Les converses d'En Comú Podem i el PSC per intentar acordar el referèndum

La confluència que lidera Xavier Domènech assegura que ha posat sobre la taula tres models de pregunta arbre que inclouen la reforma federal i el concepte "estat independent"

La negociació del referèndum queda en mans del PSC i En Comú Podem. Així almenys ho van explicitar el PSOE i Podem després de reunir-se al Congrés per explorar les possibilitats d'un pacte de govern. És, d'alguna manera, una estratègia per apartar aquesta qüestió i evitar que sigui un escull a l'hora de tancar una entesa des de Madrid, ja que no han aclarit si aquest acord territorial és condició 'sine qua non' per pactar. Amb tot, les converses pel referèndum entre Xavier Domènech i Miquel Iceta, segons ha pogut saber l'ARA, vénen de lluny. Fins i tot d'abans que Podem s'assegués a negociar amb el PSOE en aquella trobada amb Compromís i IU el 22 de febrer, una taula de la qual finalment els d'Iglesias es van aixecar.

L’aposta de partida del PSC és celebrar un referèndum sobre una reforma federal de la Constitució. Si en aquesta votació guanyés el 'no', tal com han assegurat en les darreres setmanes tant Iceta com la diputada Carme Chacón, aleshores sí que s’estaria en disposició de celebrar-ne un sobre la independència seguint la via canadenca. D’entrada, En Comú Podem no veia malament el plantejament, però exigien que s’invertís l’ordre: primer, votar sobre un hipotètic estat independent i afrontar després la votació de la reforma constitucional a tot l’Estat sabent ja quina és la voluntat dels catalans.

Per desencallar la situació, els de Domènech han posat sobre la taula el que consideren una solució salomònica: que les dues qüestions es resolguin alhora. "Nosaltres plantegem que això pot anar junt. Decidir en el cas del 'no' si vols una Espanya diferent", va explicar ahir Domènech a la Cadena SER. Com? Amb una pregunta –sempre han defensat que sigui de resposta "clara" i "binària"– en la qual els catalans decideixen si volen o no un estat independent i que la resposta negativa estigui "dotada de contingut". És a dir, votar 'no' significaria un aval a la reforma de la Constitució. Amb aquesta formulació consideren que s'inclou tant la reforma constitucional plantejada com la possibilitat d'un "estat independent".

Aquesta fórmula, però, impediria que el referèndum se celebrés durant el 2016, tal com va defensar Podem i la confluència d'esquerres catalana. Fins i tot difícilment podria celebrar-se durant la primera part de la legislatura, ja que requeriria obrir primer i dissenyar després quina reforma de la Constitució se sotmet a votació.

Tres preguntes amb el concepte "estat independent"

Durant les trobades, algunes de formals i altres més de tipus informal, fonts d'En Comú Podem expliquen que han posat sobre la taula tres formulacions de pregunta que, a més, han estat consultades amb juristes per garantir-ne l'encaix legal. Les tres, puntualitzen, inclouen el concepte "estat independent". Tot i això, els socialistes catalans asseguren que els de Domènech mai han concretat una pregunta.

Mentre aquestes converses es produïen, Iceta defensava davant les càmeres un pacte a tres del PSOE amb Podem i Ciutadans. L'entesa pel referèndum, però, ni tan sols va arribar a la taula de negociació de l’equip de Ferraz amb el de Pablo Iglesias. En les dues trobades que van mantenir Podem i PSOE amb Esquerra Unida (IU) i Compromís abans del debat d'investidura fallit de Pedro Sánchez no es va passar de parlar del primer punt, que feia referència a les polítiques econòmiques.

Un cop Podem es va aixecar de la taula de negociació amb el PSOE quan Sánchez va anunciar l'acord amb Ciutadans, les converses entre En Comú Podem i el PSC es van aturar. Després de la investidura fallida es van reprendre només a nivell informal i difícilment n'hi haurà d'oficials si no es desfà l'acord del PSOE amb Ciutadans.

Un acord difícil

Fonts de la confluències d'esquerres asseguren que a hores d'ara troben "resistències" en el PSC a avalar la via de la doble pregunta simultània que plantegen per a Catalunya. Malgrat l'ambigüitat de Pablo Iglesias, Domènech sí que ha defensat clarament que Podem no pot arribar a donar suport a un govern espanyol que no assumeixi el referèndum. Dirigents del PSC també veuen difícil l'acord. Sobretot perquè són conscients que el PSOE no està disposat a acceptar cap referèndum on es faci referència a la possible independència de Catalunya. Sí que asseguren, però, que s'estan fent gestos. "El PSC mai estarà en contra d’una consulta legal i acordada. El que rebutja és la unilateralitat i l’ambigüitat", va assegurar la setmana passada Iceta en una entrevista a l'ACN.

El primer secretari del PSC s'ha mostrat partidari d'elaborar una llei de la claredat a la canadenca que estableixi els paràmetres per a la celebració d'una consulta, acordi la pregunta, fixi un quòrum mínim de participació i la quota de resultat i reculli les conseqüències que tindria que Catalunya se separés d'Espanya. Això sí, per ara és partidari d'aquesta via si el 'no' a la reforma de la Constitució s'imposa entre els catalans.