BarcelonaLa coincidència en el temps del cas Cerdán i el cas Montoro ha provocat una situació inèdita en la política espanyola: els dos principals partits, PP i PSOE, afectats per escàndols de corrupció de gran magnitud tot i que de naturalesa diferent (en el primer cas parlaríem d'un grup reduït que cobrava comissions a empreses i en segon de tot un ministeri canviant lleis a la carta). Fins ara la corrupció havia provocat finals de cicle més o menys abruptes, com el cas del felipisme per al PSOE o el rajoyisme per al PP, però mai s'havia arribat a una cita electoral en una situació, diguem-ho així, d'empat. I tot apunta que a les pròximes eleccions, siguin quan siguin, els dos partits tindran munició per disparar a l'adversari i mobilitzar els seus.
Aquesta situació beneficia ara mateix més el PSOE que el PP, ja que populars confiaven en arribar a la Moncloa gairebé per inèrcia i en un clima de final de cicle com el de Felipe González en el període 1993-1996. En canvi, el cas Montoro pot tenir dos efectes molt perniciosos per als interessos d'Alberto Núñez Feijóo. D'una banda, pot mobilitzar el votant d'esquerres, i de l'altra, li pot fer perdre sufragis cap a l'extrema dreta de Vox. Les enquestes ja estan detectant un creixement notable dels de Santiago Abascal que, al seu torn, servirà d'espantall per al PSOE.
Els socialistes han afinat cada vegada més la seva maquinària i tenen capacitat de descentrar els populars, com es demostra cada dia amb els tuits d'Óscar Puente i la dimissió de Noelia Núñez. En canvi, el PP és víctima de la seva pròpia ansietat per arribar a la Moncloa i sovint es passa de frenada, com quan insisteix en el tema de les "saunes" del pare de Begoña Gómez, l'esposa del president espanyol. I un aspecte no menor: ara mateix, i amb totes les precaucions que calgui, sembla que el PSOE té més perimetrat i sota control (si es pot dir així) l'incendi del cas Cerdán que Feijóo el cas Montoro, el qual insisteixen a minimitzar en un altre error de càlcul. I és que aquí sembla que no tenen possibilitat d'"afinar" cap fiscalia ni, amb els Mossos pel mig, tenir cap policia amiga.
