Cerdán era propietari d'una de les empreses de la trama corrupta

BarcelonaLes informacions de la trama corrupta que afecta els dos últims secretaris d'organització del PSOE van apareixent amb comptagotes. El 5 de juny la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va sol·licitar al jutge fer un seguit d'escorcolls en domicilis d'empresaris i polítics, així com en seus d'empreses relacionades amb el cas Cerdán. Els registres es van produir la setmana passada, i aquest dimecres s'ha conegut l'acta de les entrades que el cos policial ja ha entregat al jutge Leopoldo Puente. Aquesta acta, a què ha tingut accés l'ARA, confirma l'existència d'un document que revela que Santos Cerdán era propietari del 45% de l'empresa Servinabar, adjudicatària de contractes del govern de Navarra amb un valor superior a 75 milions d'euros, segons l'UCO,i de 86 milions, segons un càlcul d'Eldiario.es.

La revelació ja ha tingut conseqüències al Partit Socialista de Navarra, la que era la federació de Cerdán fins que es va donar de baixa del PSOE. El número 2 dels socialistes navarresos, Ramón Alzórriz, ha dimitit després de reconèixer que la seva parella va treballar entre el 2021 i el 2024 per a aquesta empresa, una feina que ell la va ajudar a obtenir. En roda de premsa, Alzórriz ha assegurat que fins avui desconeixia que Cerdán fos soci de Servinabar, i que tan bon punt ho ha sabut ho ha explicat a la líder del partit i presidenta de Navarra, María Chivite.

Segons ell mateix ha admès, Chivite li ha traslladat que havia "perdut la confiança" en ell per no haver-la avisat abans de la situació de la seva dona. Davant d'això, Alzórriz ha optat per deixar els càrrecs al partit i com a portaveu al Parlament de Navarra, tot i que continuarà com a diputat autonòmic. "No vull perjudicar el meu partit ni el govern de Navarra", ha dit. Chivite ja ha encarregat una auditoria del PSN del període en què Cerdán en va ser responsable d'organització, seguint els passos de Pedro Sánchez. Des de l’oposició, UPN reclama ja la dimissió de la presidenta de Navarra, a qui creu que se li han acabat les “excuses”.

L'UCO ha anat estirant el fil fins a trobar indicis que vinculen Cerdán amb aquesta empresa. En l'escorcoll de la casa de Biscaia de l'empresari Joseba Antxón Alonso Egurrola la setmana passada, va identificar "una escriptura privada de compravenda de participacions" entre Alonso Egurrola i Cerdán. Datada de l'1 de juny del 2016, Alonso Egurrola transferia a Cerdán "1.350 participacions socials de les 3.000" que constituïen la societat. Era un any després que comencessin les presumptes corrupteles, segons els investigadors.

Navarra es persona a la causa

Arran d'aquestes informacions, i abans de la dimissió del número 2 dels socialistes navarresos, el govern de Chivite ha anunciat que es personarà com a acusació particular al cas Koldo. Chivite assegura que ni ella ni el seu executiu coneixien les informacions sobre Cerdán i Servinabar, i reconeix que les novetats que es van coneixent fan "augmentar la preocupació". Sobre el vincle de Cerdán amb l'empresa, afirma que "no apareix en cap acta notarial" i que l'administració "mai" n'ha tingut coneixement.

Durant els escorcolls, la Guàrdia Civil va localitzar dues factures emeses idènticament (mateixa data en any diferent i mateix import) per la cooperativa Noran a l'empresa Servinabar, una el 20 de desembre del 2020 i l’altra el 20 de desembre del 2021, cadascuna per un import de 79.678,50 euros. És un moviment que genera sospites perquè, segons l'informe de l'UCO amb què va esclatar el cas, l'exsecretari d'organització del PSOE "tenia poder de decisió sobre les societats Servinabar i Noran Coop", tot i que no figuri formalment als òrgans de govern de la segona empresa.

Justament per esbrinar els moviments econòmics i patrimonials de Cerdán, l'UCO ha demanat aquest dimecres autorització judicial al magistrat Leopoldo Puente per investigar els seus comptes bancaris i la seva informació tributària. En una diligència a què ha tingut accés l'ARA, el cos policial exigeix informació sobre cinc comptes bancaris: un al BBVA, dos a CaixaBank i dos a Caja Rural de Navarra, i reclama a les entitats bancàries "informació sospitosa de blanqueig de capitals" en cas que existeixi. Els cinc comptes que es demana investigar estan a nom de Cerdán i familiars seus, però la sol·licitud exclou els comptes del PSOE i de la Fundació Pablo Iglesias, encara que l'exsecretari d'organització del PSOE hi pugui tenir autorització per fer moviments.

Ábalos va intentar amagar un disc dur

De l'operació de la Guàrdia Civil no només se n'ha extret informació de Cerdán. Un dels principals escorcolls va ser a la casa de València de l'exministre José Luis Ábalos. Segons es desprèn de l'acta policial, quan van arribar els agents Ábalos va intentar burlar la Guàrdia Civil: una dona que estava amb ell va estar a punt de sortir del domicili amb un disc dur amagat als pantalons amb l'excusa de treure a passejar el gos. Segons recull el text del registre, quan la dona sortia Ábalos li va indicar que s'emportés "una mica d'esmorzar, i va anar dins d'una estança de l'habitatge". La indicació va fer sospitar la policia, ja que al sortir una guàrdia civil va registrar la dona i va comprovar que portava "una cosa oculta als pantalons".

Es tractava d'un "disc dur extern de color blau, de la marca WD-*My Passport, que va anar a parar a la bossa de proves malgrat l'intent d'Ábalos. A banda d'aquest disc dur, la policia també va emportar-se el telèfon de l'exministre, un iPhone 11 negre, un iPhone S gris, quatre discos durs externs negres més, 20 llapis de memòria USB del seu despatx i encara un altre mòbil Samsung.

Diners en efectiu i múltiples UTE

Més enllà d'aquestes qüestions, les diligències també recullen que en l'escorcoll a casa d'Alonso Egurrola l'UCO hi va trobar 16.180 € en efectiu repartits en tres bosses zip –una amb 11.350 €, una altra amb 1.800 € i una tercera amb 3.030 €– que estaven amagades en motxilles.

A més, l'UCO esmenta en diverses ocasions troballes de documents sobre unions temporals d'empreses (UTE), un mecanisme legal que permet a dues empreses o més unir-se de manera temporal per dur a terme una obra o prestar un servei determinat. Tot i ser legal, és un mecanisme que no està exempt de polèmica, ja que això permet a les empreses que s'uneixen aconseguir més puntuació en concursos públics i afecta la resta de candidats a l'adjudicació. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ho ha posat en el punt de mira.