El codi vermell de Margarita Robles i el debat a ERC que fins ara era tabú

BarcelonaEn l’instant precís en què aquest dimecres al Congrés de Diputats la ministra de Defensa, Margarita Robles, va decidir retre el seu particular homenatge a Jack Nicholson a Alguns homes bons i fer la versió nostrada d’aquell ja mític “És clar que vaig ordenar el codi vermell”, el futur de la legislatura va quedar penjant d’un fil. L’escàndol del Catalangate i la gestió que fins ara n’ha fet el PSOE empeny Esquerra a debatre el que fins ara era tabú: ¿és viable mantenir la mà estesa al diàleg amb els socialistes?

De moment els republicans continuen esperantun gest contundent del PSOE que ara per ara no sembla que hagi d’arribar. Esquerra va esquivar inicialment demanar un cap concret fins que l’atzagaiada de Robles ho va fer inevitable, però la destitució ara mateix de la ministra és una quimera i encara més amb les eleccions andaluses a tocar. Tampoc la creació d’una comissió d’investigació al Congrés sobre l’espionatge -una altra reivindicació de l’independentisme- entra de moment en els càlculs dels socialistes, que aspiren a tancar aquesta crisi en l’opacitat de la comissió de secrets del Congrés.

El PSOE viu còmodament instal·lat en el parany “o nosaltres o un govern PP-Vox ”, però si els socialistes aspiren a refer en algun moment la relació amb Esquerra, l’espionatge massiu a independentistes no pot ser tractat com una rebequeria més dels seus socis. ¿Sense cedir en cap de les seves peticions, quin argument brindaran als republicans per reactivar les relacions “congelades”? Cada setmana que passi sense refer els ponts amb Esquerra abocarà el govern de Pedro Sánchez a haver de buscar socis in extremis.

Però trencar amb el PSOE tampoc és plat de bon gust per a ERC. L’aposta per la negociació amb el govern espanyol és la clau de volta de la legislatura per als republicans, i donar per morta aquesta via abans d’hora els deixaria sense relat i donaria munició als que li reclamen passar a una confrontació amb l’Estat que ara mateix Esquerra ni tampoc Junts per Catalunya veuen viable. Sense alternativa al diàleg a l’horitzó, doncs, la força dels republicans passa per intentar fer perdre algunes votacions al govern espanyol al Congrés.

Dimecres ho va impedir EH Bildu amb una votació estratègica que ERC nega que fos coordinada, però que tenia una triple derivada: salvava el decret d’Ucraïna i mesures com l’abaratiment de la benzina; evitava que el PSOE anés amb el PP, i mantenia viva la via de la majoria de la investidura que els abertzales volen preservar a qualsevol preu. Als quarters generals de Bildu -que amb cada paper clau al Congrés pressiona el PNB- fa temps que van decidir que no hi haurà a l’Estat un govern més beneficiós per a ells i els seus interessos -l’acostament de presos entre ells- que el que integren el PSOE i Unides Podem. L’independentisme català avui no ho té tan clar.