Alerta Solidària denuncia que hi ha un altre jove acusat pels mateixos fets pels quals han condemnat Vivet

La condemna de l'activista Marcel Vivet a cinc anys de presó per la manifestació contra la marxa de Jusapol a Barcelona el 2018 portarà cua. A banda del rebuig social i la tensió que ha generat entre la CUP i el Govern –que actuava com a acusació particular–, Alerta Solidària ha revelat aquest dijous que un altre jove, l'Adrià, està acusat exactament pels mateixos fets que Vivet, a qui l'Audiència de Barcelona va atribuir els delictes de desordres públics, atemptat contra un agent de l'autoritat i lesions lleus a un agent dels Mossos d'Esquadra. La Fiscalia demana per a l'Adrià, veí del barri del Clot de Barcelona, vuit anys de presó per haver colpejat, presumptament, el mateix policia que va denunciar Vivet. L'Audiència ha de fixar ara data per al seu judici.

"Tots dos casos es basen en la declaració i les fotografies aportades pels Mossos en dues investigacions portades en paral·lel pels mateixos agents", han denunciat els representants d'Alerta Solidària en una roda de premsa davant de la Ciutat de la Justícia, convençuts que l'objectiu és "acusar i jutjar dues persones pels mateixos fets", sense tenir-ne "proves", i "aconseguir una doble condemna". En un comunicat posterior, els Mossos han assegurat que el cos “en cap cas atribueix els mateixos fets a dues persones diferents”. Argumenten que Vivet va ser acusat de donar un cop al canell a l’agent ferit mentre que l’Adrià presumptament va colpejar-lo al casc.

Que la Generalitat s’hagi retirat com a acusació en la segona causa en tot cas, demostra per a la defensa que “coneixia la duplicitat de les dues investigacions”. El mateix Adrià, ha opinat que “la Generalitat s’ha apartat [...] perquè ha vist que els dos casos eren iguals, amb dos atestats idèntics”. I Vivet, també a la roda de premsa, ha denunciat la incongruència de la pena imposada. "El cop no va existir i l’únic que volen és arruïnar-nos la vida", ha dit el militant de La Forja i Guanyem Badalona, que ha fet una crida a "continuar al carrer" fins a "guanyar". "Un i mil aeroports, un i mil talls a la Jonquera, un i mil Urquinaones", ha reivindicat.

Davant d'aquests fets, l'advocat de Vivet, Carlos Hurtado, ha reclamat "la revocació immediata de la sentència" de Vivet i "l’arxivament de la causa" de l'Adrià. També ha advertit que emprendran totes les accions legals per acabar amb "les pràctiques mafioses dels Mossos", que només busquen –ha dit– "acabar amb la dissidència". En aquest sentit, ha denunciat que l’única prova de càrrec contra l’activista és la declaració del mosso d’esquadra ferit. "S'està donant presumpció de veracitat a un testimoni quan això no existeix, en una sentència amb un greu biaix ideològic", ha dit el lletrat. I és que en la sentència el tribunal admet que no hi ha cap imatge "concloent" que acrediti el cop de Vivet a un mosso, però conclou que la declaració de l'agent és "suficient" per condemnar-lo. Hurtado, a més, ha assenyalat que l'agent va mentir en seu judicial quan va testificar, ja que va dir que l'únic cop que havia rebut era del Marcel. "Aquí podem intuir com a mínim un delicte de fals testimoni", ha afegit.

La polèmica arriba al Parlament

La polèmica que ha suscitat la condemna de Vivet ha portat la CUP aquest dijous a fer una petició de compareixença -secundada pels comuns- del nou conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i a reclamar a l'executiu que es querelli contra els responsables del cas. En una roda de premsa al Parlament aquest dijous, el diputat Xavier Pellicer ha avisat que el Govern "ha tocat fons" i li ha exigit que aprofiti el "punt d'inflexió" per fer un "gir de 180 graus". En altres paraules: que demostri un "canvi de tarannà" respecte a l'executiu anterior, que va mantenir nombroses acusacions contra manifestants independentistes. Pellicer ha instat així el Govern a decidir si es posa al costat dels manifestants o bé si continua sent "corretja de transmissió de la repressió" i ha demanat la retirada del Govern de totes les causes contra manifestants.

El Departament d'Interior ha reconegut que veu una "desproporició important" entre els fets que considera provats la sentència contra l'activista Marcel Vivet i la condemna imposada. Així ho ha dit el secretari general del Departament, Oriol Amorós, en declaracions a TV3. Amorós,  a qui la CUP també demana explicacions, ha deixat clar que la Generalitat revisarà els criteris de personació "tal i com diu l'acord amb la CUP". Aquest acord fixa que la Generalitat es limitarà als casos de lesions acreditades, si s'escau, i se centrarà en el rescabalament de la responsabilitat civil en casos de lesions no lleus. 

Abans que es reprengués el ple, i en un gest simbòlic, ERC i JxCat -els partits al Govern- han signat conjuntament amb els cupaires i els comuns una breu declaració de la junta de portaveus que considera "absolutament desproporcionada" la condemna de Vivet i dona suport als més de 3.000 represaliats per motius polítics dels últims anys. El text, a més, emplaça la Generalitat "a retirar-se com a acusació particular de totes les causes obertes per l’exercici del dret a la lliure manifestació". Aquest dimecres al vespre ja hi va haver una primera reunió de la junta per aquesta qüestió, però no es va poder tancar un acord perquè els comuns van presentar diverses esmenes al text proposat pels grups independentistes. La més rellevant, que finalment no s'hi ha inclòs, pretenia condemnar directament el paper del departament d'Interior com a acusació particular, que va reclamar 4 anys i 9 mesos de presó per a l'activista.

El PSC, per contra, s'ha sumat a la declaració presentada per Cs, amb el suport de Vox i el PP, per expressar la seva solidaritat amb l'agent dels Mossos d'Esquadra que acusa Vivet -i també l'Adrià- d'agredir-lo. En la mateixa reunió extraordinària de la junta de portaveus, els socialistes han votat a favor del text alternatiu, que ha estat rebutjat en no aconseguir la majoria i, per tant, no consta com a declaració oficial. El comunicat recalca que "l’acatament dels pronunciaments judicials" és un dels "pilars fonamentals" de la democràcia.