RESPOSTA A LA SENTÈNCIA

La desinformació en el cas del policia nacional ferit

El nombre d’agents de policia hospitalitzats i el seu estat de salut són objecte de rumors i especulacions

L. BONILLA / A. LLIMÓS / M. RIART / P. ESPARCH

Va passar durant les càrregues pel referèndum de l’1-O i ha tornat a passar en els disturbis per les protestes contra la sentència. El nombre de ferits i la causa o la gravetat de les ferides s’usen com a arma llancívola i són objecte de rumors i exageracions que troben en les xarxes el seu millor altaveu, tot i que a vegades també les amplifiquen els dirigents polítics. Diumenge el ministre d’Exteriors en funcions, Josep Borrell, va aprofitar la seva assistència a la manifestació de Societat Civil Catalana per recordar “els més de 200 policies hospitalitzats”. És fals. En cap moment hi ha hagut 200 agents ingressats. De fet, des del dia de la sentència hi ha hagut una vintena d’hospitalitzacions i ara mateix segueixen ingressades sis persones en quatre centres catalans. Els casos més greus han sigut els de les quatre persones que han perdut un ull, la noia amb traumatisme cranioencefàlic ingressada a la Vall Hebron i el policia ingressat a Sant Pau també per traumatisme cranioencefàlic, que continua a l’UCI “estable dins la gravetat”.

Aquest últim ha sigut el cas més polèmic, un terreny propici per a la desinformació i l’ús partidista. L’ARA ha intentat reconstruir la història de l’agent ferit a través del visionat de les imatges de les càmeres de seguretat dels edificis del voltant de la plaça Urquinaona, on van passar els fets el dia 18, i analitzant desenes de fotografies i vídeos gravats per professionals i veïns.

L’impacte en el policia nacional es va produir cap a les 21.40 h. Tal com s’aprecia en una gravació de Salvados emesa diumenge, l’agent estava situat darrere uns contenidors tirats a terra, uns metre per davant del carrer Jonqueres. Allà, segons el testimoni dels seus companys d’unitat, va rebre l’impacte d’una gran pedra que li va fer perdre la consciència de manera instantània. Segons aquest relat, el llançament va arribar d’uns 10 metres de distància. Observant les imatges aèries de l’enfrontament entre policies i manifestants, en un vídeo de les 21.37 h, s’aprecia que la distància entre les dues línies era superior, d’uns 30 metres. Però, això sí, diversos testimonis apunten que alguns manifestants, parapetats en diferents objectes per protegir-se, avançaven uns metres per llançar de més a prop els projectils.

Males praxis

Segons els policies que eren a Urquinaona, l’impacte violent d’una pedra va estabornir l’agent a l’instant. Els seus companys se’l van endur uns metres més enrere, fins a una cantonada del carrer Jonqueres. Els policies van traslladar el seu company ferit fins a l’extrem superior de Jonqueras, li van treure el casc i el van tornar a carregar una quinzena de metres per portar-lo fins a un tram ja fora de perill, lluny de les pedres que seguien caient. Allà li van fer una primera atenció, el van netejar amb aigua i el van posar en posició fetal. Uns procediments que no van fer-se correctament: quan una persona ha patit un traumatisme cranioencefàlic no es pot actuar d’aquesta manera i, sobretot, no se li ha de treure el casc en cap cas. D’allà, envoltats de periodistes, el van col·locar en un furgó per dur-lo fins a l’ambulància que el va acabar portant a l’hospital.

És enmig d’aquesta situació -quan els companys del policia el van arrossegar fins a la cantonada del carrer Jonqueras- on un veí, després de sentir crits d’alarma, va començar a gravar un vídeo que s’ha fet viral durant els últims dies, ha provocat moltes especulacions sobre el que realment va passar i ha alimentat la teoria que la lesió de l’agent podria haver estat causada per una bala de goma disparada per un company. Un vídeo, per cert, que apareix tallat a les xarxes, en què també han circulat informacions que diuen que la lesió de l’agent seria en una zona que encaixaria amb la teoria que l’impacte va arribar des de darrere i no des de davant.

Un veí nord-americà de l’edifici que hi havia entre les dues línies de foc va explicar a l’ARA que ell va estar observant l’enfrontament durant tota l’estona i va veure com una de les pedres impactava sobre un policia que acabava caient. Aquest testimoni descartaria la possibilitat que l’incident hagués estat causat per un altre agent amb el llançament d’una pilota de goma. El departament de Salut, de fet, va haver de sortir al pas de les especulacions per negar que l’informe mèdic del policia digués que va ser ferit per un altre policia: “Els informes mèdics no determinen la causa de l’accident o el succés. Això ho ha de fer un forense”.

Les teories conspiratives s’han vist reforçades per l’hermetisme sobre el cas, amb unes mesures de seguretat molt grans al voltant del ferit -amb policies de paisà custodiant l’UCI- i amb un control absolut dels metges que tenen accés tant al ferit com als informes mèdics. Tampoc ajuden les versions contradictòries del fet. Inicialment, la Policia Nacional va explicar que el traumatisme va ser provocat per una bola d’acer. En canvi, en la interlocutòria del jutge que va enviar tres manifestants a la presó ja es parlava d’una “pedrada al cap”. I el ministeri de l’Interior, per la seva banda, detallava que havia sigut provocat per un “objecte contundent”. Això sí, tot i que els companys del ferit van publicar imatges del casc de l’agent en què es veu l’impacte d’una pedra gran, Interior manté que el casc es va perforar, un fet que no es pot observar en la imatge.

Aquella tarda, hi va haver manifestants que van utilitzar una goma elàstica per donar més força i guanyar distància als projectils. Però, segons els testimonis que estaven allà, aquest artefacte  només es va utilitzar dos cops. Els propis manifestants van descartar-ho perquè no tenien control del mateix i les pedres sortien planes, podent ferir un company.

Dues hores abans de la lesió de l’agent, a les 19:28, la Policia Nacional havia llançat gasos lacrimògens i havia aconseguit allunyar els manifestants uns metres. D’aquesta manera, els agents espanyols van aconseguir guanyar la barricada de contenidors on cauria més tard el seu company. Així mateix, per assegurar el perímetre, un grup de policies va situar-se darrera un quiosc del carrer Trafalgar per repel·lir els manifestants que hi havia en aquest carrer i que, per tant, podien atacar lateralment els policies que estaven  a la zona dels contenidors on va caure l’agent ferit. Tal com mostren els vídeos de seguretat d’un dels immobles del carrer, els agents van fer càrregues continuades, cada pocs minuts, per Trafalgar. Eren dues unitats, una per cada costat de la calçada. En una d’aquestes càrregues, just uns minuts després que el company caigués ferit, la Policia Nacional va aconseguir detenir un jove manifestant.

Mosso ferit

Hi ha hagut més casos d’ús partidista o desinformació. En el recompte de ferits d’aquests dies s’hi inclou tant els directament ferits pels aldarulls com els ferits indirectament. És el cas de l’agent dels Mossos d’Esquadra que dissabte va caure d’un vehicle policial i va ser traslladat a l’hospital. Els Mossos van informar que el seu estat era greu, però el Sistema d’Emergències Mèdiques va assegurar que cap dels 46 ferits atesos aquella nit, inclosos els policies, estava en estat greu.

El mosso en qüestió va ser traslladat a l’Hospital de Sant Pau on dissabte va rebre l’alta voluntària per fer seguiment a la seva mútua o al seu hospital de proximitat, que és l’Hospital del Mar. Dissabte al migdia, l’agent va acudir a l’Hospital del Mar on va ingressar en estat menys greu per ser operat del genoll.

Més de 600 ferits

Segons les dades que ha proporcionat aquests dies el SEM, la xifra de ferits atesos en el marc de les protestes per la sentència del procés des de l'inici de les mobilitzacions el dia 14 i fins al cap de setmana passat, ascendeix a 639 persones, de les quals 256 són policies (143 Mossos i 113 policies nacionals) però això no vol dir que tots hagin requerit ingrés hospitalari. De fet, el 75% dels ferits atesos pel SEM van rebre l’alta en el lloc dels fets després de rebre les cures corresponents i no va caldre que fossin traslladats a cap centre sanitari. El 25% restant han sigut lesions que han requerit trasllat a un centre hospitalari, ja sigui per fer-li proves com una radiografia o un TAC, la posterior valoració per un especialista o l'ingrés hospitalari.

El 95% de les lesions han estat de causa traumàtica, com contusions a les extremitats, lesions oculars, ferides obertes i incises i politraumatismes en general.

Més continguts de