El Cercle d'Economia ens dona un respir
MadridSi tot el que passa en l'àmbit de la política aquests dies ens ho prenguéssim al peu de la lletra podríem acabar deprimits. Val més buscar alleujament valorant la hipòtesi que el que succeeix al voltant nostre és més aviat una caricatura, una versió distorsionada dels esdeveniments. Hi ha un gran contrast entre el que podríem considerar part de la batalla política ordinària –molt influïda pel calendari electoral– i les necessitats reals del país. Encara sort que aquests dies el Cercle d'Economia ens ha permès un respir, un parèntesi de reflexió i tranquil·litat. Però si busquem explicacions sobre les causes de la baixa participació en les convocatòries electorals només hem de fer un repàs als titulars de l'actualitat política, començant per l'episodi de la incruenta guerra amb el president argentí Javier Milei, o l'espectacle frustrat de les comissions d'investigació al Congrés i el Senat sobre les mascaretes, que de moment avancen sense cap resultat clarificador.
En paral·lel, tenim la batalla del PP contra el fiscal general, Álvaro García Ortiz, per la revelació de detalls de la negociació d'Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, amb els fiscals, per evitar una possible condemna de presó per delictes fiscals. Completa el quadre la insistència del PP en demanar que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, doni explicacions sobre les gestions de la seva dona, Begoña Gómez, per afavorir suposadament empreses amb les quals ha col·laborat. Amb l'afegit que els citaran a tots dos al Senat, on els populars tenen majoria, amb aquesta finalitat.
Evidentment, no dic que tots aquests assumptes no s'hagin d'aclarir. Ben al contrari, seria convenient que aviat cadascun d'aquests capítols es decantés, per a bé o per a mal, en funció de l'existència i gravetat dels fets. I que Milei trobi algun altre entreteniment, o que concentri els seus esforços en treure el seu país de la crisi que travessa. I de pas que puguem canviar l'escenari interior, on ara tenim un president del govern, Pedro Sánchez, lligat de peus i mans. És a dir, un president amb capacitat per remoure de forma limitada l'escena internacional en promoure per exemple el reconeixement de l'estat palestí, però bloquejat, en canvi, quan es tracta de fer aprovar una llei a les Corts.
Els socis giren l'esquena a Sánchez al Congrés
Vam comprovar la complexitat d'aquest cistell de cireres –on tot es barreja– durant la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés per sacsejar l'arbre de la precampanya de les eleccions europees. Durant els mateixos dies, en aquesta fase de pròleg dels quarts comicis de l'any, el govern va perdre la votació de la iniciativa legislativa que pretenia perseguir el proxenetisme i poc després va haver de retirar el seu projecte de llei del sòl, perquè no hauria tingut els vots suficients per iniciar la seva tramitació. En relació amb aquestes reformes no només els partits independentistes han girat l'esquena als socialistes, sinó que també ha fet el mateix l'organització amb què estan coalitzats, Sumar, que no passa precisament per un bon moment de cotització al mercat electoral.
És molt probable que la manca de suport de la formació de Yolanda Díaz a aquests dos projectes estigui relacionada amb la necessitat de marcar perfil propi davant de les eleccions europees. Es tracta d'un joc comprensible, però perillós. La vicepresidenta segona i ministra de Treball pot tenir com a referència quin destí ha seguit Podem. Les discrepàncies, formant part del govern, han de limitar-se. Dir que estaven prèviament pactades no serveix de gaire. És una cosa semblant a un gol en pròpia porta. En paral·lel, al PP no el beneficia la renúncia a jugar amb la possibilitat d'abstenir-se en determinades ocasions. En un marc polític en què les forces independentistes encara estan intentant pair el seu resultat electoral a Catalunya, els populars tindrien més possibilitats de mostrar flexibilitat política i parlamentària. I no ho fan. Més ductilitat no hauria de ser incompatible amb un to de crítica dura com a primer partit de l'oposició. La dificultat més gran per canviar el clima polític i superar la teoria que en aquest àmbit tots els camins estan plens de fang deriva de com s'ha practicat el joc polític des de fa anys. El PP ara –com el PSOE abans– està convençut que l'única via per arribar al poder és la del desgast de l'adversari. Per això no es renova l'òrgan de govern del poder judicial des de ja fa més de cinc anys. I per la mateixa raó és inviable reconstruir un mínim clima de confiança entre PSOE i PP que permeti per exemple una aproximació en els assumptes més importants de la política exterior.
L'objectiu d'obrir una nova etapa a Catalunya
En aquestes circumstàncies, tant o més rellevant que la darrera compareixença de Pedro Sánchez al Congrés ha sigut la seva intervenció al Cercle d'Economia. De fet, la 39 edició de la Reunió d'aquesta entitat va permetre l'aparició de missatges en un to ben diferent del dels debats parlamentaris. El president del Cercle, Jaume Guardiola, ja va tenir una bona intervenció a RNE calmant les aigües de la crisi amb l'Argentina. Però el més important és que Sánchez pogués emportar-se la idea que l'empresariat català comparteix el criteri que les decisions preses per intentar obrir una nova etapa a Catalunya estan aconseguint aquest objectiu. A la resta d'Espanya, no gaire gent li diu al líder socialista que ha demostrat "coratge", com va fer Guardiola. Recordem que el dia 30 s'aprovarà la llei d'amnistia.
Sánchez va correspondre a la rebuda amb l'expressió del desig de mantenir-se en la mateixa línia, amb realisme. Aquest sentit té la seva aposta per la millora del finançament autonòmic i els serveis públics que, com Rodalies, necessiten inversió. Per a Salvador Illa serà imprescindible aquest subministrament d'oxigen si governa la Generalitat, que seria el més lògic després del resultat de les catalanes. Però el govern patirà per aconseguir un acord sobre finançament. Feijóo també va passar pel Cercle. Té raó que Giorgia Meloni és més seriosa i prudent que Javier Milei. Però tant de bo Feijóo recollís el missatge quan Guardiola li va dir que "el PP és una peça fonamental per consolidar aquesta nova etapa política". Ho veurem després de les europees.
