El Consell per la República impulsa un carnet d'identitat digital

BarcelonaEl Consell per la República, que ha estat protagonista de les negociacions per formar govern en les últimes setmanes, té el seu propi full de ruta per a aquest any. Malgrat que els partits independentistes han consensuat reformular-lo perquè es converteixi en l'òrgan en què es debati l'estratègia independentista, l'actual consell de govern mentrestant no atura els seus plans: aquest dimarts ha anunciat la creació d'una "identitat digital republicana" per poder participar en els afers del Consell.

Segons una nota de premsa emesa per aquest organisme, aquesta identitat s'aconsegueix només donar-se d'alta com a soci del Consell i consisteix en tenir una ID pròpia i un QR que permet participar en els debats que afecten l'entitat, ara presidida per l'expresident Carles Puigdemont. "És una estructura d'estat", afirmen des del Consell, tot i que aclareixen que no servirà per fer tràmits amb l'administració de la Generalitat. "És per crear comunitat, cohesió i consciència de col·lectivitat", expressa la nota de premsa. "Són espais de sobirania i d'empoderament ciutadà", afegeix. A parer seu, es podran fer tràmits que "l'Estat no controlarà o desconeixerà" i serà un "document clau dels Països Catalans". El cost serà de sis euros i, si es volgués el carnet també físicament, s'elevarà a dotze.

La idea dels seus promotors és que la identitat digital catalana vagi més enllà del Consell per la República i que es puguin fer tràmits en altres entitats privades, amb les quals s'estableixi un conveni. És a dir, que pugui servir per identificar-se en empreses, ONGs, plataformes, sindicats o altres fundacions. Tanmateix, l'entitat amb residència a Bèlgica no anuncia ara per ara un acord tancat amb cap altra entitat.

A part de la identitat digital, una altra de les fites del Consell és fer eleccions al mes de juny. Les votacions es farien a través d'aquesta identitat (hi hauria una aplicació de mòbil associada) i s'escolliria una assemblea, la qual hauria de triar, segons el reglament de l'entitat, un president que, a la vegada, triaria els membres del consell de govern.

Reformes?

Des de la setmana passada, quan el Consell va obrir-se a reformular-se, s'han mantingut converses de manera bilateral amb els partits i les entitats. Un dels dubtes és com encaixa aquest nou òrgan sobre l'estratègia del Procés amb els plans que té el Consell per la República.

Esquerra ja ha defensat que el nou estat major no pot tenir la mateixa direcció que el Consell, ara presidit per Carles Puigdemont. Els republicans aposten crear un "organisme autònom" en el marc de l'entitat que estigui format per ells, JxCat, la CUP, l'ANC i Òmnium i tornar a debatre l'estratègia. I és que l'última proposta del Consell –titulada Preparem-nos– era una aposta nítida per retornar a la unilateralitat.

Tant ERC com la CUP han recelat d'implicar-se en l'entitat presidida per Puigdemont perquè el consideren un organisme "partidista" de Junts. De fet, els cupaires no hi tenen presència –només una de les organitzacions que hi donen suport, Poble Lliure– i els republicans hi són presents a través d'Isaac Peraire, un dirigent que no està a primera línia. Des de Junts, però, neguen la major i els demanen que s'impliquin per donar continuïtat al Consell.