Política 13/12/2021

Absolen un detingut en les protestes postsentència de Girona per les contradiccions policials

El tribunal lamenta les "nombroses lesions" que presentava l’acusat després de l’arrest

2 min
D'esquenes, el jove acusat pels aldarulls postsentència a Girona, durant el judici del passat 2 de novembre

GironaL’Audiència de Girona ha absolt un jove detingut durant les protestes postsentència que van succeir a Girona el 18 novembre del 2018 que estava acusat d’haver tirat pedres contra la policia, resistir-se a la detenció i ferir un agent. El fiscal demanava 5 anys de presó pels delictes d’atemptat contra els agents d’autoritat, lesions a un agent i desordres públics. En la sentència, el tribunal repassa totes les incongruències en el relat dels agents de la Policia Nacional que el van detenir i considera que no s’ha provat cap de les acusacions de la Fiscalia. Així mateix, lamenta les “nombroses lesions que presentava l’acusat després de la detenció”. “La seva presència [de lesions] unida a la falta d’explicació racional per part dels agents declarants, lesiona la coherència externa del relat policial i, en conseqüència, la fiabilitat del seu testimoni”, recalca. 

En una sentència de nou pàgines, el jutjat argumenta detalladament totes les contradiccions en la versió dels agents de la Policia Nacional que van declarar al judici, i qualifica el seu relat de "singularment lacònic" i "mancat de detalls". A més, nega que la seva versió dels fets tingui presumpció de veracitat. “Quin sentit té el procés, el judici i la presència d’un jutge o tribunal imparcial si la tesi policial té presumpció de veracitat?”, es pregunta després d’asseverar: “No existeix aquesta presumpció de veracitat”. 

Quant a les incongruències policials, l’Audiència recorda que els fets van succeir de nit, en una zona poc il·luminada i en un context de guerrilla urbana i resposta policial “extremadament caòtica”; “cosa que fa que la identificació dels participants sigui complicada”. En aquest sentit, posa de manifest que els agents no van descriure cap tret identificatiu del noi, i que es van contradir sobre si portava la cara tapada: un agent va dir que sí i un altre que no. 

Una mossegada inexistent

Tampoc dona fiabilitat al seu testimoni quan van afirmar que van veure que el jove llançava una llamborda contra la línia policial: “Els dos policies coincideixen a dir que l’acusat no estava dret, sinó «semiajupit» o «de genolls». No semblen les millors de les posicions per llançar un objecte pesat a distància”, consideren els magistrats. A més, afegeixen que un dels agents no va ser capaç d’aportar “cap informació” sobre les característiques de la llamborda i dubta que els policies no arribessin a perdre de vista en cap moment la persona que els havia tirat pedres –el van detenir una estona després dels fets. 

Els magistrats, a més, critiquen que un policia digués a la primera declaració que l’arrestat li havia mossegat el dit –tal com recollia el fiscal– però que durant el judici aquest agent negués cap mossegada. “Aquesta contradicció contribueix poc a la fiabilitat de la testifical”, subratlla el tribunal. De fet, tampoc veu acreditat, com demanava l’acusació pública, que l’acusat donés “puntades i cops forts” als policies quan el van arrestar, ja que, si hagués sigut així, els agents presentarien lesions per diverses parts del cos. En canvi, un agent no tenia cap ferida i l’altre presentava una lesió a la mà esquerra, però que no va saber explicar ni quan i ni com l'hi havia fet el detingut.

stats