Gerardo Pisarello: "Candidatures semblants a la meva, com la de Mamdani, s'estan obrint camí"

BarcelonaGerardo Pisarello (Tucumán, 1970) es presenta a les primàries de Barcelona En Comú per substituir Ada Colau com a alcaldable el 2027. Ara és diputat al Congrés i aspira a imposar-se al seu rival, Bob Pop. Va ser la mà dreta de l'exalcaldessa a l'Ajuntament entre el 2015 i el 2019.

Competeix contra Bob Pop per ser alcaldable. Què creu que el fa a vostè millor candidat?

— Em presento amb l'experiència d'haver format part d'un govern amb vocació transformadora que va sortir de les places ja el 2015 i d'haver passat per Madrid i haver construït moltes aliances amb gent d'altres forces polítiques de l'Estat.

¿Es pot presentar com una opció renovadora?

— No soc una persona que s'hagi ni burocratitzat ni tancat en la institució, al contrari. M'agrada fer política fora de la institució, que és on crec que passen les coses.

¿Haver governat la ciutat ja durant vuit anys resta força a un missatge de canvi?

— Estic orgullós del que van fer els ajuntaments del canvi i del que vam impulsar en matèria d'habitatge i de reforç de serveis públics municipals. Tot això ha de créixer. I evidentment tenim reptes nous, com la qüestió de la immigració o la protecció de la llengua.

¿La irrupció de moviments com el Sindicat de Llogateres constata els límits de la institució?

— En part sí. Des de la institució hi ha coses que tenen un límit perquè el poder rau en altres llocs. El poder econòmic, financer, mediàtic... No ha sigut fàcil posar límits als grans lobis, perquè el mateix partit socialista ha estat històricament acostumat a tenir relacions molt estretes amb aquests poders econòmics, i perquè no hem tingut prou força al carrer per construir un contrapès.

Per què creu que qui capitalitza el malestar és sobretot l’extrema dreta?

— La ultradreta intenta que aquest malestar de la societat no vagi contra els privilegiats que concentren la riquesa, sinó a enfrontar els vulnerables. També hi ha una part de responsabilitat de les esquerres, que no hi som, en aquests barris. Per això, en el meu cas, ha estat tan important escollir com a número dos Carol Recio, que és nascuda a Nou Barris i ve d'una família d'activistes.

Bob Pop diu que l'Ada Colau del 2015 el votaria a ell.

— No he sigut mai de cap establishment. Vinc d'una família molt humil, fill d'una mestra rural i d'un advocat modest que va ser assassinat durant la dictadura argentina. Sempre he sigut un activista i ho continuo sent. Confio que el 2027 pot ser també l'expressió d'una primavera municipalista al conjunt de l'Estat que connecti amb moviments nous contra l’onada reaccionària.

¿És un candidat de transició després de l’hiperlideratge de Colau?

— Colau va ser una líder reconeguda per les classes populars. No és hiperlideratge, és un lideratge bo i necessari. Això no és incompatible amb estar en condicions de proposar una cosa nova. Barcelona no ha tingut mai un alcalde d'origen estranger, defensor de la llengua, amic dels republicanismes de la resta de la Península. La meva pròpia trajectòria pot ser interessant en un món en el qual candidatures semblants, com la de Mamdani a Nova York, també s'estan obrint camí.

Les enquestes no els donen com a favorits.

— Em presento perquè crec que podem guanyar les eleccions. El 2027 quedarà molt clar que, per aturar l'onada reaccionària de la ultradreta i els poderosíssims interessos econòmics que hi ha davant, no n'hi ha prou amb un Joe Biden o una Kamala Harris. Necessitarem candidatures més valentes. Per això soc un frontamplista.

¿Hi ha converses per a aquest front ampli en l'àmbit barceloní?

— Sempre parlem. Ens trobem al carrer permanentment.

A l’Ajuntament la relació amb ERC no és la millor.

— El que està demanant la gent que ens vota és que anem tan units com sigui possible, i que ens entenguem el màxim possible.

No inclou el PSC en aquest front, però és difícil governar sense ell.

— Quan teníem l’alcaldia, aconseguíem més fàcilment arrossegar el PSC a posicions més valentes. És com si el partit socialista tingués dues ànimes: una de partit de règim acostumat a viure un bipartidisme i la de quan l’aconseguim moure.

¿Investir Collboni va ser un error?

— Investir un Xavier Trias que representa el thatcherisme nostrat no podia ser una alternativa. Ara bé, necessitem que en les pròximes eleccions les forces d'esquerres amb vocació transformadora, republicanes, tinguem prou força perquè en la investidura del govern no hi juguin elements estranys com el vot d'un Valls.

¿Governarien amb el PSC, si no queden primers?

— Em presento per guanyar el PSC, perquè les esquerres republicanes i transformadores tinguem prou força per tenir un govern valent. Un tipus de valentia que jo no veig avui en Jaume Collboni.

Si arriba a l’alcaldia, en què ho notaran els veïns?

— Farem tot el que estigui al nostre abast perquè l'enfortiment dels serveis públics compensi la precarització dels salaris. Limitant els preus de l'habitatge, impulsant supermercats públics i aconseguint que el metro pugui ser gratuït el 2030.

Això es pot fer des de l'Ajuntament?

— Amb Mercabarna podríem tenir a cada districte petits supermercats públics amb preus limitats perquè el cistell d'aliments de les famílies fos assequible. Hi ha moltes ciutats que ho estan posant en marxa.

I és sostenible fer el metro gratuït?

— Ha passat a Montpeller, a Mallorca... Es pot fer progressivament, no ho plantejo com una cosa de la nit al dia. Evidentment, això no es pot fer només des de l'àmbit municipal. Necessites l'AMB, la Generalitat, l’Estat, Europa... Si soc alcalde, negociarem amb molta força per Barcelona i per moltes altres ciutats del país. No seré un alcalde barcelonocèntric.

¿S'haurien de fer més tramvies a Barcelona?

— La prioritat és completar la connexió per la Diagonal, que no entenc per què no s’ha fet en aquest mandat. A més, cal reforçar tota la xarxa de transport públic. Barcelona hauria de pressionar pel tercer túnel ferroviari a la ciutat.