OBSERVATORI

El fantasma de Mas a Madrid

La batalla de la investidura a Espanya, com ja va passar a Catalunya el novembre passat, comença després del fracàs del dissabte que ve

La batalla de la investidura a Espanya, com ja va passar a Catalunya el novembre passat, comença després del fracàs del dissabte que ve. El 5 de març serà l’equivalent al 12 de novembre d’Artur Mas. La diferència és que mentre que Mas va ser candidat fins a l’últim minut per fer finalment un pas al costat, les possibilitats de Sánchez difícilment es projectaran cap a una nova oportunitat.

Pedro Sánchez ha sigut ostatge del perímetre polític autoritzat per la cúpula de poder del PSOE, que domina el comitè federal. En aquest perímetre un govern de coalició amb Podem estava prohibit. La cúpula del partit recelava des del 20-D de les veritables intencions de Sánchez.

Tots amb Sánchez... fins ara

Per què recelava? Perquè els que van ajudar Sánchez a derrotar Eduardo Madina ho van fer amb un objectiu limitat. Seria secretari general i després ja es veuria. Susana Díaz, José Luis Rodríguez Zapatero i Pepe Blanco van fer aquesta feina quan Eduardo Madina es va negar a retirar la seva candidatura.

Sánchez va sorprendre aquest grup pocs mesos després, el setembre del 2014, quan va llançar la seva candidatura a president del govern. I va seguir sorprenent quan es va carregar Tomás Gómez com a candidat del PSOE a la presidència de la Comunitat de Madrid. Sánchez procedia del PSOE de Madrid i va demanar a Gómez que li donés suport davant d’Eduardo Madina. Fonts consultades asseguren que en la reunió en què es va traçar el pla per tirar endavant la candidatura de Sánchez i els suports necessaris, Tomás Gómez li va dir: “Pedro, jo et donaré suport, però tu em mataràs”.

I així va ser. Sánchez va decapitar Gómez abans de les eleccions autonòmiques del maig del 2015 i va col·locar en el seu lloc Ángel Gabilondo.

Bé, tornem a la investidura. Sánchez només tenia una possibilitat: Ciutadans. I va decidir fer servir Albert Rivera com a recurs. ¿Ciutadans no dóna suport a Susana Díaz a Andalusia? Doncs Sánchez va copiar l’invent.

Esperonat per la intenció de Podem d’arribar a un govern de coalició amb el PSOE, comunicada al rei Felip en la primera ronda de contactes, Sánchez, després del rebuig de Rajoy, es va mostrar disponible. Quan Rajoy, a la segona ronda, va dir que no tenia els suports necessaris, el rei va confiar la missió a Sánchez. I Sánchez, ara esperonat per Ciutadans, té l’objectiu de lliurar batalla al PSOE per ser candidat si es repeteixen les eleccions generals. Fonts socialistes confirmen que si es repeteixen les eleccions, Susana Díaz vol ser la candidata. Sembla una aventura. Deixar la presidència de la Junta d’Andalusia i presentar-se a les primàries del PSOE.

Díaz, presidenta d’Espanya?

Ara bé, aquestes fonts asseguren que Susana Díaz vol presentar batalla perquè està convençuda que pot ser la presidenta del govern espanyol.

Però després del dissabte 5 de març s’obre un període de dos mesos de maniobres. Els protagonistes seran Rivera i Rajoy. Tots dos intentaran algun tipus d’acord amb la mirada posada en el futur de Sánchez i l’evolució de la crisi de lideratge que pot tornar-se a obrir al PSOE.

Això, doncs, tot just acaba de començar.