El CTTI, en el punt de mira de l’ofensiva judicial contra l’1-O
La Guàrdia Civil i la Policia Nacional ja s’han personat 28 cops a l’organisme
BarcelonaLa irrupció de la Policia Nacional avui al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) en el marc de la investigació sobre el cens de l’1-O és el quart escorcoll que pateix aquest organisme des de les setmanes prèvies a la celebració del referèndum. És el 28è cop que s’hi personen els cossos policials, la majoria de vegades per lliurar requeriments judicials, en una ofensiva judicial sense precedents per aturar el referèndum primer i per investigar-ne els responsables després. Fonts del CTTI consultades per l’ARA denuncien que "l’objectiu de l’Estat és demostrar sigui com sigui que el Govern va posar les infraestructures necessàries per celebrar el referèndum", tot i que "tant les urnes com el sistema de vot van ser possibles gràcies a persones voluntàries que van prendre el protagonisme davant el control a què es veia sotmès el Govern".
La primera operació contra aquesta seu situada a l'Hospitalet de Llobregat va tenir lloc el 20 de setembre, coincidint amb el famós escorcoll a la seu d’Economia, i va ser ordenada pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona arran de les paraules pronunciades per l'exsenador d'ERC i exmagistrat Santi Vidal sobre la possibilitat que la Generalitat estigués demanant dades dels catalans de manera il·legal per celebrar el referèndum. Va ser una macroperació concebuda per dinamitar l’organització de l’1-O just abans de la votació.
Entre els alts càrrecs detinguts, la Guàrdia Civil va detenir Josuè Sallent, responsable d'estratègia i innovació del CTTI. També van ser arrestats David Franco, cap de desenvolupament de l'àrea de tecnologies de la informació, i David Palanques, responsable de l'oficina tècnica de projectes del departament del CTTI. Amb aquesta operació es va poder accedir a la informació de processament de dades del centre, que segons el jutjat número 13 de Barcelona tenia un paper clau en la logística del referèndum.
Dos dies abans d’obrir els col·legis electorals, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas, que instrueix la causa contra tots els membres del Govern per l'organització de l'1-O, va ordenar al CTTI i al Centre de Seguretat i de la Informació de Catalunya (Cesicat) que bloquegés fins al 3 d'octubre 29 aplicacions d'internet i base de dades de la administració catalana que podien ser usades per al referèndum. L'objectiu era impedir el recompte dels vots perquè la resolució judicial sostenia que el Govern hauria establert un pla pel qual a través d'una aplicació, coneguda com a 'evot', es podrien comptabilitzar els vots. En concret, la interlocutòria d'Armas demanava que s'adoptessin "les mesures necessàries" per evitar que els recursos informàtics es poguessin fer servir "en el marc de la celebració" de l'1-O.
Agents de la Guàrdia Civil es van presentar el divendres 29 de setembre al vespre a la seu del CTTI per lliurar la notificació del TSJC als seus responsables. El bloqueig de les 29 aplicacions governamentals afectaven el Municat, el registre de catalans a l'exterior, el sistema de gestió de censos, el sistema de gestió electoral, la publicació de dades electorals, el cens de discapacitats, el d'entitats del voluntariat de Catalunya i les eleccions sindicals. Les dades que van servir per a sol·licitar el bloqueig d'aquestes aplicacions van sortir de la investigació del jutjat número 13 de Barcelona.
La Guàrdia Civil va tornar-hi dissabte per comprovar que s’havien bloquejat els serveis informàtics per facilitar el vot telemàtic. Quatre vehicles, tres totterrenys i una furgoneta van entrar al recinte del CTTI i del Cesicat, que són en edificis adjacents, per la porta del darrere, i es van endur ordinadors del Cesicat. Mentre tres agents flanquejaven la porta, els altres guàrdies civils manipulaven ordinadors i els guardaven en caixes, tot i que el material no va sortir de l'edifici. Els guàrdies es van quedar en una sala de coordinació de la seu i no tenien accés a la tecnologia perquè l'ordre judicial no ho especificava, de manera que era personal del CTTI qui executava l'ordre sota la seva supervisió.
L'ordre de la magistrada Armas reclamava que s'evités que les dades es poguessin traslladar "a qualsevol altra aplicació o servei per donar-los un ús". També demanava que es detectés qualsevol aplicació de la Generalitat que tingués alguna cosa a veure amb el referèndum. Pel que fa al Cesicat, el TSJC va requerir que adoptés les mesures per detectar "punts de votació electrònica" als diferents col·legis electorals del referèndum i altres dispositius "susceptibles de rebre comunicacions referents" a l'1-O. La magistrada va advertir que els directors o gerents del CTTI i el Cesicat havien de col·laborar en la seva instrucció, ja que si no poden cometre un delicte de desobediència. També va precisar que la Guàrdia Civil actuaria com a policia judicial per fer complir la interlocutòria.
A la recerca d’informació sobre comandaments policials de l'1-O
No només el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ha posat en la diana el CTTI. Després del referèndum, concretament el 20 d’octubre, el jutjat d'instrucció número 4 de Lleida, que investiga la possible inacció dels Mossos l'1 d'octubre, va autoritzar la Guàrdia Civil perquè obtingués al CTTI correus electrònics d'un comandament de la comissaria de Ponent dels Mossos, segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El jutjat d'instrucció número 4 de Lleida ja havia requerit el dia abans a la Guàrdia Civil que es personés a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Lleida per obtenir les gravacions de la centraleta de comunicacions i bolcar el contingut dels telèfons mòbils de dos comandaments.
Després de quatre hores els agents van donar per finalitzat l’escorcoll a les instal·lacions del centre. Aquesta nova controvertida actuació va provocar que els treballadors, cansats d’estar en el punt mira, mostressin el seu rebuig en una aturada simbòlica a mig matí. "No volem que es normalitzi la presència de cossos de seguretat al nostre lloc de treball", van expressar els treballadors després d'haver viscut una situació similar dies abans de la consulta. Aquesta escena s’ha repetit avui davant de la seu del CTTI, on s'han concentrat diversos treballadors per mostrar el seu rebuig per aquest nou operatiu policial. "Estem farts d'estar en el punt de mira", conclou un dels treballadors.
