquen la “manca de friccions” entre CDC i Unió a la ciutat -els renovadors democristians són majoria a la capital, enfront de la cúpula afí a Josep Antoni Duran i Lleida- i la possibilitat que suposa encarar per primer cop la campanya a Barcelona havent governat.

El mandat de Trias ha estat marcat, entre altres assumptes polèmics com la gestió del conflicte de Can Vies, per la irrupció del procés sobiranista, que en bona mesura també marcarà aquesta campanya del 24-M. El decàleg elaborat pel candidat a la reelecció situa Barcelona com a “motor fonamental en la defensa de les llibertats nacionals de Catalunya” i considera que el paper internacional que juga la ciutat com a capital de Catalunya “és cabdal per decidir el futur del país”.

L’alcalde es va mostrar molest davant la pressió d’ERC perquè signi el document de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) titulat Ajuntaments per la independència. “Deixem-nos de coses infantils perquè ja som grans. ¿Algú té dubtes del que fa l’alcalde Trias quan travessa la plaça Sant Jaume amb 900 alcaldes per demanar el dret a decidir?”, es va preguntar retòricament el cap de files de CiU a l’Ajuntament. “Tothom s’hauria de preocupar perquè les forces nacionalistes que volem portar el país a la plenitud tinguem bons resultats, i hi ha gent entusiasmada perquè no sigui així”, va afegir Trias en un missatge dirigit als republicans.

Variant el to, el candidat a la reelecció va oferir “col·laboració absoluta” a ERC, representada en aquests comicis per Alfred Bosch, però també va advertir que oferirà “mà estesa” a tots els partits. De moment, però, qui té més números per quedar en segona posició -Barcelona en Comú- no vol ni sentir a parlar d’entendre’s amb un Trias a qui ataquen constantment.

L’alcalde començarà demà la campanya al Complex Esportiu Martinenc al costat del president de la Generalitat, Artur Mas, i del secretari general de CiU, Ramon Espadaler. No hi serà el líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que previsiblement no assistirà a cap acte de Trias en campanya. La seva presència serà puntual i centrada en els candidats democristians al 24-M repartits pel territori català.