Monarquia
Política 03/03/2021

El cosí llunyà de Joan Carles I es desvincula de la regularització a Hisenda

Álvaro de Orleans, fundador de Zagatka, nega ser un testaferro del rei emèrit

3 min
El rei emèrit Joan Carles I, en una imatge d'arxiu.
Disponible en:

MadridEl cosí llunyà de Joan Carles I Álvaro de Orleans Borbó s'ha desmarcat de la regularització de 4,3 milions d'euros a Hisenda que el rei emèrit va comunicar la setmana passada. Es tracta de diners derivats de viatges no declarats que s'haurien sufragat amb fons de la fundació Zagatka, creada per De Orleans amb l'objectiu de gestionar el seu patrimoni i ajudar la monarquia espanyola, així com altres d'europees. En un comunicat difós per la defensa jurídica del cosí de Joan Carles I, assegura que la regularització és una decisió "aliena" a ell, i apunta que és "iniciativa d'una tercera persona, un contribuent espanyol que tributa pels fons dels quals ha disposat".

"Com és sabut, com a part de l'objectiu de la fundació i fruit del compromís heretat del seu pare i del seu avi, D. Álvaro va posar voluntàriament a disposició del rei Joan Carles ajuda financera a través de la fundació Zagatka per a l'atenció de despeses de viatge", subratlla, i deixa clar que la regularització tributària no afecta la seva fundació. "No significa, en absolut, que la fundació Zagatka, amb seu a Liechtenstein, o els seus fons fossin de la seva propietat", afegeix.

De Orleans es distancia així dels afers tèrbols de Joan Carles I, malgrat que hi hagi sospites sobre l'origen dels fons de Zagatka i se'l consideri un testaferro de l'emèrit. En el comunicat remarca que la fundació és exclusivament seva i nega que sigui una societat "pantalla o instrumental" per ocultar la fortuna de l'exmonarca espanyol. "Tampoc és cert que D. Álvaro de Orleans sigui el seu testaferro o fiduciari i, de fet, no està sent objecte de cap procediment penal a Suïssa, Espanya o qualsevol altre país". El cosí especifica, a més, que prové d'una família "d'elevada posició econòmica": la seva mare va heretar, juntament amb les seves dues germanes, una important fortuna del seu pare, un dels industrials italians més rellevants del segle passat.

Les informacions que els últims mesos s'han publicat contradirien aquesta versió, atès que el primer moviment rellevant de la fundació –constituïda el 2003– s'atribueix a la venda del Banco Zaragozano a Barclays Bank, amb un ingrés d'1,9 milions d'euros vinculat a presumptes comissions. El 15 de febrer del 2020, però, el diari britànic The Telegraph publicava que la comissió rebuda per De Orleans hauria arribat als 44,5 milions d'euros. La seva defensa ho va negar.

Joan Carles I no va prestar serveis a Zagatka

El comunicat del cosí llunyà de l'emèrit contradiu una de les frases polèmiques de l'escrit que la setmana passada va difondre la defensa de Joan Carles I, liderada per l'advocat Javier Sánchez-Junco. Deia que la regularització de gairebé 4,4 milions responia a "despeses per viatges i serveis realitzats pel rei emèrit", fet que va obrir l'interrogant sobre quins "serveis" hauria pogut prestar l'emèrit. Ara De Orleans aclareix que els "serveis" a què es refereix Joan Carles I formen part de les "despeses de viatge, com poden ser serveis d'agències de viatges".

Més enllà de la hipotètica responsabilitat del cosí llunyà, els nous moviments de l'excap d'estat continuen marcant l'actualitat política i judicial espanyola. Aquest dimarts la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, va expressar durant la seva compareixença a la comissió de Justícia del Congrés que la segona regularització "obliga" el ministeri públic a fer "noves investigacions i comprovacions", mentre que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, defensava el paper de l'Agència Tributària. Alhora, fonts del govern espanyol assenyalaven que tot el que envolta les sospites sobre el monarca "crida l'atenció". Paral·lelament, l'associació d'inspectors d'Hisenda de l'Estat van voler-se defensar aquest dimarts també dels dubtes sobre "inactivitat" llançats per Unides Podem: van defensar la "confidencialitat" que ha de regir en les indagacions de l'Agència Tributària i van apuntar que la investigació penal prima per sobre de l'administrativa.

stats