La comissió fa saltar guspires entre CiU i ERC

BarcelonaL’ambient entre CiU i ERC a tomb de la comissió d’investigació sobre el frau fiscal i el cas Pujol es podia tallar amb un ganivet. Però ahir les friccions van aflorar de manera pública fins a fer saltar guspires que evidenciaven el ressentiment de la federació nacionalista pel paper que han jugat i juguen els republicans en la comissió, especialment després que forcessin la compareixença del president de la Generalitat, Artur Mas. Ho van fer després d’haver-lo salvat fins a quatre cops a l’espera que comparegués a petició pròpia en la comissió d’afers institucionals, al marge de la del cas Pujol, però això no va esvair el malestar convergent.

La portaveu de CiU a la comissió d’investigació, Meritxell Borràs, irritava ahir el d’ERC, Oriol Amorós, durant la compareixença del fill petit de l’expresident Pujol, Oleguer Pujol Ferrusola, en acusar els republicans d’actuar “exclusivament” com a “portaveus de la Fiscalia i del ministre Jorge Fernández Díaz”. Amorós havia basat el seu interrogatori a Oleguer Pujol en l’informe de la Fiscalia. Prou perquè Borràs disparés en aquesta direcció.

I Amorós, que va reivindicar que “ERC només fa de portaveu d’ella mateixa, de ningú més” -un dard a Borràs, a qui venia a retreure l’excessiva comprensió de la família investigada-, va replicar posant en dubte l’aportació dels representants de CiU en la comissió: “La pregunta rellevant és quina contribució ha fet vostè [Borràs] per aclarir res”. Perquè, per al diputat Amorós, si algú té la clau per posar llum sobre els fets en qüestió és ni més ni menys que el grup de CiU. “El que faci el seu grup [CiU] per aclarir el que s’hagi d’aclarir en aquesta comissió és possiblement el més important de la comissió”, etzibava un Amorós molest amb CiU.

Borràs tornava a reproduir ahir la queixa sobre la finalitat de la comissió d’investigació. Recriminava “judicis morals” a l’oposició, i voluntat de fer un “xou mediàtic”. A ningú se li escapa la incomoditat amb què afronta la comissió d’investigació una CDC que busca girar full amb poc soroll i jugant-ho tot a la tolerància zero amb la corrupció com a principal actiu de la seva refundació. I Amorós buscava un equilibri impossible entre assotar els negocis opacs lligats al pujolisme, en qualitat de principal partit de l’oposició, i a la vegada preservar el paper de principal soci parlamentari de CiU.

La gènesi de les friccions

Són uns equilibris que ahir esclataven però que han planat en el si de la comissió d’investigació des del primer moment. Com quan el 26 de gener, en aprovar la petició de compareixença de Mas -els republicans sospiten que el mateix Mas va forçar aquesta situació per buscar rèdit en la seva victimització-, Borràs recriminava als republicans que no tenien cap voluntat d’aclarir el cas, sinó que pretenien fer-ne un ús electoralista.

“Han començat la campanya. Volen desgastar el president i desprestigiar-lo”, els etzibava llavors Borràs. “Vostès sabran el que fan”, advertia. Havien passat just deu dies del pacte Mas-Junqueras. Però la batalla seguia (i segueix) latent.