Suport al català a Europa, Corredor Mediterrani i l'hidroducte: les peticions d'Aragonès a Sánchez i Macron

BarcelonaUn cop confirmat que la Moncloa no vol donar a Aragonès res més que un paper testimonial en la cimera hispano-francesa del 19 de gener, la Generalitat igualment vol mirar d'influir-hi d'alguna manera. És per aquest motiu que el president de la Generalitat ha enviat aquest dijous una carta a la seu de l'executiu espanyol amb un llistat de temes que vol que s'hi tractin. Hi inclou qüestions que, bàsicament, afecten de manera compartida Espanya, França i Catalunya, entre les quals destaca la demanda als governs espanyol i francès d'un suport explícit a la sol·licitud de l'oficialitat del català a Europa; un "front comú" per recuperar el traçat original del Corredor Mediterrani i "l'impuls i concreció" del projecte H2Med, l'hidroducte previst entre Barcelona i Marsella.

La carta, a la qual ha tingut accés l'ARA, se centra bàsicament en temes centrats en la governança, les infraestructures, i de qüestions transfrontereres. S'hi reclama per exemple l'impuls de la Macroregió Mediterrània; un mecanisme transfronterer 2.0 per superar els obstacles jurídics i administratius actuals; millorar la cooperació en l'àmbit sanitari (Hospital de la Cerdanya), i també la reobertura dels passos transfronterers tancats pel govern francès. Aquest mateix dijous Aragonès ha defensat la seva presència a la cimera –en la salutació protocol·lària inicial– en una entrevista a Catalunya Ràdio. L'argument és que Catalunya té "molts interessos" compartits amb França i que les relacions s'han de preservar. "No li podem fer un lleig [...]. Si volem ser un estat hem de tenir un comportament d'estat", ha resolt. De fet, ha reivindicat la seva presència amb dard inclòs als seus exsocis del Govern, Junts: "Si Junts tingués la presidència de la Generalitat aniria a la cimera".

La missiva que ha enviat a la Moncloa –dirigida específicament a Sánchez– no inclou referència al conflicte polític i, en canvi, sí que hi ha un bon nombre d'infraestructures que considera "bàsiques per a la competitivitat de l'economia catalana i europea". A part del Corredor Mediterrani, s'hi demana la interconnexió de l'energia eòlica del golf de Roses i el de Lleó; la millora de la connexió ferroviària amb Perpinyà, i la modernització del tram de tren des de la frontera a la Tor de Querol. A tot plegat, per a Aragonès, "és urgent i imprescindible donar-hi resposta en el marc de la propera cimera".

Més enllà d'aquest llistat de demandes, la cimera continua portant cua en termes polítics. Aragonès serà a la trobada mentre el seu partit, ERC, participa en la manifestació que hi ha convocada en contra. El president, però, ha defensat que no hi ha contradiccions i ha matisat que el seu partit no protesta perquè es faci la cimera internacional a la capital catalana, sinó contra la lectura que en fa el govern espanyol: que el Procés s'ha acabat. "Esquerra va a la manifestació en positiu, per reafirmar la defensa de l'autodeterminació", ha assegurat.

Pressupostos i referèndum

En relació amb els pressupostos catalans, el cap de l'executiu ha dit que espera en les "pròximes hores" convocar un consell executiu extraordinari si hi ha acord i aprovar el projecte de llei dels comptes per iniciar el tràmit al Parlament. Ara bé, per les seves paraules sembla que es mantenen els mateixos esculls amb el PSC: el líder dels socialistes, Salvador Illa, demana un compromís amb projectes econòmics com el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport i la B-40, i el president Aragonès ha insistit que això són qüestions que van més enllà del pressupost. I a més ha afegit que són projectes que van lligats a iniciatives de l'Estat. "Crec que no s'hauria de sacrificar el pressupost per no tenir acord en aquestes qüestions", ha dit, i ha insistit que el Govern encara espera un acord a tres bandes amb els comuns, el PSC i Junts per Catalunya. "No són incompatibles", ha assegurat, malgrat la divergència de demandes.

D'altra banda, el president també ha assegurat que la seva intenció és "aprofundir" en la proposta de referèndum pactat per portar davant de l'Estat a la taula de diàleg aquest primer trimestre del 2023. Així, ha dit que té la intenció de convocar els partits polítics catalans per abordar el que ha anomenat "acord de claredat", és a dir, arribar a un consens a Catalunya sobre com fer una consulta sobre la independència amb "reconeixement de la comunitat internacional". "Hem d'arribar a un consens sobre les normes [d'un referèndum] en què independentistes i no independentistes reconeguem el resultat", ha afirmat el president, que ha confirmat que en aquesta ronda de contactes –que també incorporarà experts internacionals– té la intenció de convocar-hi el PSC. "El PSC ha de formar part de la proposta sobre el futur de Catalunya", ha dit.

En aquest sentit, ha defensat insistir en aquesta idea malgrat els cops de porta de la Moncloa. "No és cap novetat", ha dit, com tampoc el fet que ahir el nou president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ja tanqués la porta a reconèixer l'autodeterminació i la independència en el marc de la Constitució. Per al president, s'ha de seguir reclamant la consulta sobre la independència al govern espanyol, i s'ha reafirmat assegurant que com més força tingui l'independentisme davant l'Estat més possibilitats hi haurà que cedeixi. "Quin independentista pot estar en contra de reivindicar un referèndum davant el govern espanyol?", s'ha preguntat.