Transparència
Política 11/03/2022

El Parlament s'ha gastat 14,4 milions des del 2009 en pagar funcionaris que no hi treballen

L'any que la cambra va destinar més diners a les llicències per edat va ser el de la pandèmia

5 min
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, en la compareixença sobre un any de mandat

BarcelonaLes llicències per edat es van crear l'any 2008 durant la presidència del Parlament d'Ernest Benach. Hi ha diverses teories sobre què va portar la cambra a impulsar aquesta figura inèdita que permetia cobrar pràcticament el 100% del sou sense treballar els cinc anys previs a la jubilació: que es va inventar per accelerar que alguns alts funcionaris marxessin, que va ser una petició del consell de personal o que qui remenava les cireres en aquell moment es va fer un vestit a mida per tenir una prejubilació daurada –Imma Folchi llavors era secretària general i és una de les beneficiàries de la llicència per edat–. Sigui com sigui, el cert és que la figura s'ha mantingut durant 14 anys i no s'ha eliminat fins que l'ARA va informar el passat 17 de gener que el 2021 el Parlament va destinar 1,7 milions d'euros a pagar 21 funcionaris que no treballaven. Aquest divendres, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha explicat que, en total, des de 2009 la cambra catalana ha pagat 14,4 milions d'euros a gent que ja no hi treballava.

Cost de les llicències per edat
Euros anuals que costen al Parlament de Catalunya

En un discurs de mitja hora per fer balanç del seu primer any com a presidenta, Borràs ha defensat els canvis que ha introduït en l'administració parlamentària, com ara la reforma dels triennis –es manté l'augment de sou del 5% cada tres anys, però ara només compten els que s'han meritat al Parlament i no en administracions anteriors– i la reforma de les llicències per edat que es va fer el 21 de desembre del 2020, que reduïa la durada del temps cobrant sense treballar de cinc a tres anys, però no s'eliminaven. "Tan bon punt vaig tenir coneixement de la seva existència i abast, vaig impulsar vies de resolució [...] sense revolta interna i sense soroll mediàtic, que en temes tan sensibles sempre acaben oferint una fotografia desenfocada respecte de la realitat", ha criticat, posant en relleu que cap dels seus antecessors –Roger Torrent, Carme Forcadell i Núria de Gispert– ho havia entomat abans.

Més enllà de la xifra oferida per Borràs aquest divendres, a través d'una petició a Transparència l'ARA ha tingut accés al detall d'aquest cost total per a les arques del Parlament. Des de la seva creació l'any 2008, s'han concedit 67 llicències per edat al Parlament, dotze de les quals el 2021 i que ara mateix no s'estan executant. Les dades demostren com els funcionaris s'hi han acollit de forma exponencial sobretot en els darrers anys, de manera que la despesa va passar de 302.109 euros el 2009 (comptant retribucions bàsiques i complementàries, cost anual de cotitzacions i pla de pensions) fins a 2,16 milions el 2021. Una quantitat superior als 1,7 milions que es van donar el 17 de gener del 2021 perquè llavors el Parlament, en la resposta a la primera petició de transparència, no va incloure el cost de les cotitzacions socials.

Cal tenir en compte que la llicència per edat té unes condicions excepcionals. Es tracta d'una figura que conserva tots els drets dels funcionaris sense ocupar el lloc de treball. És a dir, el treballador públic segueix estant en serveis actius i, per tant, es mantenen les actualitzacions de les retribucions, s'acumulen triennis cada tres anys i també es mantenen les quotes a la seguretat social. Aquesta condició de serveis actius s'ha traduït en el fet que el Parlament no comptava amb aquests funcionaris en el seu lloc de treball, però tampoc els podia substituir. Per tant, només podia proveir nous llocs de treball –i, en conseqüència, incrementar més la despesa– o deixar vacants aquests càrrecs, la qual cosa implicava més càrrega de treball per a la resta de funcionaris. En la mateixa comunicació que ha lliurat el Parlament a aquest diari, la cambra reconeix que això ha generat "tensió" i que té una repercussió econòmica que no s'ha quantificat.

El conseller d'Empresa, Roger Torrent, en la presentació del pla d'acció del comerç, aquest dimecres a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona

Des del 2009 –el primer any que es concedeixen llicències– s'han cobert 23 dels 55 llocs de treball que han quedat buits a través de la provisió interna. "Alguns s'han cobert des de l'inici, d'altres al cap d'uns mesos, o anys, i d'altres mai", diu la resolució, i en aquest sentit afegeix: "El cost per al Parlament no consistiria en el cost de les retribucions dels funcionaris en llicència d'edat, sinó en el cost de la càrrega funcional real de treball extra suportada per molts funcionaris en actiu que han hagut d'assumir un increment de tasques, i que és de molt difícil quantificació, més el cost de retribuir 23 llocs de treball que sí que s'han proveït", reconeix la mateixa cambra catalana. Per tant, si s'afegís aquest càlcul, el cost total que han tingut les llicències d'edat per al Parlament seria superior a aquests 14,4 milions d'euros.

Cada any s'han incorporat nous funcionaris a la llicència per edat, que s'anaven sumant als que ja la gaudien. Segons les dades que ha donat la cambra, l'any en què es van acumular més funcionaris en llicència per edat –veient les dades de retribucions per any– és el 2020, el de la pandèmia del coronavirus, sota la presidència de Roger Torrent i quan les autoritzava Xavier Muro. Només aquest any se'n van concedir nou, que sumades a les ja vigents suposen tenir 28 funcionaris en llicència per edat. Això va implicar una despesa de 2,4 milions d'euros, el màxim de tots els anys.

El lletrat major del Parlament, Miquel Palomares, i la secretària general de la cambra, Esther Andreu.

Confiança en la secretària general

Més enllà de la petició sobre les llicències per edat, l'ARA també va sol·licitar aquest mes de gener conèixer el sou, amb triennis, de la secretària general actual, Esther Andreu, i el lletrat major, Miquel Palomares. Al gener la cambra catalana només va lliurar el de l'ex secretari general Xavier Muro, que percebia 254.671 euros l'any. L'actual secretària general de la cambra percep 241.390 euros l'any (el president de la Generalitat en cobra 130.250), 85.654 dels quals són només per triennis. La qual cosa vol dir que Andreu, només per antiguitat, cobra el mateix que el president espanyol, Pedro Sánchez, que percep 84.845 euros l'any . Miquel Palomares, lletrat major, percep 184.284 euros anuals, 57.191 dels quals són per antiguitat.

Aquest divendres la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha defensat la seva gestió "d'obertura" al capdavant de la cambra i les reformes que ha fet en les condicions dels treballadors, i ha denunciat un altre cop les "ingerències" dels poders de l'Estat en relació amb la sobirania del Parlament. Uns canvis que, ha assegurat, ha pogut fer amb la col·laboració d'Andreu.

En aquest sentit, ha refermat la seva confiança en ella, malgrat que, com Muro, també ha retirat l'escó a un diputat. A parer seu, no es tracta d'una doble vara de mesurar –va ser molt crítica en l'anterior mandat quan Torrent va retirar l'escó a Torra– i ha defensat que es van intentar activar tots els mecanismes del Parlament. "La culpable del desenllaç del cas Juvillà és la repressió de l'estat espanyol", ha dit Borràs en una compareixença en què ha acabat acceptant preguntes davant la insistència dels mitjans de comunicació, ja que d'entrada no estaven previstes. Ha dit que havia après les "lliçons" del cas Juvillà i per això ha fet una crida a "refer" les confiances –trencades amb ERC i la CUP– i la "unitat" de l'independentisme per afrontar futurs casos.

stats