Política 12/09/2021

La dreta del TC dinamita una 'rentrée' pacífica

Es filtra la ponència sobre la pròrroga de l'estat d'alarma i es tensa el ple del dia 14

3 min
La seu del Tribunal Constitucional.

MadridEls sectors més recalcitrants de la dreta del Tribunal Constitucional (TC) rebutgen qualsevol distensió després de l'enfrontament per la sentència que va declarar el juliol passat, a petició d'un recurs de Vox, la inconstitucionalitat del confinament del primer estat d'alarma. El ple del tribunal que comença aquest dimarts, que en principi abordava assumptes pendents sense grans enfrontaments, ha sigut torpedinat per la filtració d'un projecte de sentència que declara també inconstitucional, com sol·licita Vox, la pròrroga de l'estat d'alarma durant sis mesos votada al Congrés el 29 d'octubre del 2020.

Som a finals d'agost d'aquest any. El president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, un dels cinc magistrats que van defensar la constitucionalitat en el ple de juliol i van presentar un vot particular, prepara l'ordre del dia del ple del nou curs que comença el 14 de setembre. Recull els gairebé trenta assumptes pendents del ple avortat arran del boicot declarat els dies 22 i 23 de juliol pels sis magistrats conservadors que van tombar el confinament del primer estat d'alarma en protesta pel contingut dels vots particulars dels seus col·legues, en particular el del magistrat Cándido Conde-Pumpido.

El ponent del recurs d'inconstitucionalitat de Vox contra la pròrroga de sis mesos resolta per la majoria del Congrés, el magistrat Antonio Narváez, està elaborant la ponència, però encara necessita temps. El president del TC, doncs, no la inclou en l'ordre del dia. A primers de setembre, González Rivas actualitza l'agenda i rep dues ponències per afegir. Una d'elles és del magistrat Ricardo Enríquez, sobre el recurs d'inconstitucionalitat de la Generalitat de Catalunya contra l'ingrés mínim vital, i l'altra és de la magistrada María Luisa Balaguer. Però la ponència de Narváez sobre la pròrroga de l'estat d'alarma segueix sense estar a punt. No es distribueix entre els magistrats. Per tant, no s'inclou en l'ordre del dia.

Entre els assumptes pendents del ple frustrat dels dies 22 i 23 de juliol hi ha un altre recurs d'empara de Vox relatiu al que consideren l'aturada del Congrés pel covid provocada, presumptament, per la presidenta Meritxell Batet. La congelació dels terminis reglamentaris de les iniciatives que haurien iniciat la seva tramitació va ser acordada a proposta de Batet, amb el rebuig del PP i Vox, i va estar vigent fins al 13 d'abril del 2020. Vuit dies abans d'adoptar l'acord, la junta de portaveus va acordar suspendre l'activitat parlamentària durant quinze dies. L'acord, equivalent al que va adoptar la mesa del Senat, suposava que totes les proposicions de llei registrades i qualificades per la mesa del Congrés, així com les proposicions no de llei o les mocions, no seguissin cap termini de tramitació parlamentària. Va passar el mateix amb les proposicions ja admeses a tràmit. La ponència, també de Narváez, estava preparada per la deliberació els passats 22 i 23 de juliol, però va quedar en l'aire. Segons fonts jurídiques, el ponent descriu indicis d'inconstitucionalitat en l'acord però no arriba a proposar la seva declaració com a tal. Una altra cosa és el que passi en el debat, on alguns magistrats poden proposar portar els arguments del ponent fins a l'extrem.

El recurs de Bassa

Entre les ponències de dimarts 14 i els dies següents hi ha també la de la dirigent independentista Dolors Bassa. I per estudiar la seva admissió a tràmit hi ha el de Vox contra la llei d'eutanàsia i un altre contra el decret exprés del març passat pel qual el govern espanyol, i més tard el Congrés, impedeix que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) segueixi endavant amb la seva política de nomenaments, tenint en compte que els mandats dels vocals i del seu president estan caducats des del 4 de desembre del 2018.

Aquesta "normalitat" no s'adaptava als plans de la dreta conservadora al TC ni als del president del PP, Pablo Casado. Hi havia una oportunitat que no es podia perdre: la compareixença del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, al Congrés de Diputats de dijous passat. Per això, en absència del debat sobre el tema de la pròrroga del confinament, s'ha filtrat el projecte de sentència de Narváez –una "exclusiva del periodisme d'investigació" de l'Abc, que compta amb el suport sempre entusiasta del magistrat aspirant a presidir el TC, Pedro González Trevijano– per crear un "segon cop" virtual contra el govern de Pedro Sánchez, sense esperar el debat de l'assumpte en el ple d'octubre. Una garrotada per cada ple del TC sembla ser la consigna de la dreta.

L'activitat conspirativa dels recursos és una expressió més de la crisi del bipartidisme. Amb anterioritat, els recursos d'inconstitucionalitat només els podia presentar el PSOE contra el PP o viceversa. Ara, al poder presentar recursos d'inconstitucionalitat 50 diputats o 50 senadors, grups parlamentaris com Vox, molt vinculats a sectors radicals de la judicatura i magistratura i amb influència d'advocats d'estat, demostren tenir fins i tot més capacitat que el PP a l'hora de liderar les iniciatives contra el govern i contra la mesa del Congrés i marcar l'agenda dels tribunals.

stats