Xavier García Albiol: “Faré el possible legalment perquè els problemàtics marxin”

BarcelonaClar, concret, desacomplexat i controvertit. En definitiva, fidel al seu estil. L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (Badalona, 1967), es declarava ahir “orgullós” de l’expressió “escombrar” els que “creen problemes” a Badalona. Una expressió polèmica que esdevenia el tret de sortida de la cursa per retenir per al PP l’alcaldia de la tercera ciutat de Catalunya.

Quatre detinguts la setmana passada a Badalona. Onze més ahir en una operació antijihadista.

L’actuació preventiva és un encert. És cert que en qualsevol punt del planeta pot haver-hi un boig que provoqui una matança, però em sembla que a Catalunya no tenim per què patir.

Què fa que un noi nascut i escolaritzat a Badalona es plantegi viatjar a Síria?

Hi ha un problema d’adaptació de determinades comunitats, o d’algunes persones de determinades comunitats. La immensa majoria s’han adaptat. Però una minoria de països amb una tradició diferent de la nostra, com la musulmana, creuen que poden continuar vivint com si fossin al Pakistan o l’Afganistan. No són conscients que s’han d’adaptar a la nova realitat. Poden continuar practicant els seus costums i religió, sempre que siguin compatibles amb els valors d’Occident.

¿El seu coet d’inici de campanya el va llançar el dia que va parlar d’escombrar Badalona de delinqüents?

La meva campanya serà explicar què hem fet que ha permès que veïns que mai s’havien plantejat votar PP ara s’ho plantegin. Això no s’aconsegueix només parlant d’immigració, sinó amb un projecte global de ciutat i insistint que una de les prioritats és disminuir la delinqüència. En els mítings i a fora, els polítics hem de parlar com la gent del carrer. Les persones que no es comporten i creen problemes, no les vull a Badalona. I faré tot el legalment possible perquè marxin. Una manera que m’entengui tothom és dir que vull escombrar la ciutat dels que creen problemes, sí. Podria haver utilitzat una altra expressió, però, sincerament, em sento molt orgullós d’aquesta.

Hi ha polítics que se senten millor portant l’etiqueta de mà dura contra la immigració.

Perdoni, jo no porto l’etiqueta de mà dura contra la immigració. No tinc cap problema amb els que vénen i es comporten, però sí amb els que creen problemes de convivència, incivisme i delinqüència, immigrants o no. Crec en la pedagogia, però hi ha gent a qui no interessa, i no es deixa ajudar o ensenyar. Només entenen un missatge.

En els seus missatges preelectortals la marca del PP hi apareix petita. El PP resta?

No. ¿Vostè creu que a Catalunya hi ha algú que no sàpiga que jo sóc del PP? No me n’amago. Però si hi ha d’haver algun debat ideològic, ja el faran al Parlament o al Congrés.

¿Sánchez-Camacho és la líder que necessita ara el PP a Catalunya?

És la líder que té el PP. Va tenir un 2013 molt difícil, amb fets complicats, com el cas Camarga. Ser líder del PP a Catalunya no és fàcil. És la millor líder que tenim en aquest moment. Té el meu suport fins al dia que decideixi una altra cosa.

En ple procés independentista, els que volen que Catalunya continuï sent estatutària i espanyola es fixen en Ciutadans i no en el PP.

El mapa polític s’està movent. Qui no entengui, i això va pel PP també, que la realitat política d’aquests moments no té res a veure amb la de fa cinc anys, no sobreviurà a aquesta nova realitat. C’s ho ha fet comunicativament i nosaltres no hem estat gaire afortunats. Després és cert que grates una mica i no hi ha res.

Doncs el PP es pot trobar havent-hi de pactar en ajuntaments, autonomies i qui sap si al govern.

No hi veig cap problema. Si el PSOE pot pactar amb comunistes o ERC, per què el PP no pot pactar amb C’s?

És l’últim cop que es presenta?

La meva voluntat és que sigui l’última vegada.

I, després, continuarà en política?

Tal com està la cosa, no saps què passarà demà. La meva il·lusió i aspiració personal ja l’he complert. Però sí que m’agradaria.