Barberá es converteix en el tap a la refundació del PP
La corrupció impedeix als populars rellançar el partit
ValènciaEl viacrucis que el Partit Popular va començar a patir al mes de maig, amb la pèrdua del govern de la Generalitat Valenciana, de l’Ajuntament de València i d’altres tants municipis del País Valencià ha arribat a la seva etapa més dolorosa. Quan la formació conservadora que lidera Isabel Bonig havia començat a eixugar-se les llàgrimes per un resultat electoral que posava fi a la seva hegemonia política, la corrupció ha tornat a deixar noquejat un partit que no té més remei que atendre els seus problemes interns.
L’esclat del cas Imelsa, que investiga una presumpta trama d’adjudicacions irregulars a canvi de comissions en diverses administracions governades pel PP i un suposat cas de blanqueig de capitals al grup municipal popular de València -quan el liderava Rita Barberá-, ha posat contra les cordes la pretesa refundació d’un partit que, en bona part pels nombrosos escàndols de corrupció que l’afecten, va tocar fons en les eleccions del 2015. Malgrat que són molts els casos de corrupció que han anat desprestigiant la marca del partit durant els últims anys, el cas Imelsa -i la revelació d’una part del sumari, principalment- ha suposat un cop definitiu per al PP valencià. La raó és que els enregistraments que consten en el sumari de la causa han destapat les vergonyes d’un partit que ja fa anys que està sent investigat en el cas Gürtel per un presumpte delicte electoral, vinculat al finançament d’algunes de les seves campanyes de manera irregular. La diferència ara és que els investigadors haurien descobert la manera com el partit es finançava a través d’adjudicacions públiques que acabaven enriquint les arques de la formació i també les butxaques d’alguns dels seus dirigents.
Els enregistraments de l’expresident de la Diputació Alfonso Rus o de l’exregidora de Cultura de València María José Alcón demostren que el modus operandi no era gaire sofisticat, però sí molt efectiu. En el cas de l’Ajuntament, el partit rebia, presumptament, diner negre procedent de comissions que després afloraven i passaven a formar part del circuit legal gràcies a les aportacions dels regidors per finançar la campanya, uns diners que dies després els eren retornats amb fons procedents de la caixa B.
L’exalcaldessa, assenyalada
Així doncs, un element que diferencia Imelsa de casos com el dels vestits -que va jutjar i absoldre Francisco Camps- o la causa de Fitur del cas Gürtel -que s’està jutjant actualment- és que els beneficiaris de les presumptes corrupteles no eren només els membres del PP involucrats sinó també el mateix partit.
Un altre element que explica la magnitud i la importància del cas Imelsa són els seus protagonistes. Aquesta presumpta causa de comissions i blanqueig de capitals afecta les dues úniques institucions que no havien sigut esquitxades fins ara per cap cas de corrupció: la Diputació de València i l’ajuntament de la capital. També els seus dirigents s’havien salvat de la crema: Alfonso Rus i Rita Barberá. El primer, però, va haver de deixar el càrrec l’abril del 2015 després de fer-se pública la cinta en què se’l sentia comptant bitllets -el famós 1.000, 2.000 [...], dos milions de peles.
Ara totes les mirades estan posades en l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, sospitosa d’haver comès un delicte de blanqueig. Ella reconeix haver fet una donació de 1.000 euros al partit per a la campanya electoral però nega que aquests diners li fossin retornats.
Sense capacitat de reacció
Més enllà de l’abast judicial, la situació de Barberá ha obert una gran crisi al PP. L’actual senadora s’ha enrocat i no pretén abandonar l’escó, ja que té el suport del seu amic i president del partit Mariano Rajoy, però des del sector jove de la direcció del PP es considera que el millor per a la formació conservadora seria que Barberá fes un pas enrere i abandonés qualsevol responsabilitat pública. Amb Barberá assenyalada -ella era el símbol dels anys d’eufòria electoral del PP valencià-, la crisi del PP s’ha agreujat també perquè el partit és a l’oposició i l’acció de govern no pot dissimular les investigacions per corrupció, com ha passat en ocasions anteriors. El PP està en una situació de paràlisi. La corrupció ha fet metàstasi en un formació que no ha fet net a casa seva. D’això se’n beneficia l’executiu PSPV-Compromís, que governa sense estar sotmès a l’escrutini constant del PP.
