Cap enquesta el dóna guanyador. De fet, per ara amb prou feines li concedeixen ni tan sols una bona aritmètica per poder ser president amb el suport d'algun altre partit. Però quan el líder del PSOE, Pedro Sánchez, trepitja carrer, desperta passions. Aquest migdia s'ha passejat per Nou Barris, un bastió tradicionalment del PSC que aquest any ha estat infidel als socialistes en dues ocasions: a les municipals, Ada Colau va arrasar, i el 27-S va ser Ciutadans qui va arrencar més vots.

Sánchez intenta avançar, però l'aturen a cada passa que fa. "És Pedro!", criden els veïns i veïnes que de camí al mercat de la Guineueta se'l troben per sorpresa. "Ah! I Chacón", afegeixen. Les eleccions generals són de vegades difícils per a la visualització dels candidats territorials, però l'exministra conserva encara un fort perfil. Fotos, 'selfies', petons, abraçades, encaixades de mans. El líder del PSOE es troba amb un públic molt entregat. Si més no pel que fa a la documentació gràfica del seu passeig. A les urnes, ja es veurà. "Estic enamorada de tu, no em penso rentar la cara mai més", li etziba una dona gran.

Els ciutadans se li apropen sense complexos i ell es mou com peix a l'aigua. Li agrada el tu a tu, escolta, petoneja i es deixa estimar. "Se m'ha trencat la càmera de tan guapo que ets", li diu una altra veïna entregada. "Jo sempre sempre us he votat", li promet un jubilat mentre l'agafa pel braç. Un trajecte d'uns pocs minuts es converteix en més de 30 minuts. A la porta del mercat, una paradeta de Ciutadans. La comitiva del PSOE fa veure que no hi és. Però en entrar dins del recinte, l'olor de taronges és inevitable. Com a les enquestes. Entre pebrots, tomàquets, bacallans o fuets, Sánchez intenta vendre el seu projecte. Respon a tot i no deixa de somriure. És bon comerciant.

Però té competència. En sortir, una fan incondicional d'una botiga oneja un regal per a l'aspirant a president. "Et regalo uns calçotets", diu tota generosa. Ell, però, quasi del mateix color que la peça de roba interior, respon que no, que no vol "aquesta foto". "Però si són vermells!", insisteix. Però no, Sánchez no vol uns calçotets. La comerciant, però, no es dóna per vençuda i demostra ser una dona de recursos. Al final, el líder del PSOE s'emporta uns mitjons.