El consell de personal del Parlament acusa la mesa d'haver vulnerat la negociació col·lectiva al retirar les llicències per edat

BarcelonaL'exclusiva de l'ARA sobre el règim especial anomenat llicència per edat, pel qual el Parlament paga aproximadament 1,7 milions d'euros anuals a funcionaris de més de 60 anys que ja no hi treballen, va acabar forçant el 20 de gener una rectificació de la mesa. L'òrgan rector de la cambra, presidit per Laura Borràs, va fer marxa enrere en la reforma que havia aprovat a finals del 2021 i va optar –davant la polèmica– per eliminar definitivament aquest complement. Aquest dimarts, però, el consell de personal del Parlament s'ha rebel·lat contra aquesta decisió presa de manera "unilateral". En un comunicat enviat pel Col·lectiu Ronda, denuncien una "vulneració del principi de negociació col·lectiva" per part de la mesa i asseguren que estudien prendre accions legals al respecte.

Tal com explica l'organització d'advocats laboralistes, el consell de personal ha contactat amb ells per analitzar si la manera de procedir de la mesa "s'adequa a la legalitat vigent" i valorar "quines condicions legals hi ha al seu abast". Els treballadors, assegura l'escrit, expressen "perplexitat" i una "profunda indignació" per la decisió i consideren que es tracta de defensar els seus drets laborals "en aquesta i futures negociacions". "Entenem la posició de la mesa per extingir la llicència per edat, però reclamem que qualsevol qüestió que afecti els treballadors es tracti en una taula de negociació", recalquen en l'escrit.

De fet, els treballadors recorden que la reforma inicialment prevista per Borràs s'havia negociat el passat mes de desembre amb el "director de govern interior del Parlament" i va ser aprovada per la mateixa mesa "de manera unànime", i consideren que se'ls ha "menystingut" amb el canvi de criteri de l'òrgan.

"Afirmacions que no s'ajusten a la veritat"

El consell de personal també lamenta que "ningú ha sortit a desmentir algunes afirmacions que no s'ajusten a la veritat i que han posat injustament en dubte l'honorabilitat i el compromís" dels treballadors, encara que en el comunicat tampoc han concretat quines. Pel que fa a la cooperativa jurídica, ha anunciat que estudiarà els estatuts del règim i el govern interiors del Parlament (ERGI) i el conjunt de la legislació vigent en matèria de funció pública. Amb tot, assenyala d'entrada que la "imposició unilateral" del canvi "no sembla compatible" amb l'ordenament jurídic i recalca que "la negociació col·lectiva és una institució de cabdal importància i el que s'ha fet no és acceptable".

Al seu entendre, cap acció que impliqui modificar les condicions dels treballadors pot "desenvolupar-se al marge dels principis de legalitat i seguretat jurídica, especialment quan estem parlant de la primera institució del país". "¿Seria acceptable que una empresa qualsevol incomplís sense justificació ni negociació prèvia el que havia acordat amb la seva plantilla tan sols un mes abans?", es pregunten. "Evidentment, no ho seria", responen.