Política 01/01/2016

El consell polític de la CUP: així és l’òrgan que decidirà el futur de Mas

Està format per una setantena de delegats territorials i de la Crida Constituent

Laia Vicens
3 min
El consell polític de la CUP: així és l’òrgan que decidirà el futur de Mas

BarcelonaUn cop constatat l’empat entre partidaris i detractors de l’acord amb Junts pel Sí i de la investidura d’Artur Mas, el secretariat, els diputats i alguns alliberats de la CUP -entre els quals els tres exdiputats- van decidir, després d’un llarg debat, convocar un consell polític aquest diumenge, 3 de gener, per desencallar la situació.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Què és el consell polític?

Acull representants de les 13 territorials i el secretariat

El consell polític és l’intermediari entre les assemblees locals i el secretariat nacional, les 15 persones que gestionen el dia a dia de la CUP. Està format pels diputats i el secretariat, que no tenen dret a vot, i per una seixantena de representants de les 13 assemblees territorials. Aquests delegats no fan valoracions personals, sinó que traslladen l’opinió majoritària de les assemblees. Per desencallar l’empat de l’assemblea, la CUP va activar “tots els mecanismes” assemblearis. Això vol dir que des d’avui es convocaran les 109 agrupacions locals, que votaran a través d’una fórmula encara per concretar. Ahir ho havia de decidir el secretariat nacional en una reunió que es va allargar fins ben entrada la nit -per la dificultat de trobar una solució-, un debat que continuarà avui. Els resultats territorials s’hauran d’elevar al consell polític.

Per què és transcendental?

L’òrgan ampliat, que dóna veu a la Crida Constituent, té la decisió

El consell polític de diumenge serà ampliat. I és que als 60 representants de les territorials s’hi sumaran una desena de membres de les organitzacions que s’integren a la CUP-Crida Constituent. És el que es coneix com el grup d’acció parlamentària (GAP), l’òrgan de suport als diputats que es va crear el 2012, quan la CUP va entrar al Parlament. En total, doncs, seran una setantena de persones les que decidiran la sentència final sobre la investidura de Mas, d’acord, això sí, amb el que hagin dit el territori i cadascuna de les organitzacions de la Crida.

Com es votarà dissabte?

Emetran un vot ponderat segons la representació al territori

El municipalisme forma part de la genètica de la CUP. Per això, el consell polític intenta reflectir al màxim la composició del partit al territori. Així, cada territorial hi envia entre tres i sis representants, en funció de si les territorials tenen més de 15 regidors, 150 militants o 15 nuclis locals. Cadascun dels representants disposarà d’un vot en la decisió final. Són claus, per tant, dues decisions que pengen del secretariat. D’una banda, la fórmula que es proposarà a les assemblees locals per posicionar-se: si a partir de les dues opcions empatades a Sabadell -acceptar l’acord amb Junts pel Sí i la investidura o bé rebutjar la proposta i assumir noves eleccions en cas que JxSí no proposi cap altre candidat-, partint dels quatre escenaris inicials de l’assemblea o buscant una fórmula nova.

De l’altra, el que pot ser encara més determinant és saber com es trasllada el resultat de les territorials al consell polític. I és que no és clar si els representants de cada territorial votaran unànimement en funció de l’opció guanyadora a la seva assemblea o bé es repartiran els vots en funció del resultat. La CUP ha de decidir com decidir.

A quin sector beneficia?

Les organitzacions, en contra de Mas; el territori, una incògnita

Aquesta és una pregunta complexa, perquè mai hi ha hagut un mandat explícit i una votació clara -almenys feta pública- de les assemblees respecte de la investidura d’Artur Mas. El que és clar és que el fet que la decisió final recaigui en el consell polític reequilibrarà el pes de la sentència entre els militants de la CUP i les organitzacions que integren la Crida Constituent, la majoria contràries a la investidura de Mas. A l’assemblea extraordinària -oberta també a qualsevol militant de forces com En Lluita, Lluita Internacionalista, COS o Corrent Roig, entre d’altres-, cada persona tenia un vot, però emplaçant el consell polític a prendre la decisió final, aquests militants representaran només deu vots de la setantena de veus que hi haurà al consell polític.

stats