Familiars i víctimes del terrorisme critiquen la utilització "electoralista" d'ETA per part de Cs

Politòlegs alerten de la identificació del que és "il·legal amb el que és violent" en el debat públic

La líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, va negar ahir que volgués relacionar l'independentisme amb el terrorisme quan dimecres va mostrar al Parlament una fotografia de l'atemptat d'ETA a Vic el 1991 mentre demanava al president de la Generalitat, Quim Torra, que no "oblidi on pot arribar l'odi". No obstant això, no és la primera vegada que el partit taronja branda el fantasma del terrorisme en períodes pròxims a les eleccions: en l'hemeroteca hi ha, per exemple, actes del partit a Errenteria o Ugao-Miraballes. De fet, el president de la formació taronja va fer la seva primera promesa de precampanya el mateix dimecres des de Vic, en un acte d'homenatge a la Guàrdia Civil que va iniciar recordant també les víctimes de l'atemptat. Aquell matí, el líder de Cs va reunir-se amb José Gálvez Barragán, guàrdia civil que va rescatar una nena, Isabel Porras, el dia de l'atemptat. No obstant això, hi ha altres víctimes del terrorisme que es mostren molt descontentes pel que consideren una "utilització del terrorisme" amb finalitats "electoralistes". 

Gorka Landaburu és periodista i víctima d'ETA. El maig del 2001 va rebre un paquet bomba a casa seva. Resident al País Basc, s'ha informat amb interès de la polèmica al Parlament. "En moltes ocasions, el dolor de les víctimes es fa servir amb interessos partidistes –lamenta a preguntes de l'ARA–. No hi estic d'acord, sobretot en campanya". Per a Landaburu, seria una "barbaritat" que es comparés el moviment independentista amb ETA. "No es pot banalitzar el terrorisme", explica. Tampoc pel que fa als empresonats dels CDR. "Evidentment, deuen estar detinguts per algun motiu, i pot ser que planifiquessin fer servir explosius –considera–. Però comparar això amb una organització terrorista és absurd". "Cal deixar que la justícia actuï –insisteix–. Hi pot haver violència? Potser, però ara no n'hi ha". 

"La política s'està deshumanitzant"

"Porto uns dies molt trista", explica Rosa Maria Cabré. El juny de 1987 la seva mare va ser assassinada a l'atemptat d'Hipercor a Barcelona. "Sento que es burlen de la meva mare i comparen coses que desconeixen –afirma–. La política s'està deshumanitzant". Cabré també lamenta que altres partits no hagin estat més crítics amb l'actitud de Cs en el ple. En el mateix sentit s'expressa Robert Manrique, supervivent de l'atemptat d'Hipercor, expresident de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) i actualment assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). "El fet de comparar la situació al País Basc amb Catalunya és una demostració de desconeixement del que és el terrorisme –exposa Manrique–. No crec que Carlos Carrizosa porti escorta ni miri cada dia sota el cotxe". Segons afirma, només el PSC, ERC, el PDECat, la CUP i Barcelona en Comú (ni el PP ni Cs) s'han reunit fins ara amb l'associació que assessora.

Sílvia Vidal és germana d'un jove que va ser assassinat pels Grapo el setembre del 1980 en un atemptat a Barcelona on també va morir un general de l'exèrcit. Per a ella, el fet que Roldán exhibís la fotografia de l'atemptat a la caserna de Vic a l'hemicicle "no és electoralisme, és brut". "El terrorisme és l'arma que tenen", considera Vidal, que troba una "bogeria" que es titlli els CDR de "comandos". Ella mateixa va formar-ne part i va ajudar a protegir les escoles l'1 d'octubre del 2017. "Quan fas servir la paraula 'comando' (una pràctica habitual en els dirigents de Cs), inevitablement recordes ETA –opina al seu torn Manrique–. És un vocabulari militar, per donar una idea de guerra, que confon la gent". 

"Una constant en la dreta espanyola"

Per al director del departament de ciència política de la Universitat del País Basc, Asier Blas, la "utilització del terrorisme amb finalitats electoralistes ha estat una constant de la dreta espanyola". Opina que en els últims mesos s'ha fet servir per "tractar de desprestigiar el moviment independentista". Però primordialment, exposa, el tema ha servit per "portar el debat a l'eix nacional". "Neutralitzes el PSOE, o en el cas de Catalunya el PSC, i atreus un votant de centreesquerra convencent-lo per la banda del nacionalisme espanyol", exposa. Aquest fenomen, explica, també s'ha vist al País Basc respecte a l'esquerra independentista: "Porten el debat a obligar l'adversari a justificar i respondre d'altres temes". Així, els partits independentistes passen de "proposar a justificar i centrar el debat en negar que siguin violents". 

Al seu torn, el professor de polítiques a la mateixa universitat Mario Zubiaga apunta a un fenomen que ja va començar a veure "als anys 80 a Alemanya" el filòsof Jürgen Habermas sobre les "tècniques de desobediència civil": "Per a alguns sectors socials, s'identifica el que és il·legal amb el que és violent". Ell, a més, ho estén en el cas d'Espanya: "El que es considera inconstitucional s'identifica amb il·legal, i això amb penal, i això últim amb terrorisme". Una seqüència a la qual no ajuda "la tendència expansiva en els últims anys del concepte de terrorisme".

Més continguts de