La denúncia per sedició vol paralitzar l’ANC i Òmnium l’1-O

La denúncia contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i d’Òmnium, dona per fet que l’1-O es perfila com un acte de participació ciutadana i busca paralitzar-ne la capacitat de mobilització una vegada s’han desarticulat els aspectes formals (el cens i la Sindicatura) del referèndum. La Fiscalia de l’Audiència Nacional busca des del 5 de novembre del 2015 imputar el delicte de sedició. Ho va fer sense èxit contra els ajuntaments de Sant Cugat i Premià de Dalt amb dues denúncies que van ser arxivades pels jutges d’instrucció i per la sala penal de l’Audiència Nacional el mes de febrer del 2016.

Tanmateix, el delicte de sedició -tal com argumentaven les instruccions internes de la fiscalia i les comunicacions amb diversos departaments del govern espanyol- no s’ha invocat en relació amb la que ha sigut fins ara la mobilització més multitudinària: la diada de l’Onze de Setembre. Perquè tant els discursos com la pancarta de l’urna d’aquell dia, amb el sí a la independència, van tenir lloc després de la prohibició de la llei del referèndum i del decret del Govern del 7 de setembre. Per tant, encaixava en les instruccions del novembre del 2015, signades pel llavors fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza.

Amb tot, segons fonts jurídiques ha estat l’existència de l’enfrontament amb la Guàrdia Civil el que permet utilitzar el terme “tumultuari”, arran de l’escorcoll del departament d’Economia, i això va fer decidir la Fiscalia de l’Audiència Nacional a presentar la denúncia, dirigida contra Sànchez i Cuixart.

Les multes, aturades

Per la seva banda, ahir el Tribunal Constitucional (TC) va prendre nota de les 27 renúncies enviades a l’òrgan a partir de divendres passat, 22 de setembre, després de l’aprovació de les multes coercitives de 12.000 i 6.000 euros a la Sindicatura Electoral i les territorials, respectivament. El TC dona per bones les dimissions i serà el ponent qui proposarà la manera d’avaluar el compliment de les resolucions.

De moment, segons van anunciar fonts jurídiques, malgrat pressions de la dreta judicial el president del Constitucional, Juan José González Rivas, no enviarà al ministeri d’Hisenda la petició prevista per començar a cobrar les multes diàries que s’han imposat.