Com aguantarà Pedro Sánchez fins al 2027?

Madrid"Acabarem la legislatura el 2027". La frase la va pronunciar fa dues setmanes Pedro Sánchez en la roda de premsa de balanç de l’any des de la Moncloa i sintetitza en cinc paraules el full de ruta que el govern espanyol i el PSOE repeteixen incansablement des de fa mesos. Malgrat la tempesta judicial, la feblesa parlamentària, els dubtes de Sumar i la cascada de denúncies d’assetjament sexual i laboral dins el PSOE, que han sigut els grans obusos a la línia de flotació del projecte del líder socialista, la fèrria voluntat de Sánchez és esgotar la legislatura que va arrencar el 2023. Una de les armes del president espanyol serà contraposar el seu full de ruta amb el model del PP i Vox per reeditar la disjuntiva que li va donar fruits el 23-J.

El repte prioritari que tindrà el president espanyol a la tornada de les vacances de Nadal serà la presentació dels pressupostos del 2026. Els últims dos anys, el PSOE ha renunciat a elaborar-los –el PP ho ha portat al Constitucional–, però a l’estiu Sánchez es va comprometre a fer el pas malgrat els riscos que comporta. Podem i Junts avisen que no ho posaran fàcil. Els de Carles Puigdemont han trencat, per ara, la relació amb els socialistes i ja van votar en contra dels objectius de dèficit i deute, el primer gran tràmit per a uns nous comptes públics. Però si el govern espanyol no aconsegueix que els pressupostos rebin llum verda –continuen prorrogats els del 2023–, Sánchez seguirà remetent-se als fons europeus –una “eina fantàstica”, en paraules seves– i a transferències extraordinàries.

La intenció de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, és presentar un projecte al febrer. Per aplanar aquest camí, el govern espanyol ha de continuar fent els deures amb els socis d’investidura. El primer que s’accelerarà és el nou model de finançament i el traspàs de Rodalies, compromesos amb ERC: el mes de gener serà clau per a les dues carpetes. Mentrestant, Junts continua reclamant –entre altres coses– aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea i que es publiquin les balances fiscals, una mesura en la qual Hisenda ja està treballant. I el PNB està a l’espera que es consumin els traspassos pendents –per exemple, de les prestacions de desocupació i no contributives, de l’assegurança escolar o de Salvament Marítim.

Què es pot fer sense el Congrés?

En paral·lel, el govern espanyol vol continuar implementant l’agenda social, indiquen fonts governamentals a l’ARA. En aquest sentit, l’encàrrec que ha fet Sánchez als ministeris és tirar milles amb mesures que no necessitin el vistiplau del Congrés, on l’alineació dels astres és cada cop més complicada. "Hi ha qüestions que no necessiten un rang de llei", defensava dilluns la flamant portaveu del govern espanyol, Elma Saiz.

Per exemple? La vicepresidenta segona del govern espanyol vol endurir el registre de la jornada laboral, una mesura inclosa en la llei que havia de rebaixar la setmana laboral a 37 hores i mitja i que va descarrilar per la negativa de Junts, el PP i Vox. El ministeri de Treball podrà regular el registre sense passar pel Congrés –la iniciativa encara s’està tramitant–, però no podrà incrementar les sancions. Un altre cas: en el marc de l’acostament a Junts promogut per Sánchez, es va donar llum verda fa unes setmanes a una línia d’ajudes –tot i que encara no hi ha pressupost adjudicat– per als impagaments del lloguer d’habitatges a joves i col·lectius vulnerables que no necessita el beneplàcit del Congrés. L'augment del salari mínim interprofessional tampoc s’ha de sotmetre a votació.

Quan no hi ha més remei que anar al Congrés, la fragmentació parlamentària ha incentivat que la Moncloa utilitzi amb freqüència la figura del reial decret llei: una norma amb rang de llei prevista per a casos amb “extraordinària i urgent necessitat” i que ha de ser convalidada per la cambra baixa. I l’estadística és clara: han rebut llum verda el 86% dels decrets –se n’han derogat quatre–, mentre que només el 23% dels projectes de llei han arribat a bon port –n’hi ha 63 que han naufragat o continuen encallats–. En aquest sentit, una estratègia habitual del govern espanyol és recórrer als anomenats decrets òmnibus, que mesclen mesures d’índole molt variada: en l’últim decret de l’any, que serà la primera votació del 2026, ha inclòs –entre d'altres– la pujada de les pensions, la suspensió dels desnonaments de famílies vulnerables, el bo social elèctric i mesures fiscals per la dana del País Valencià i els incendis de l'estiu.

Entre Soto del Real i el Suprem

Un altre focus d’atenció per a la Moncloa en els pròxims dotze mesos seran, inevitablement, els tribunals. El Suprem preveu arrencar a finals de febrer el judici contra José Luis Ábalos, Koldo García i Víctor de Aldama per la compra de material sanitari durant la pandèmia. Des de Ferraz, fa temps que han volgut alçar un tallafoc respecte a qui va ser número 3 del partit. "Cap govern a la història va actuar amb tanta contundència contra la corrupció", presumia Óscar López dimarts en una entrevista a TVE.

Ábalos serà una bomba de rellotgeria per al PSOE? Els dies abans i després d’entrar a la presó de Soto del Real, l’exministre va començar a disparar a tort i a dret contra excompanys de files, però recentment ha assegurat que no té proves de "fets delictius i activitats il·lícites" que involucrin Sánchez. Això sí, l’exsecretari d’organització del PSOE està en el punt de mira pels pagaments en efectiu que es feien a Ferraz. L’auditoria encarregada pel partit ha trobat despeses "sorprenents" d’Ábalos, però ha descartat el finançament il·legal.

Els socialistes també hauran d’estar a l’aguait dels avenços de les investigacions relatives al cas de Leire Díez –de maniobrar per desacreditar la Guàrdia Civil, jutges i fiscals–, al cas de la SEPI i al cas Plus Ultra. A més, també hi podria haver els desenllaços de les causes judicials contra el germà i la dona del president espanyol, que han sigut les dues baules dels socialistes per acusar els jutges de “fer política”.

En canvi, en el seu habitual estira-i-arronsa amb Alberto Núñez Feijóo, Sánchez podrà aferrar-se a causes que esquitxaran –directament o indirecta– el PP. El principal focus serà el judici de la Kitchen, que arrencarà a l’abril amb l’exministre Jorge Fernández Díaz i la seva cúpula a Interior com a investigats per ordir un operatiu parapolicial per sostreure informació a Luis Bárcenas. A més, es preveu que hi hagi el judici contra Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso, per presumpte frau fiscal. També avançaran les investigacions del cas Montoro i de la gestió de la dana.