Política 14/01/2020

Els diputats al Parlament rebran formació obligatòria contra la violència masclista i la LGTBI-fòbia

El primer pla d'igualtat de la cambra també preveu accions per garantir la paritat als òrgans

Marc Toro
3 min
Reunió aquest dimarts de la mesa del Parlament

BarcelonaInici de la dotzena legislatura catalana, composició de la mesa del Parlament: sis homes i una dona. La flagrant manca de paritat en l'última elecció de l'òrgan rector de la cambra (ara amb una dona més) va ser l'espurna del document que aquest dimarts, dos anys després, ha estat aprovat amb l'aval unànime de tots els grups: el primer pla d'igualtat del Parlament. Impregnar l'organització i funcionament de la institució del principi d'igualtat efectiva entre dones i homes és l'objectiu d'un full de ruta que preveu fins a 84 accions concretes dividides en sis eixos. L'impuls de canvis normatius per garantir la paritat en els òrgans i càrrecs a la cambra n'és una dels més destacades, però també la signatura d'un compromís dels futurs nous diputats contra la discriminació i l'assetjament i la "formació obligatòria" en "prevenció de la violència masclista i la LGTBI-fòbia" per a tots els parlamentaris i el personal de la cambra i dels grups.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La llei obliga les empreses de més de 50 treballadors a tenir un pla d'igualtat, però no queda clar si el Parlament, en tant que administració, també n'hauria de tenir. Tirar endavant aquesta iniciativa, en tot cas, s'ha fet de mutu acord entre tots els partits, i el resultat és un dels documents d'aquest caire més "ambiciosos" d'Europa, tal com ha destacat el president de la cambra, Roger Torrent, en una trobada amb periodistes. "Són pocs els parlaments que tenen un pla igualtat, i ara mateix no n'hi ha cap que cobreixi tant la part política com l'administrativa", ha destacat Tània Verge, doctora en ciència política i membre de l’equip de consultores que ha ajudat en l’elaboració del pla. En aquest sentit, entre les mesures que està previst que impulsi el Parlament a partir d'ara, també hi ha la introducció de la perspectiva de gènere en la contractació de personal a la cambra o la promoció de la inserció laboral de les persones transgènere.

Algunes accions, com la incorporació de la perspectiva de gènere en l'elaboració de lleis, es podrien implementar de manera immediata, però n'hi ha diverses, tal com ha admès Torrent, que requeriran canvis normatius en el reglament de la cambra –com els criteris de paritat o l'ampliació dels supòsits per a la delegació del vot– o en l'àmbit legal, cos que podria demorar-ne l'aplicació. Així, el pla planteja la necessitat de promoure les llistes cremallera, ja previstes per algunes formacions, mitjançant una modificació de la Llei 17/2015 d'igualtat entre homes i dones, o la possibilitat d'establir la paritat de gènere en els caps de llista quan una candidatura electoral es presenti a més d'una circumscripció. Aquestes mesures s'inclouen en l'eix de la "igualtat d'accés" a la cambra, que segons Verge és el més dèbil perquè "no depèn tant de la institució com dels partits".

El protocol d'actuació, assignatura pendent

Entre els canvis normatius, també es planteja ampliar a les formacions polítiques l'obligatorietat de tenir plans d'igualtat o un protocol contra la violència masclista i l'assetjament. Un protocol que també haurà de redactar a partir d'ara el Parlament i que definirà, a més dels mecanismes de denúncia, abordatge i acompanyament de les víctimes, eventuals sancions per als agressors. Aquesta serà una de les accions "clau" del pla per tenir un Parlament "lliure de violències", tal com ha destacat la doctora en ciència política. L'òrgan encarregat tant d'implementar el pla com de definir les bases del protocol serà el grup de treball d'equitat de gènere, que ja s'ha encarregat de fer el document aprovat aquest dimarts, i que està format per un representant de cada grup, un del personal administratiu del Parlament, un de la secretaria general, un de la mesa i un de presidència.

El pla, que comptarà amb una partida d'execució anual als pressupostos del Parlament, no oblida la funció "simbòlica" de la cambra. Per això fixa la necessitat de "reduir la bretxa de gènere" amb la concessió de medalles d'honor a persones distingides per la defensa dels drets de les dones i les persones LGTBI, o la correcció del "biaix de gènere" en les obres d'art exposades a l'edifici de manera permanent. També preveu habilitar un "espai de cura" al Parlament o augmentar el nombre de lavabos amb una pica individual per a l'ús de la copa menstrual. Tot i que moltes de les accions són lentes d'aplicar, Torrent ha volgut ser optimista destacant que, a mesura que s'anava redactant el pla, ja s'han incorporat alguns criteris previstos en el mateix. En aquest sentit, ha explicat que, davant l'àmplia renovació de càrrecs pendents a la cambra, la mesa i la junta han arribat a deixar al calaix propostes de designació perquè no eren "igualitàries". La mesa, però, no serà paritària fins que hi hagi eleccions. Com a mínim.

Les diputades cobren un 7,23% menys que els diputats

Entre les dades que es deriven de la diagnosi prèvia a l'elaboració del pla d'igualtat del Parlament, n'hi ha que demostren com la cambra no s'escapa de la discriminació que reben les dones per culpa del patriarcat. A la mesa, només hi ha un 14,3% de dones, i a la diputació permanent un 26,1%, i l'informe també destaca que només dues dones presideixen el seu grup parlamentari. Aquesta "segregació vertical", assenyala l'informe, fa que al parlament també hi hagi bretxa salarial: les diputades cobren un 7,23% menys que els diputats. Amb tot, també es revela que els homes presenten una permanència més elevada que les diputades a la institució, amb una mitjana de 2,5 i 1,6 legislatures, respectivament.

stats