Mas defensa que CDC ja ha assumit responsabilitats per la corrupció amb la seva desaparició

BarcelonaArtur Mas ha començat la seva compareixença al Parlament sobre el cas Palau advertint que no diria res de nou. L'expresident ha comparegut ja diverses vegades a la comissió d'Afers Institucionals arran del finançament irregular de CDC, però aquest cop ho ha fet amb una sentència ferma del Tribunal Suprem sobre la taula. En aquest sentit, Mas ha volgut fer dues reflexions en relació al rol de CDC i al seu propi: ha defensat que CDC ja ha respost políticament al cas Palau amb la seva "desaparició" l'estiu del 2016 i que, pel que fa a ell, ja va plegar de president del Partit Demòcrata el gener del 2018 per assumir responsabilitats. "M'he més que disculpat. Vaig entendre la magnitud del que hi havia i vaig intentar ser una mica coherent i exemplar en aquest sentit", ha conclòs, admetent que la condemna a Convergència no el deixa "indiferent" ni li agrada "gens ni mica". De fet, ha dit que arran del cas Palau ha renunciat políticament "a tot".

"Cap altre partit acusat d'irregularitats ha arribat a la seva desaparició com a partit. Això ha tingut costos polítics i encara els està tenint", ha explicat. "És una decisió que es va prendre no només per aquest motiu, sinó també per aquest motiu", ha acabat. Pel que fa a ell s'ha defensat: "Jo no consto enlloc en aquest procediment (...). No m'han cridat en condició de res". Sí que ha admès, però, que políticament pot tenir la responsabilitat de no haver estat diligent en les qüestions econòmiques del partit: "Només em vaig dedicar a la part política (...). Quan vaig arribar les funcions polítiques i econòmiques estaven separades i no ho vaig canviar".

El Tribunal Suprem ha confirmat la tesi de l'Audiència Provincial de Barcelona, condemnat a Convergència a pagar un decomís de 6,6 milions d'euros com a partícip a títol lucratiu del cas Palau. La sentència afirma que el partit de Jordi Pujol cobrava comissions il·lícites d'empreses a canvi d'obra pública a través de la institució del Palau de la Música. Així, el Suprem s'ha reafirmat en la condemna de 9 anys i 8 mesos de presó i 4,1 milions d'euros de multa per a l'exmàxim responsable del Palau, Fèlix Millet, i per a Jordi Montull, la seva mà dreta, 7 anys i 6 mesos de privació de llibertat i una multa de 2,9 milions. Per a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar una pena de tres anys i mig de presó, malgrat que l'Audiència l'havia condemnat a quatre i mig.

Artur Mas s'ha referit, de fet, en diverses ocasions a Osàcar. Ha posat èmfasi que el Suprem el va absoldre del delicte de tràfic d'influències i que està pendent que el Tribunal Constitucional resolgui el seu recurs d'empara en contra de la resolució del Suprem. L'expresident ha reproduït l'argument de la seva defensa, que considera que l'alt tribunal li ha vulnerat la presumpció d'innocència condemnant-lo per blanqueig de capitals. "Si se l'ha absolt de tràfic d'influències, també se l'hauria d'absoldre de blanqueig", ha dit Mas, perquè aquest es tracta sempre d'un "segon delicte".

Pel que fa a CDC, ha defensat que en el seu moment ja va dipositar béns pel valor de la fiança que li va imposar el jutge instructor. Es tracta de les seus embargades que, en el seu moment, el partit va xifrar amb uns tres milions d'euros. "Els tribunals poden recuperar els recursos a base de la fiança que ells mateixos van demanar que es diposités", ha dit Mas. Ara bé, el decomís interposat a la sentència a Convergència arriba fins als 6,6 milions d'euros i el partit està en concurs de creditors.

Mas critica que el tribunal no ha demostrat l'alteració dels contractes públics

L'expresident Mas ha assegurat que, malgrat el finançament irregular provat, ni CDC ni Osàcar "van perjudicar econòmicament" el Palau de la Música, sinó que ho van fer els "delinqüents confessos Millet i Montull". També ha dit que la sentència no reflecteix un "perjudici a la hisenda pública" i que, per tant, no hi ha hagut una "lesió al conjunt de la ciutadania". En aquesta línia, l'expresident ha remarcat que durant el judici no s'han analitzat les adjudicacions d'obra pública i que, per tant, no s'ha demostrat "cap tracte de favor" de Convergència a les empreses. "Si tan evident és que hi ha hagut comissions i tracte de favor, per què no s'han investigat els expedients de contractació pública?", s'ha preguntat Mas, carregant contra la instrucció del cas Palau. "Aquestes obres no les adjudicava ni el president ni els consellers, sinó les meses de contractació formades per alts funcionaris", ha conclòs.

Ara bé, el que no ha aclarit l'expresident és perquè les companyies pagaven comissions al partit si no se'ls donava res a canvi. "Si algú paga sense tracte de favor, això no és una comissió", ha seguit l'expresident. Segons ell, la sentència està basada "només" en la "confessió pactada amb els fiscals de Millet i Montull".

També ha disparat contra els seus predecessors, sense dir noms. "La col·laboració del Palau de la Música i CDC no se la va inventar Osàcar ni jo i som els únics que estem rebent les bufetades", ha acabat.

L'oposició reclama a Mas que demani perdó

L'oposició no ha quedat satisfeta amb les explicacions de l'expresident i li ha demanat un acte de contrició o de disculpes pel finançament irregular de Convergència.

"Fa tres mesos ja de la sentència del Suprem i encara estem esperant alguna mena d'explicació o disculpa per part dels portaveus oficials i oficiosos", ha constatat el portaveu del PSC, Jordi Terrades, en una línia similar a la portaveu del PP, Esperanza Garcia. Des de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha anat més enllà demanant-li que deixi l'oficina d'expresident i el càrrec honorífic que pertoca a qui ha estat al capdavant de la Generalitat. "Ho va fer Jordi Pujol", ha etzibat Carrizosa, instant-lo a fer el mateix.

Des dels comuns, Susana Segòvia, ha titllat d'"estructura mafiosa" Convergència i ha instat Mas a explicar per quin motiu les empreses donaven diners a CDC si no hi havia alteració de contractes públics. A més, ha acusat CDC de voler eludir la justícia transformant-se en el PDECat i ha apuntat que JxCat és ara el continuador de Convergència.

Qui ha estat especialment dura, malgrat compartir Govern, ha estat Esquerra. Només començar, Caula ja ha advertit que la seva intervenció que "no seria amable": "La justícia ha demostrat un entramat corrupta que s'exercia de forma sistemàtica". A parer d'ERC, la corrupció de CDC també ha "tacat" l'independentisme. "Sense la corrupció de Convergència, la independència i la caiguda de la monarquia seria més a prop", hi ha afegit el cap de files de la CUP, Carles Riera.

Només JxCat ha sortit en defensa de l'expresident Mas, tot i que d'entrada també ha condemnat la corrupció de Convergència. "Soc un convergent del PDECat i diputat de JxCat. I abans ho era per CiU", ha reivindicat Marc Solsona, defensant que no li encaixa la definició que l'oposició ha fet del partit de Jordi Pujol.