Gibraltar
Política 26/09/2022

Avança la negociació per aconseguir que Gibraltar sigui territori Schengen

L'objectiu de les converses entre Madrid i el nou govern britànic és la creació d'una àrea de "prosperitat compartida" al voltant del Penyal

3 min
Una imatge de l'aeroport de Gibraltar

LondresLa nova primera ministra britànica, Liz Truss, "té molt clar que cal arribar a un acord [sobre Gibraltar] per crear una zona de prosperitat compartida" al voltant del Penyal. Així s'han expressat els últims dies fonts diplomàtiques espanyoles a Londres, que, sense posar-se encara cap "horitzó temporal" per ratificar el pacte –"grans parts del qual ja es podrien redactar", apunten–, veuen amb optimisme la possibilitat d'acabar molt més d'hora que tard amb l'actual provisionalitat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les "mesures temporals" van entrar en vigor al mateix temps que l'acord comercial del Regne Unit amb Brussel·les (1 de gener del 2021 ), en el moment en què el país va deixar oficialment de compartir paraigua legal amb la Unió Europea després de mig segle. En aquells moments, com tots els britànics, els gibraltarenys van esdevenir oficialment ciutadans d'un país tercer a l'hora, per exemple, de travessar la famosa tanca. Per evitar el caos a banda i banda del Camp de Gibraltar, i per continuar mantenint el flux de treballadors a través de la frontera, va entrar en vigor l'esmentat acord provisional, que té una validesa de quatre anys .

Però en la "nova relació bilateral" que, segons fonts diplomàtiques espanyoles, la Moncloa vol establir amb el govern de Liz Truss , la signatura definitiva del tractat sobre Gibraltar és prioritària. "La possibilitat de l'acord és molt alta. Estem tots d'acord que hem de tenir un acord", han apuntat igualment els últims dies les fonts consultades. I des de Gibraltar, Vijay Daryanani, ministre de Turisme i Negocis, havia assegurat a finals de juliol que esperava la signatura d'un "nou tractat històric" que permetés la llibertat de moviment entre el territori i la UE "en els pròxims mesos", potser fins i tot abans de finals d'any.

La personalitat de la nova primera ministra britànica, "més flexible, en el bon sentit de la paraula", segons coneixedors dels vincles que en la seva condició de cap del Foreign Office havia establert amb el seu homòleg espanyol, José Manuel Albares, podria facilitar l'esprint final de la negociació, que ara liderarà James Claverly, un altre conegut d'Albares. Si finalment es rubrica el pacte, a tots els efectes Gibraltar esdevindria territori Schengen i –aquest és l'element que produeix més vertigen tant a Londres com a Gibraltar– seria Espanya qui controlaria, exclusivament o en règim compartit amb la UE, les fronteres quan els britànics es desplacessin al Penyal des de qualsevol punt del Regne Unit.

Un acord d'aquesta mena aportaria, i en això coincideixen totes dues bandes, "importants beneficis econòmics a Gibraltar i a Espanya", i permetria, entre altres avantatges, viatjar sense friccions als treballadors espanyols que entren al territori, als residents del Penyal que compren a l'altra banda de la frontera i als turistes procedents de la Unió Europea. En aquest sentit, Gibraltar està molt interessat que qualsevol acord inclogui la indústria de l'aviació, fet que permetria els vols directes des de tota la Unió Europea al Penyal, que fins ara són del tot impossibles.

Doble nivell de relació

Les preteses "noves" relacions entre Madrid i Londres no poden abstreure's, però, de la pugna que Downing Street manté amb Brussel·les en relació amb el protocol nord-irlandès del Brexit, si bé el nou ministre d'Exteriors britànic i també la premier Truss semblen, malgrat una retòrica tan excitada com la de Boris Johnson, més proclius a l'acord.

Amb independència de com acabi l'episodi nord-irlandès, i en paral·lel a les negociacions amb Gibraltar i Londres, Madrid vol, a la pràctica, crear un marc de relació més ampli amb el Regne Unit a tres nivells diferents: mobilitat dels ciutadans, seguretat i defensa i política comercial. Amb més de 350.000 ciutadans espanyols al Regne Unit i possiblement amb més britànics encara a Espanya, l'ideal per a Madrid seria "mantenir els mateixos drets que els ciutadans de tots dos països tenien abans del Brexit".

En aquest sentit, per posar un exemple, Espanya voldria que en termes de mobilitat les condicions fossin les mateixes per a aquells ciutadans establerts a una banda i l'altra abans del divorci del Regne Unit amb la Unió, i per als que hagin arribat amb posterioritat, entre altres avantatges, que els permisos de conduir fossin reconeguts tant per les autoritats britàniques com per les espanyoles.

stats