EUSKADI
Política 31/03/2018

El bloqueig dels comptes comença a passar factura al PNB

El partit tem que el fre al PP qüestioni la seva estratègia pactista

Oskar Bañuelos
3 min
El bloqueig dels comptes comença a passar factura al PNB

VitòriaFa poc més d’un any, el lehendakari Iñigo Urkullu feia un balanç altament positiu del que havia aconseguit el govern basc i el PNB per a Euskadi amb l’acord pressupostari amb Mariano Rajoy: quota basca, concert, obrir negociacions per a noves transferències i, fins i tot, una baixada en la tarifa elèctrica per a les empreses basques. Mai 5 vots de 350 havien obtingut tants rendiments. I el tracte a Catalunya? “Euskadi primer”, contestava el lehendakari. Avui, però, el 155 frena l’acord dels pressupostos espanyols del 2018, i el bloqueig està començant a passar factura a Urkullu.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La situació del PNB a Euskadi continua sent pròspera (l’últimSociómetro li dona dos parlamentaris més a Vitòria, a costa del PP), però se li va complicant. Els pensionistes bascos s’han aixecat i han ocupat els carrers molt més que en cap lloc de l’Estat, i ara miren cap al PNB. En una doble direcció: perquè amb la seva influència sobre el PP millori les seves pensions, i perquè contribueixi a aquesta pujada a través de la renda de garantia d’ingressos basca (RGI). La primera via està morta per la línia vermella del 155. I la segona, també empantanegada per condicionants de la política basca.

Els jeltzales han hagut de sumar els seus vots al PSE (soci de govern) i al PP (soci pressupostari) per impedir al Parlament basc una pujada de pensions a través de la RGI, com demanaven Bildu i Podem. L’excusa: les pensions no són una competència basca i la quantia de l’increment trastoca els pressupostos autonòmics. Un posicionament denunciat amb força per les associacions de pensionistes, sobretot perquè dirigents del PNB havien fet gala de donar suport a les seves reivindicacions.

Un altre front que se li pot reobrir si no signa els pressupostos de l’Estat és el dels 100.000 funcionaris bascos, amb els quals l’executiu ha arribat recentment a un acord per incrementar-los el sou un 1,5%. L’amenaça que l’Estat podria impugnar la pujada per inconstitucional ha sumit el gabinet d’Urkullu en la perplexitat, tal com assenyala el seu portaveu, Josu Erkoreka.

Ningú vol parlar obertament de xantatge o de venjança per no aprovar els comptes, però al partit i a la lehendakaritza perceben la qüestió en aquests termes; i encara més tenint en compte que Montoro ha negociat amb els sindicats una pujada salarial del 8% fins al 2020. A més, recorden que Castella i Lleó, governada pel PP, ha donat llum verda a una pujada semblant sense problemes. Urkullu, sempre optimista, feia dimecres passat una crida a Rajoy per reconduir la qüestió.

Si ja des de fa un temps el PNB estava nerviós per l’ascens de Ciutadans i en la manera com influiria la seva oposició al concert econòmic i la quota, ara se li suma un altre motiu més de preocupació: com quedarà la posició dels nacionalistes bascos, fins ara de privilegi, si mantenen el bloqueig i forcen la pròrroga pressupostària. Al partit no es dubta que s’hauran d’enfrontar a la recentralització de l’Estat i que la seva estratègia, que fins ara li donava rèdits, quedarà tocada. La via de diàleg i pacte amb l’Estat a través de la bilateralitat (fugint de la unilateralitat catalana) amb la qual s’ha enfrontat a EH Bildu haurà saltat pels aires.

El PNB encara creu que hi ha temps perquè la situació es recondueixi. Per pactar els pressupostos de l’Estat un cop s’aixequi la intervenció de l’autonomia catalana. Perquè no el continuïn assenyalant amb el dit acusador els milers de pensionistes que es manifesten als carrers i els milers de funcionaris pendents de l’increment de sou. Tot passa perquè hi hagi Govern a Catalunya i s’aixequi el 155. A Ajuria Enea encara maleeixen l’hora en què Andoni Ortuzar va posar la línia vermella del 155. El PNB, que fugia del Procés com un gat escaldat, ha passat d’afirmar que Euskadi era primer a haver d’esperar què passa a Catalunya.

stats