PROCÉS SOBIRANISTA

Una capacitat de mobilització sense data de caducitat

L’independentisme ha aconseguit mantenir viu el carrer durant set anys seguits

Del Catalunya, nou estat d’Europa al Fem la República. Del 2012 al 2018. L’independentisme fa set anys que omple els carrers i les places de Catalunya sense treva cada Onze de Setembre o quan entitats i partits ho reclamen. I, de moment, no s’albira data de caducitat d’aquest cicle de mobilitzacions permanents tan sostingut en el temps. Tots els experts consultats per l’ARA coincideixen a remarcar que la mobilització del moviment independentista és “excepcional” i que no té precedents en l’Europa contemporània. Així, mentre el conflicte català continuï, tot apunta que els independentistes mantindran el carrer viu.

Ara bé, aquest moviment no segueix un patró establert. Per això, cap dels politòlegs i sociòlegs consultats s’atreveixen a fer una predicció sobre fins quan es pot mantenir una mobilització tan massiva com la que s’ha vist fins ara. “La mobilització de la majoria de moviments polítics no es pot mantenir durant tant de temps sinó que es basa en flamarades que s’apaguen, però el moviment independentista és especial i és difícil fer prediccions”, explica la sociòloga Marina Subirats. De fet, per a la politòloga Berta Barbet hi ha una part de la reivindicació independentista que s’ha tornat “molt identitària”, un fet que comporta que hi hagi gent que fa molts anys que surt al carrer que “ha agafat aquest costum i és relativament fàcil que es mantingui aquest nivell de mobilització”. La clau, però, per a Subirats, és que els independentistes han agafat com a pròpia l’eina de la mobilització davant “la incapacitat de resoldre el conflicte polític”.

Més indignació, més mobilització

La tardor que ve serà una nova prova de foc perquè l’independentisme demostri si manté mobilitzat el carrer. “El judici i les sentències posteriors poden influir a generar més onades de mobilització”, afirma la investigadora del departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra Mariona Ferrer. La perspectiva dels independentistes és que les sentències seran condemnatòries per als líders empresonats i això generarà la indignació del moviment. Una indignació que, segons els experts, canalitzarà el carrer. “Les situacions de greuge i enuig són matèria primera per a les mobilitzacions”, assegura el politòleg Lluís Orriols. De fet, un dels elements mobilitzadors de la tardor passada va ser la irritació per l’estratègia repressiva adoptada per l’executiu del PP, que va desembocar en les càrregues policials de l’1-O i en l’empresonament de mig Govern i dels Jordis.

“El moviment serà molt actiu fins que no es resolgui el conflicte”, avisa Ferrer. I per arribar a aquest escenari, el Govern aposta per un diàleg sense condicions amb l’executiu espanyol. Un diàleg que pot calmar una part de l’independentisme, però enervar-ne d’altres. Sobretot els sectors que veuen estèril qualsevol negociació amb l’Estat. Segons Ferrer, això podria generar més mobilització al carrer. I més encara si, com vaticina Orriols, el PSOE no proposa iniciatives més enllà de l’ statu quo. “El PSOE no està en condicions de fer-ho perquè necessita la complicitat de la resta de partits, i no hi és”, opina el politòleg. Les expectatives de diàleg, doncs, no són garantia que la mobilització baixi al carrer. Ara bé, també serà complicat que augmenti, avisen els experts, que també subratllen la manca de lideratges perquè la majoria de representants són a la presó o a l’exili. “Si no transformes la mobilització en acords polítics sempre estaràs en el mateix punt”, avisa Subirats, que retreu als líders independentistes que hagin generat “frustració” en assegurar que seria un procés ràpid. Amb el carrer mobilitzat, ara el repte dels polítics independentistes és canalitzar les seves demandes. D’això dependrà que el carrer torni a esclatar o no.

Més continguts de