La campanya més polaritzada deixa pas a les urnes

Ayuso demana una "àmplia majoria" per governar "amb llibertat" i Sánchez alerta que PP i Vox posarien en risc la democràcia

4 min
La candidata del PP el 4-M, Isabel Díaz Ayuso, en l'acte de fi de campanya.

MadridLlibertat, el lema que Isabel Díaz Ayuso va voler fer seu enmig d’una pandèmia que ha portat restriccions inèdites, ha acabat sent l’eix de la campanya electoral més polaritzada. Inicialment, la candidata del PP a les eleccions de Madrid va buidar de contingut el concepte, equiparant-lo a prendre una cervesa en una terrassa després de la feina, però tots els candidats han acabat acollint-lo per aportar-ne la seva visió. La del 4 de maig ha acabat sent una campanya plena d’ideologia en què s’han posat de manifest posicions antagòniques, fins al punt que la dreta ha contraposat la democràcia amb el comunisme i l’esquerra l’ha contraposat amb el feixisme.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ayuso ahir va fer gala del seu relat amb un acte convertit en festa. En un espai diàfan com Puente del Rey, milers de persones es van aplegar a l’últim míting de la candidata del PP, que va explotar el seu vessant més populista. L’acte va desbordar entusiasme i emocions, amb llàgrimes incloses d’Ayuso quan va agrair a la seva mare haver-la portat a la vida. Abans d’arrencar, un DJ havia amenitzat l’espera amb música a tot drap que va convertir aquesta part de Madrid Río en una discoteca a l’aire lliure. Segurament va ser un exemple de com el seu govern ha relativitzat les dramàtiques xifres de la pandèmia que ha registrat la Comunitat de Madrid.

Aquestes últimes setmanes Ayuso ha volgut transmetre un optimisme que ha captivat molts madrilenys –les enquestes li auguren una victòria aclaparadora– i ha repetit que no volia que aquesta campanya s’acabés mai. Tanmateix, la “il·lusió” d’un projecte que “transcendeix les sigles del PP”, va dir ahir, no amaga una forta càrrega ideològica. La llibertat de l’ayusisme és que les famílies puguin escollir escola i centre sanitari, i impostos baixos per poder triar a què dedicar els diners. “Desconfieu del que us dona una paga”, va proclamar l’aspirant a la reelecció, en una forta defensa de la iniciativa privada. L’expresidenta Esperanza Aguirre, una de les protagonistes del laboratori neoliberal del PP madrileny, va ser una de les convidades destacades al míting final, en què Ayuso va demanar el vot per aconseguir una “àmplia majoria” per governar “amb llibertat”.

A l’altre pol, l’esquerra s’ha centrat en la defensa d'un sector públic fort. El PSOE, Més Madrid i Podem no han pogut escapar-se del frame que va imposar Ayuso i l’han capgirat per adaptar-lo als seus postulats. Ángel Gabilondo, Mónica García i Pablo Iglesias han repetit al llarg de la campanya que la llibertat és la igualtat d’oportunitats, una educació accessible a tothom i una sanitat de qualitat a l’abast dels més vulnerables.

Les urnes diran si han jugat prou bé les cartes per mobilitzar el seu electorat, sobretot als districtes i municipis del sud. El votant progressista té més tendència a quedar-se a casa després de tants anys de governs autonòmics del PP i de frustració amb governs municipals socialistes que no han satisfet les expectatives. En aquesta campanya han sentit un discurs clàssic de l’esquerra, especialment del PSOE i de Podem. Més Madrid, en canvi, és la formació que més bandera ha fet de reivindicacions més noves en l’agenda política com el canvi climàtic i el feminisme.

Les amenaces amb bales

Però hi ha hagut un altre component que ha alimentat la polarització de la campanya: les amenaces amb bales contra polítics, entre els quals dos candidats, Pablo Iglesias i Díaz Ayuso. Els últims dies s’ha viscut un armistici, però l’equador de la campanya va estar marcat pel degoteig constant de cartes amenaçadores. Els primers van ser el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, i el candidat d’Unides Podem, i això va provocar un punt d’inflexió. La candidata de Vox, Rocío Monasterio, es va negar a solidaritzar-se amb Iglesias i aquest es va aixecar del debat de la SER. Sense embuts, l’esquerra va passar a qualificar de feixista Vox i a acusar el PP de ser-ne còmplice.

“Pactarà amb la ultradreta xenòfoba i diu que no és la fi del món, però pot ser el principi de la fi de la democràcia vigorosa i plena de drets i llibertats”, va advertir sobre Ayuso ahir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en l’acte de tancament de campanya del PSOE a Entrevías, un barri de Puente de Vallecas. El secretari general socialista s’ha mantingut en un segon pla i ha cedit el protagonisme a Ángel Gabilondo, que va començar la cursa electoral amb un perfil moderat que s’ha vist obligat a corregir, com a mínim retòricament. Sánchez va reaparèixer ahir, però ha optat per no exposar-se en excés tenint en compte que com més s’hi impliqués, més se’l podria responsabilitzar d’una eventual derrota contra Ayuso. Iglesias, per la seva banda, s’ha acompanyat els dos últims dies de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ahir va acusar el PP de “banalitzar el feixisme”.

Vox torna a Colón

El president del PP madrileny, Pío García Escudero, va apostar perquè Ayuso pugui governar sola, però la publicació el penúltim dia de campanya del programa electoral sencer del PP ja dona pistes, per picades d’ullet, que compta amb Vox. Eclipsada per Ayuso, la formació d’extrema dreta ha hagut de recórrer a la criminalització dels menors migrants no acompanyats per fer-se notar, i ahir va celebrar l’últim acte en un lloc simbòlic: la plaça Colón, des d’on Santiago Abascal va criticar una suposada “equidistància” del PP. D’aquella fotografia del febrer del 2019 contra el diàleg amb Catalunya se n’esborrarà a poc a poc la representació de Cs, que demà podria quedar fora de l’Assemblea de Madrid i patir una nova estocada. A la desesperada, el partit taronja ha elaborat els cartells de Barack Obama amb la cara d’Edmundo Bal i el lema Yes we Bal.

S’acaba una campanya en què termes com llibertat, democràcia, comunisme i feixisme s’han evocat amb lleugeresa i han aflorat ideologies contraposades. Els pols, encara més allunyats per les amenaces de mort, s’enfronten a l'examen de les urnes.

Ayuso s'apodera del dia de la Comunitat de Madrid

El dia que s’acabava la campanya electoral a Madrid era justament el Dos de Maig, el dia de la Comunitat de Madrid, i com a presidenta Isabel Díaz Ayuso no ho va desaprofitar. Va ser el centre de totes les mirades en l’acte institucional d’entrega de medalles de la comunitat i va pronunciar fins a vuit vegades la paraula llibertat –el seu eslògan de campanya– durant el seu discurs, cosa que li va valdre les crítiques de les forces d’esquerres, que ho van qualificar “d’electoralisme”. Ayuso ho va justificar apel·lant a la “llibertat” per la qual “els herois” madrilenys van lluitar contra les tropes franceses el 1808. Entre les medalles que va atorgar Ayuso, una la va rebre l’expresidenta madrilenya Cristina Cifuentes, que va aprofitar el moment per reivindicar-se i dir que estava “lliure de càrrecs i càrregues”. El músic Nacho Cano també en va rebre una, però l’hi va tornar a Ayuso. No la rebutjava, sinó que va posar la banda vermella a la presidenta madrilenya per agrair-li el “miracle” de la seva gestió. A la tarda els toros també van tornar a Las Ventas, però finalment Ayuso no hi va assistir.

     

stats