Alavedra i Prenafeta sostenen que van cobrar comissions “legals”

BarcelonaDos dels homes forts dels governs de Jordi Pujol van tornar ahir a l’arena parlamentària. L’exconseller Macià Alavedra i l’ex secretari general de la Presidència Lluís Prenafeta van comparèixer a la comissió d’investigació sobre frau fiscal per donar explicacions sobre el cas Pretòria, una presumpta trama de corrupció urbanística. Els dos ex alts càrrecs de Convergència van coincidir en molts punts de les seves declaracions. Van negar haver comès tràfic d’influències o suborn -uns delictes pels quals estan imputats- i van definir la seva activitat com una intermediació “pura i simple” entre empreses constructores.

També van fer servir gairebé les mateixes paraules per admetre que han tingut comptes a l’estranger, ara ja regularitzats. Així ho va afirmar Alavedra, que va dir que “segurament va ser un error” no regular ràpidament uns fons que, va dir, provenen de les seves empreses i en cap cas són irregulars. Prenafeta també va afirmar que tots els seus diners estan “regularitzats”. De fet, va reivindicar la seva austeritat dient que no té “ni cinc cèntims” a l’estranger. “Jo visc de la meva pensió, res més”, va afegir. A Alavedra i Prenafeta se’ls acusa de fer servir la seva influència per cobrar comissions a canvi d’adjudicacions públiques i d’haver-hi guanyat 15 i 6 milions d’euros, respectivament.

Ahir, amb un domini absolut de l’escenari que va descol·locar els diputats, van admetre haver cobrat comissions, però van matisar que eren “legals” i “privades”. Segons Prenafeta, Siemens i Alstom van pagar-li per feines d’intermediació. El sumari del jutge Pablo Ruz quantifica en 13,2 milions d’euros aquests cobraments. Sense confirmar la xifra, es va limitar a dir que són les “úniques” comissions que ha cobrat, que ho va fer “amb molt d’orgull” i via comptes a l’estranger.

On també van coincidir va ser a defensar aferrissadament el llegat de l’expresident Jordi Pujol. Van mostrar-se convençuts de la versió sobre l’herència del seu pare Florenci. “Coneixent-lo com el conec, me’l crec absolutament”, va apuntar Alavedra. Una estona després, Prenafeta va lamentar la “lapidació” mediàtica a Pujol, un càstig que “no es mereix perquè no ha comès cap delicte”. El que va ser la mà dreta de l’expresident va dir que guarda un “altíssim concepte” d’Artur Mas i que en “preserva l’amistat”, encara que faci anys que no es veuen. Estirant el fil del seu paper en els governs Pujol, Prenafeta i Alavedra van desmentir haver-se enriquit amb la política i van deixar caure que més aviat els ha perjudicat, sobretot arran de l’esclat del cas Pretòria, el 2009. Un cas que el jutge Ruz ja ha enviat a judici i que investiga suposats delictes de suborn, corrupció urbanística i blanqueig a l’entorn dels ajuntaments de Santa Coloma, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona entre el 2000 i el 2009.

Ahir també va comparèixer el socialista Bartomeu Muñoz, exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, que va negar haver cobrat comissions i haver acceptat suborns per requalificar terrenys. A més, va donar explicacions el que es considera el cervell de la trama, l’exdiputat del PSC Luis García, àlies Luigi. Va anar negant una per una totes les acusacions: ser intermediari entre constructors i ajuntaments, haver cobrat comissions a canvi d’adjudicacions, haver aprofitat els seus contactes polítics per guanyar concursos públics en la seva etapa com a promotor immobiliari o haver aconsellat Muñoz en urbanisme. I va ser molt taxatiu a allunyar qualsevol ombra de dubte: “No hi ha cap prova testifical ni documental” que acrediti la seva implicació en el cas, va dir. Ara bé, va confirmar les confessions d’Alavedra i Prenafeta, en recordar que tots dos van cobrar “comissions d’intermediació” de la constructora Espais, i en va defensar la legalitat. Tots ells hauran d’explicar la seva implicació en el cas Pretòria una altra vegada. Aquest cop, davant de Ruz.