La CUP pressionarà per un president “de consens”

BarcelonaHo han reiterat per activa i per passiva perquè, de fet, és la gran pregunta d’aquesta campanya: els seus vots en el debat d’investidura del president de la Generalitat no seran, segur, per a Artur Mas. Si les enquestes es confirmen i la CUP té la clau per investir el president, s’obren aleshores dues possibilitats: o bé que s’abstinguin - de facto significa facilitar que Mas torni a ser president- o bé que hi votin en contra. I en aquest debat hi ha menys consens. Fins ara les declaracions dels cupaires havien insinuat una abstenció, però ahir el candidat de la CUP, Antonio Baños, va obrir una altra pantalla exigint un candidat “de consens” que piloti el govern de concentració que es bastiria després del 27-S en cas de majoria independentista. Un executiu on la CUP no hi vol ser -en privat diuen que es plantejarien sumar-s’hi com a mesura de força davant d’una situació excepcional- però al qual donaran suport des de fora en funció “de qui el formi i què faci”.

La idea de la CUP, segons va explicar Baños en una roda de premsa a l’agència Efe, passa per investir un president amb qui totes les forces independentistes “es puguin sentir còmodes”. La proposta, que va posar sobre la taula però sense concretar cap nom -només va dir que no necessàriament ha de ser el candidat de Junts pel Sí, Raül Romeva-, hauria de ser una “figura de prestigi, no política o procedent de la política no partidària”. I és que, segons Baños, és “lògic” que si la CUP està en un “extrem ideològic” del flanc independentista i Artur Mas està en l’oposat, es busqui “un espai al mig” i un nom consensuat.

Ni investir ni fer descarrilar

“La CUP està entre dos límits: farem tot el possible perquè Mas no sigui president, però que ningú ho dubti: mai farem aturar ni descarrilar el procés cap a la independència”, va manifestar Baños, que va reivindicar la CUP com “l’accelerador” del procés sobiranista. El marge per forçar aquesta figura de consens dependrà, va dir, de tres factors: dels vots (i diputats) de la CUP, de la voluntat negociadora dels partits després del 27-S i de la “insistència de Mas per ser president”. En privat, els cupaires no amaguen que la clau serà que ERC es distanciï de CDC després del 27-S i faci pinça amb ells per forçar un nou nom.

De fet, Baños va posar en dubte que existeixi el pacte entre CDC i ERC que diu que Mas sigui el president. “Després del Codi da Vinci és el document més misteriós que mai hi ha hagut”, va ironitzar el candidat, recordant, a més, que Catalunya no és un règim presidencial i que, per tant, el nom del cap de l’executiu “no és decisiu”.

Sigui com sigui, la raó definitiva de la CUP per descartar el seu vot a Mas és perquè veuen CDC com un “llast” per al procés, tant per les “ombres” de la corrupció com pel govern “autonomista” que CDC ha impulsat durant 30 anys. “Els dubtes els tindrem tota la vida”, va reconèixer Baños, que va apel·lar a la “misericòrdia infinita” de la CUP per justificar que, malgrat que les relacions “no són gens cordials”, s’asseuran a negociar amb CDC després del 27-S. Fins a quin punt la CUP podrà forçar que hi hagi un nou president ho diran les urnes diumenge que ve.