Revés d'Estrasburg a Junqueras, Turull i Sànchez: diu que Espanya no va violar els seus drets amb la presó preventiva

BarcelonaFins ara el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha anat tombant tots els recursos de l'independentisme que hi han arribat. Aquest dijous no ha sigut una excepció: Estrasburg ha conclòs que Espanya no va violar els drets polítics d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull quan els va impedir exercir els seus drets com a parlamentaris durant la seva presó preventiva, quan van ser elegits diputats a les eleccions del Parlament del 2017. Per al Tribunal Europeu de Drets Humans, no hi va haver una vulneració ni del dret a les eleccions lliures ni del dret a la seva llibertat i, per tant, avala la limitació de drets que es va produir arran de la seva privació de llibertat dictada pel Tribunal Suprem.

A parer seu, l'alt tribunal espanyol va argumentar de forma suficient la privació de llibertat per "preservar l'ordre constitucional", i va recordar que tots ells van poder participar en les eleccions catalanes i que, tot i no poder exercir presencialment els seus drets, sí que van poder prendre possessió i posteriorment elegir un president, Quim Torra, el 2018. També el TEDH recorda que van poder delegar el seu vot per garantir l'aritmètica parlamentària.

"La Cort no detecta cap element d'il·legalitat o arbitrarietat en els fonaments fàctics i jurídics de la presó preventiva", diu la sentència, i replica l'afirmació dels expresos polítics contra el Tribunal Suprem, a qui acusaven de tenir la voluntat de "silenciar el seu projecte polític".

Aquesta és una de les carpetes que quedaven pendents al TEDH, tot i que encara no és la causa principal que té a veure amb la sentència sobre l'1 d'Octubre per sedició i malversació que va emetre el Tribunal Suprem. Què havia de decidir, doncs, avui el tribunal? Es tractava de recursos que tenien a veure amb el veto a la participació política. En concret, Oriol Junqueras va portar al TEDH el fet que no el deixessin sortir de la presó per prendre possessió al Parlament com a diputat dels comicis del 21 de desembre del 2017; Jordi Sànchez, el fet de no poder participar en la campanya electoral, no poder prendre possessió al Parlament i no poder sotmetre's a un debat d'investidura com a parlamentari per la presó preventiva; i Jordi Turull va portar al tribunal haver estat empresonat entre el primer i el segon debat d'investidura l'any 2018.

Aquestes limitacions de drets polítics, segons Estrasburg, van ser acurades i justificades pel context polític. "Per garantir l'estabilitat i l'eficàcia d'un règim democràtic, l'Estat pot veure's obligat a adoptar mesures concretes per protegir-se", assegura la resolució i, en al·lusió als anys de Procés, diu: "Es tractava de circumstàncies especialment singulars i greus".

De fet, Estrasburg és dur a l'hora de referir-se al que va passar el 2017, ja que hi aplica la mateixa doctrina sobre la prohibició dels partits polítics, que avala en certes ocasions. Així ho argumenta: "Un estat ha de poder impedir raonablement la realització d'un projecte polític, incompatible amb les normes del Conveni [Europeu de Drets Humans], abans que es posi en pràctica mitjançant actes concrets que puguin comprometre la pau civil i el règim democràtic del país". I afegeix que els demandants "no podien esperar raonablement participar en les eleccions sense cap restricció" havent estat els líders del Procés i es reafirma, com va fer el Suprem, que les presons preventives dels presos polítics eren necessàries per evitar tant el "risc de fuga" –cita que una part del govern del 2017 es va "escapar" dels processos judicials– com el "risc de reiteració delictiva". Per aquesta raó, considera que també va ser justificada la decisió del Suprem de tancar a la presó Turull entre el primer i el segon debat d'investidura. Una decisió que es va veure reforçada, diu, pel risc de fuga tenint en compte que aquell dia va marxar fora de l'Estat Marta Rovira.

Al mateix temps, el TEDH també avala les suspensions com a diputats, a partir del processament per rebel·lió que va dictar el 2018 Pablo Llarena. Tot i que admet que la suspensió preventiva d'un parlamentari, sense sentència, és una qüestió delicada, diu que s'ha de tenir en compte que és una mesura de "caràcter excepcional" que es preveu legislativament a Espanya només per delictes com el de rebel·lió (que posteriorment el Suprem va descartar en la sentència del 2019). "Els tribunals interns han destacat que la conducta del demandant formava part d'un pla preestablert elaborat per persones que ocupaven els més alts càrrecs públics en el territori català, l'objectiu dels quals era declarar la secessió d'una part del territori espanyol per mitjans contraris a la llei", recita la resolució d'Estrasburg.

El cas Demirtas

Un dels precedents que havien posat sobre la taula Junqueras, Sànchez i Turull en els recursos contra Espanya és el del polític kurd Selahattin Demirtas, a qui Turquia va tancar a la presó com a diputat i li va impedir exercir els seus drets. El TEDH va reclamar el seu alliberament el 2018, cosa que els presos polítics catalans van utilitzar en el seu moment per demanar també la seva llibertat tant al Tribunal Suprem com al Tribunal Constitucional. Totes les seves peticions van ser denegades i avui, després de vuit anys, Estrasburg s'ha alineat també en això amb els tribunals espanyols.

Argumenta que el Conveni Europeu de Drets Humans "no prohibeix l'aplicació d'una mesura privativa de llibertat a un diputat o a un candidat a les eleccions parlamentàries". "L'aplicació de tal mesura no constitueix automàticament una violació de la disposició", diu, i afegeix que la funció del tribunal és determinar si s'han valorat de forma suficient els interessos en joc tenint en compte que el dret a la llibertat i a la seguretat d'un diputat són claus en una democràcia. Una ponderació que el TEDH diu ara que el Suprem va fer correctament.