Catalunya, una de les cinc comunitats que volen acollir-se al nou pla d'habitatge de Sánchez

BarcelonaCatalunya és una de les cinc comunitats autònomes que volen acollir-se al pla estatal d'habitatge per al període 2026-2030 que Pedro Sánchez ha dut a la Conferència de Presidents. El govern espanyol pretenia sortir d'aquesta cita amb un gran acord entre les comunitats autònomes per triplicar fins als 7.000 milions els recursos que s'hi destinen, però la guerra oberta entre el PSOE i el PP ha fet impossible qualsevol acord. Ara bé, l'executiu manté l'oferta per a aquelles comunitats que s'han mostrat disposades a acceptar les dues condicions que hi posa l'Estat: que hi aportin el 40% dels fons (2.700 milions) i blindar de per vida el parc d'habitatge públic perquè cap edifici construït amb diners públics passi a mans privades al cap d'uns anys.

A banda de Catalunya, les comunitats que han aixecat la mà per acollir-se a la mesura han estat Navarra i Astúries –governades pels socialistes–, les Canàries –governada per Coalició Canària i el PP– i Euskadi –on governa el PNB amb els socialistes–. No s'hi ha sumat Castella-la Manxa, comandada pel socialista crític Emiliano García-Page, que ha qüestionat el volum de recursos que hauria d'aportar la seva comunitat al pla. En roda de premsa, la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, ha demanat a les autonomies díscoles recapacitar i ha recordat que l'Estat vol "acompanyar-les" en una competència que és seva exclusivament, segons ha reconegut el Tribunal Constitucional.

De fet, l'aposta de condicionar l'accés als fons estatals a reformes per blindar l'habitatge públic és la manera que té el govern espanyol d'incidir en l'acció autonòmica en aquest àmbit, en què no pot legislar lliurement sense envair competències. "Hem posat condicions molt difícils de rebutjar", ha dit la ministra. També s'ha queixat que, en lloc de sumar esforços en aquesta direcció, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, hagi proposat liberalitzar sòl per construir més, com en el seu moment va fer l'expresident José María Aznar. El govern espanyol treballarà amb les cinc comunitats favorables a la proposta per tancar un acord abans de l'estiu. En paral·lel, l'executiu vol impulsar una base de dades on hi hagi informació clara i transparent sobre preus de venda i lloguer a les ciutats, perquè no quedi en mans dels portals privats.

Davant la rebel·lia de les comunitats del PP a aplicar la llei d'habitatge, Rodríguez també ha aprofitat per reivindicar les eines que la norma dona als territoris per rebaixar els preus i lluitar contra "la selva" del mercat. I, en aquest sentit, ha posat com a exemple les dades a Catalunya, la primera a aplicar la llei d'habitatge a l'Estat: en un any, el preu mitjà de lloguer d’habitatge ha caigut en un 4,7% interanual. I a la ciutat de Barcelona, un 8,9%. Són dades per les quals també ha tret pit el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la Conferència de Presidents. Fonts del Govern confirmen que tots els fons que pugui aportar l'Estat s'afegiran als que ja preveu dedicar la Generalitat a polítiques d'habitatge, 1.450 milions després del pacte amb Comuns per als suplements de crèdit.

Altres propostes

L'habitatge és la carpeta estrella que el govern espanyol ha volgut portar a la Conferència de Presidents, però no és l'única. Durant la trobada, Sánchez també ha defensat posar "ordre i control" a l'oferta de centres privats de FP per garantir-ne els estàndards de qualitat. La proposta del president era, en coordinació amb les comunitats autònomes, crear un model integral d'autorització i supervisió d'aquests centres. D'altra banda, també en matèria educativa, ha anunciat un programa de 175 milions d'euros (de fons europeus) per garantir l'accés a l'educació infantil gratuïta adreçat a famílies amb rendes baixes. I encara ha fet un altre anunci: a partir del setembre, i després de l'experiència de la DANA i el volcà de la Palma, les escoles impartiran un curs especial de formació davant d'emergències de protecció civil.