Tribunals
Política 27/10/2021

Cs busca una nova escletxa per tombar els indults

El partit taronja reclama al Suprem que declari inconstitucional la possibilitat de concedir la mesura de gràcia per motius d'utilitat pública

3 min
El portaveu de Cs al Congrés, Edmundo Bal, en roda de premsa

MadridCs impulsa una argúcia legal per tombar els indults als líders del Procés condemnats i, també, el que hipotèticament es pogués concedir en un futur a Carles Puigdemont. En la formalització de la demanda davant la sala tercera del Tribunal Suprem contra la mesura de gràcia, la formació taronja ha demanat a l'alt tribunal que declari parcialment inconstitucional la llei de l'indult de 1870 -encara vigent-. La part específica que vol eliminar de la norma és la possibilitat d'indultar adduint motius d'utilitat pública, que és la que el govern de Pedro Sánchez va fer servir per alliberar els presos polítics. Tal com ha recordat el portaveu de Cs, Edmundo Bal, aquesta va ser la primera vegada que l'executiu no indultava per motius de justícia o equitat, sinó d'utilitat pública.

"Si [el Suprem] ho accepta, ja no es podria indultar per raons d'utilitat pública. Entenem que quan la llei permet l'indult per utilitat pública, el permet per motius polítics i sense penediment", ha dit Bal en roda de premsa a la cambra baixa. ¿I no hauria de ser el Tribunal Constitucional qui declarés la norma inconstitucional? El també advocat de l'Estat ha explicat que s'esgrimiria la "inconstitucionalitat sobrevinguda". Això significa que amb lleis preconstitucionals, com la de l'indult, no és necessari que sigui el TC qui declari la seva inconstitucionalitat. "Poden ser declarades inconstitucionals per qualsevol tribunal", ha afirmat.

¿Es produeix aquesta inconstitucionalitat sobrevinguda? Bal ha recordat que l'article 25 de la Constitució estableix que "les penes privatives de llibertat [...] estaran orientades a la reeducació i la reinserció social", fet que, segons la interpretació del dirigent de Cs, exigeix el "penediment" del condemnat. "No es pot utilitzar l'indult com una eina que incentiva a cometre delictes per part de persones que diuen que ho tornaran a fer", ha insistit Bal.

"L'interès particular de Sánchez"

Cs ha fet aquesta petició al Suprem en la seva formalització de la demanda contra els indults, recorreguts per la via contenciosa administrativa. "Arribes a la consideració que el govern plasma per escrit que l'indult es raona en causes polítiques", ha subratllat Bal. El diputat taronja ha destacat que els arguments de l'expedient -la necessitat de "desinflamació" i la "convivència"- són els mateixos que expressa el president espanyol al Congrés i, en general, en l'esfera política. "Hauria de ser per interès general, però és per interès particular de Sánchez de mantenir-se en el poder", ha criticat. A més, s'ha queixat que no hi ha arguments "individualitzats" per a cada condemnat.

Cs va presentar els recursos en nom d'Inés Arrimadas, José María Espejo-Saavedra i Carlos Carrizosa, diputats al Parlament el 2017 quan es va produir el referèndum i la declaració unilateral d'independència (DUI), de la qual aquest dimecres es compleixen quatre anys. Bal s'ha mostrat convençut que la formació taronja és l'única legitimada per presentar el recurs perquè ha optat per aquesta via. Vox ho va fer adduint que havia estat acusació popular durant el judici del Procés, mentre que el PP ha provat múltiples fórmules: en nom de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, també en nom del seu president, Pablo Casado -al·legant que era víctima dels CDR processats per terrorisme- i com a formació política que representa els espanyols. Més endavant, però, els conservadors van calcar l'opció de Cs i van presentar diversos recursos en nom d'Alejandro Fernández, Andrea Levy, Juan Milián i Lorena Roldán.

stats