Un any de divisions

L’ANC, la CUP i els CDR es distancien dels partits del Govern, que han passat crisis pel rol de Puigdemont

Si bé l’independentisme va aparcar les fissures internes per entomar el repte de referèndum, un any després les peces del moviment s’han anat desenganxant i han deixat pel camí diversos episodis de divisió. La gestió de la presó i l’exili i els diferents ritmes per assolir la independència han fet que la unitat hagi passat de ser una realitat a ser una aspiració.

30 de gener: Puigdemont

Torrent suspèn la investidura després de la resolució del TC

Una decisió inèdita del Tribunal Constitucional -va adoptar mesures cautelars que el govern espanyol no havia demanat en el seu recurs sense decidir sobre l’admissió a tràmit- va impossibilitar la investidura a distància de Carles Puigdemont. El president del Parlament, Roger Torrent (ERC), va suspendre el ple del 30 de gener. Una decisió que cou encara ara a les files de JxCat.

L’ANC: “Ja n’hi ha prou”

L’entitat critica amb vehemència l’aposta per un “Govern efectiu”

La renúncia a recuperar el “Govern legítim” va fer explotar l’ANC, actor que reivindica implementar la República obeint el mandat de l’1-O. En una manifestació al març a Barcelona, un dels dirigents del secretariat anterior, Jordi Pairó, va marcar el to: “Què cony està passant? Per què ens vam trencar la cara l’1 d’Octubre? Què vol dir investir un candidat efectiu? Ja n’hi ha prou!” Aquell discurs va ser el preludi de l’aposta per la via unilateral que manté l’entitat, presidida per Elisenda Paluzie.

La CUP passa a l’oposició

Els anticapitalistes s’abstenen en la investidura de Turull

Al març, tot i l’impacte que hauria tingut investir Jordi Turull el dia abans de ser empresonat, la CUP ho va impedir amb la seva abstenció, avalada en un consell polític hores abans del debat al Parlament. Després de sentir el discurs del candidat, el diputat Carles Riera va assegurar que no podien “assumir” el projecte de Turull. “Donem per acabat el cicle del Procés, passem humilment a l’oposició”, va anunciar.

Els CDR pressionen

Manifestacions a les seus dels partits per exigir desobediència

Els nuclis que van sorgir per a l’1-O es van reconvertir en espais de pressió al carrer per fer efectiva la independència. Fins al punt que a l’agost els CDR van fer concentracions -amb pintades incloses- davant les seus dels partits exigint desobediència. “I si no hi estan disposats, que dimiteixin per incompliment del compromís”, defensaven.

La suspensió dels diputats

La crisi més gran entre JxCat i ERC al Parlament alerta el Govern

La suspensió provisional com a diputats dels processats per rebel·lió decretada per Pablo Llarena va obrir una intensa crisi al Parlament entre ERC i JxCat que va obligar el Govern a reaccionar i millorar la coordinació. Van pactar una fórmula que rebutjava simbòlicament la suspensió i acatava substituir els afectats per seguir votant, cosa a la qual JxCat no es va voler acollir perquè volia singularitzar la figura de Puigdemont. Des d’aleshores, l’independentisme no té majoria a la cambra.

La divisió, al carrer

Els Mossos responen amb mà dura a les mobilitzacions

La protesta al carrer per la manca de full de ruta ha crescut i, en paral·lel, ho han fet les càrregues dels Mossos. L’independentisme ha viscut un altre allunyament: entre el front institucional i el carrer, on també hi ha debat sobre la intensitat de les protestes.

Més continguts de