Política 19/10/2015

Qui està amenaçat arran de la reforma de la llei del TC?

Núria Orriols
2 min
El PP ha fet valdre la seva majoria absoluta per modificar la llei del TC per la via d’urgència.

BarcelonaLa inacció de les institucions de l’Estat en la jornada del 9-N va encendre els ànims al PP. Malgrat que Mariano Rajoy havia dit per activa i per passiva que no hi hauria consulta, aquell diumenge 2,3 milions de catalans feien cua a les urnes. I ho van fer tot i la suspensió del procés per part del Tribunal Constitucional (TC). Per això, en aquest temps, l’Estat s’ha armat jurídicament per no trobar-se nu quan la desconnexió comenci a fer-se efectiva. La pedra angular de l’estratègia és la llei de reforma del TC, que atorga poders a l’alt tribunal per fer complir les seves sentències i suspensions -sense haver d’esperar a l’actuació d’altres institucions- i que la setmana passada va passar l’últim tràmit al Senat. El TC podria suspendre Artur Mas si el torna a desobeir, però Mas no és l’únic que la reforma posa en el punt de mira. El Parlament té un paper central en els fulls de ruta de JxSí i la CUP i, per tant, també hi està exposat. Com pot afectar el canvi de normativa al president del Parlament o la mesa?

Fonts jurídiques consultades asseguren que identificar un acte executiu de la cambra que incompleixi una resolució del TC i atribuir la responsabilitat de la desobediència a un càrrec electe és més complicat que en el cas de membres del Govern. “És un òrgan col·legiat”, recorda un dels juristes, i “legislatiu”. Ara bé, tot dependrà de la manera com el tribunal vulgui fer complir les seves decisions. Segons els consultats, el TC podria fer un requeriment explícit al president del Parlament perquè doni compliment a les resolucions judicials. Com en el cas Atutxa, quan, després de la il·legalització de Batasuna, els tribunals van exigir al president de la cambra basca, Juan María Atutxa, que dissolgués el grup Abertzale Sozialistak. S’hi va negar. Ara fa dos anys el Constitucional va confirmar la decisió del Suprem d’inahibilitar-lo per no aplicar la decisió judicial.

D’altra banda, un dels desllorigadors de la negociació entre JxSí i la CUP serà el gir social del futur govern. Els cupaires han posat com a condició per a l’acord una quarantena de mesures contra la crisi i JxSí portava al programa electoral “exercir la sobirania real” també en mesures socials suspeses pel TC, com el decret de pobresa energètica, la llei d’horaris comercials, la prohibició del fracking i l’impost sobre dipòsits bancaris. Si bé el que té a veure amb el procés nacional afecta el comandament polític, l’aplicació de mesures com el decret de pobresa energètica o desobeir la llei Wert -una condició de la CUP- implica la intervenció d’empleats públics i ciutadans a qui el TC, segons apunten els juristes, pot dirigir-se per fer complir les seves decisions arran de l’última reforma.

L’efecte bumerang

Ara bé, la modificació també obliga el TC a actuar contra el govern espanyol si no compleix les seves sentències. La Generalitat té comptabilitzades les resolucions judicials infringides per la Moncloa. És el cas de la territorialització del 0,7% de l’IRPF destinat a fins socials o de la gestió i la concessió de les beques i ajuts universitaris. Si són ministres els que incompleixen les sentències, també estan exposats als càstigs que pot imposar el TC: sancions econòmiques o la suspensió.

stats