Política 19/10/2021

El Constitucional retreu a Mas que invoqui drets fonamentals per justificar la desobediència

Els jutges tornen a la unanimitat per avalar la condemna del 9-N

3 min
Embargats els béns de Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9-N

MadridEl Tribunal Constitucional (TC) ha tornat a firmar una sentència per unanimitat, després que en els últims mesos els magistrats haguessin discrepat sobre múltiples qüestions. L'aval a la condemna del 9-N contra Artur Mas ha tornat a generar consens al tribunal de garanties, que ha desestimat el recurs d'empara de l'expresident de la Generalitat. S'oposa a totes les al·legacions i en un punt de la sentència li retreu que invoqui la possible vulneració d'alguns drets per justificar la seva conducta de desacatament a les ordres del TC.

Ja amb la inhabilitació d'un any i un mes complerta, el recorregut judicial del 9-N arriba a la seva fi a Espanya. El 13 de març del 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar Mas a dos anys d'inhabilitació per desobediència i el 17 de desembre de 2019 el Tribunal Suprem va rebaixar-ho a tretze mesos –el febrer del 2020 es va liquidar la pena–. Ara el TC confirma que no es van vulnerar drets fonamentals.

La condemna a Mas –i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs– va arribar per no haver acatat la providència de 4 de novembre del 2014 del TC, en què demanava la suspensió del procés participatiu del 9-N. L'expresident va al·legar la presumpta vulneració del dret de participació política, de llibertat ideològica i d'expressió i reunió, però el TC ho rebutja amb contundència. Els magistrats recorden que en el seu moment ja van deixar clar que la Generalitat no tenia competències per votar sobre la independència de Catalunya i que, per tant, no es podia invocar el dret a la participació en afers públics.

Després de fer un repàs de resolucions anteriors, la sentència conclou que no s'ha vulnerat aquest dret, "perquè no resulta reconeixible ni en el seu contingut ni en la seva forma en el procés de participació ciutadana". Ara bé, aquesta decisió "no ha de produir un efecte dissuasori del seu legítim exercici futur a través dels canals constitucionals i legalment establerts", diu la sentència.

Els jutges van encara un pas més enllà i destaquen que la condició de president de la Generalitat d'Artur Mas fa encara menys viable que al·legui el dret fonamental per justificar una actuació "antijurídica". Com a cap de l'executiu català, diuen els magistrats, havia de tenir una "lleialtat constitucional" més gran que qualsevol altre ciutadà. "Cap dret d'aquesta naturalesa legitima que el titular d'un poder públic autonòmic incompleixi les obligacions que la mateixa Constitució li imposa: entre elles, les resolucions d'aquest tribunal", remarquen els magistrats.

La "concreció" de la providència del TC

Un dels arguments de Mas davant el TC era la presumpta vulneració del principi de legalitat penal, habitual en aquest tipus de recursos, que consisteix en denunciar una aplicació extensiva de la llei per perjudicar l'afectat. L'expresident sostenia que la providència que instava a paralitzar la votació no era prou concreta ni reunia les "qualitats d'execució" necessàries perquè el seu desacatament comportés la comissió d'un delicte de desobediència.

Però els jutges ho rebutgen. Consideren que la providència del TC tenia la naturalesa pròpia d'una "resolució judicial" susceptible d'integrar el tipus penal del delicte de desobediència. Que incomplir-la fos delicte no és una interpretació "irracional o arbitrària", sostenen els magistrats. A més, entenen que l'ordre del tribunal és "executiva per antonomàsia" i el seu contingut era "clar i determinat", i rebaten així la suposada falta de "concreció" que al·legava Mas.

Cap vot particular

Els onze magistrats del TC han coincidit amb la ponència de Pedro José González-Trevijano i no hi ha vots particulars. La divergència s'havia convertit en una constant últimament en matèries sensibles com els decrets d'estat d'alarma per fer front a la pandèmia, la sentència sobre el setge al Parlament, els recursos d'empara dels condemnats en el judici del Procés, la presó permanent revisable impulsada pel PP i la suspensió d'activitats al Congrés per la pandèmia. En la majoria d'aquestes qüestions s'ha visibilitzat l'enfrontament entre els blocs conservador i progressista dins del tribunal. No pel que fa al 9-N.

stats