La comissió d'investigació de l'1-O citarà víctimes de la "violència institucional", suposats responsables d'aquesta violència i experts sobre reparació de "danys físics i psicològics". Així ho han acordat la CUP, JxCat, ERC i els comuns, que conjuntament han signat una proposta de resolució per crear aquesta comissió. Segons han explicat portaveus dels grups parlamentaris en roda de premsa, una de les funcions de la comissió serà elaborar una cartografia dels afectats i visionar les imatges que no s'han pogut veure al judici que s'ha celebrat al Tribunal Suprem.

Tot i que els representants de les formacions han assegurat que encara no han entrat a valorar els noms de les persones que citaran, han explicat que han dividit en tres els grups de persones que tenen previst citar a comparèixer. El diputat de la CUP Vidal Aragonès ha explicat que aniran al Parlament persones que van patir la violència "psíquica o física" però que també se citaran a la cambra catalana els que pensen que són responsables d'aquesta violència.

"Ells hauran d'explicar per què no volen comparèixer i intentar justificar el perquè del 'modus operandi'", ha advertit Vidal Aragonès davant la possibilitat que responsables del govern espanyol de Mariano Rajoy declinin comparèixer-hi, com ja ha passat recentment en altres comissions d'investigació al Parlament com la del 155 o del cas Castor. Finalment, també compareixeran experts en "violència institucional" per tal que expliquin què passa anys després i donin recomanacions sobre com es pot reparar. Segons ha remarcat Vidal Aragonès, les persones que van patir aquesta violència es mereixen una "forma de reparació".

Tant la diputada d'ERC Irene Fornós com el vicepresident del Parlament Josep Costa (JxCat) han destacat la importància de poder visionar en el marc de la comissió d'investigació les imatges que no s'han pogut veure al llarg dels mesos de judici al Suprem. Així mateix, Costa ha explicat que van acordar que "el més adequat" era que la comissió es posés en marxa un cop acabat el judici. "Al judici no s'ha posat de manifest l'extensió de la virulència de l'actuació policial. Un cop conclòs el judici és més necessari que mai posar de manifest el que va passar, el que van patir els votants i el que va representar l'exercici de la violència institucional", ha afegit Costa.

Per la seva banda, el diputat del comuns Lucas Ferro ha denunciat que l'1-O va voler ser un "càstig exemplaritzant" i que no volia complir cap decisió judicial, sinó "alliçonar". En aquest context, ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona, liderat pels comuns, s'ha personat com a acusació popular en nombroses denuncies per càrregues policials de l'1-O.

Tot i l'acord entre la CUP, JxCat, ERC i els comuns, la iniciativa s'haurà de votar al ple del Parlament, on ja té els suports garantits amb la suma dels diputats de les quatre formacions. Com a molt d'hora la iniciativa es votarà al primer ple previst per al 9-10 d'octubre.