La CUP furga en les acusacions de JxCat i ERC contra activistes independentistes
Els anticapitalistes demanen posar fi a la "connivència" dels Mossos amb l'extrema dreta
La CUP mira d'esprémer en campanya la vessant de la lluita al carrer, un terreny enfangat per a JxCat i ERC. La Generalitat està personada en múltiples causes judicials contra activistes independentistes en les quals demana presó i aquest dilluns la formació anticapitalista s'ha rodejat d'alguns d'aquests represaliats, com Adrián Sas, condemnat a tres anys i mig de privació de llibertat com a conseqüència de l'agreujant que la Generalitat incorporava en la seva acusació per les mobilitzacions del primer aniversari de l'1-O a les portes del Parlament.
La retirada del Govern en una setantena de processos oberts és una de les principals mesures en matèria antirepressiva, ha subratllat la candidata per Tarragona, Laia Estrada, en l'acte celebrat al plató que la CUP ha habilitat a Sabadell. Hi han participat Sas, Marcel Vivet –pendent de judici per la manifestació Holi en contra del sindicat policial Jusapol del setembre del 2018–, Ana Algarra –encausada per protestes a favor de la reducció de les taxes universitàries– i Tamara Carrasco, que en una intervenció gravada ha volgut posar l'accent en el procés de reparació que afronta després de l'absolució. Tal com ja va apuntar després de la seva sentència, ha recordat que presentarà una querella contra l'Estat per la seva detenció per terrorisme.
Acabar amb el model "militarista" dels Mossos
Més enllà del testimoni de Carrasco, la CUP buscava carregar contra el Govern de JxCat i ERC i el model "militarista" dels Mossos, en paraules d'Estrada. La cap de llista tarragonina ha subratllat les principals mesures sobre aquesta qüestió: dissoldre els antidisturbis (la Brimo i l'ARRO), que s'obrin expedients i sancions contra els agents que no vagin pertinentment identificats, que no s'apliqui la llei mordassa a Catalunya i que s'aturin les actuacions de "caràcter racista i ideològic". A mitjà termini, Estrada també ha assenyalat que la policia catalana hauria d'estar "al servei de les mobilitzacions i no dels interessos de les elits econòmiques".
En aquesta línia, Algarra s'ha queixat que en el marc de La Pública a Judici, el conjunt de causes obertes contra universitaris que demanen preus més accessibles, els Mossos han actuat perquè el motiu de la reivindicació anava en contra dels interessos governamentals i econòmics. Si Sas ha carregat contra la Generalitat per la seva acusació, Vivet ha posat l'accent en la "doble vara de mesurar" que creu que la policia catalana segueix a l'hora d'actuar en funció de qui es manifesti. "Als seus companys de l'extrema dreta els deixen fer", s'ha queixat el jove badaloní, número 72 a la llista de la CUP per Barcelona.
El conductor de la xerrada, Xavier Pellicer, número 4 a la llista barcelonina, ha subratllat que "cal acabar amb la connivència dels Mossos amb l'extrema dreta", i amb les acusacions de la Generalitat. Així, Pellicer ha demanat que les institucions treballin pel "dret a defensar i no pel dret a perseguir". La CUP ha tancat l'acte expressant la seva "solidaritat" amb els 3.000 represaliats que calculen que hi ha als Països Catalans per haver defensat drets i ha citat el cas del raper Pablo Hasél, que haurà d'entrar a la presó per injúries a la monarquia.
