Campanya de proximitat: així conreen vots els candidats gironins

Blanes / Olot / Girona / FigueresSón caps de cartell de la demarcació de Girona, però com a molt veiem la seva foto a les banderoles del carrer. En el dia a dia de la política, queden eclipsats pels líders del partit, però en la majoria dels casos són els que coneixen més bé cada comarca i que han recorregut tots els racons greixant l'aparell de la formació. Durant l'inici de la campanya, ens hem endinsat en els seus mítings i estratègies de conreu de vots.

Junts: Salvador Vergés

El meteòric ascens polític del pagès en excedència de la vall d'en Bas

Si hi ha una candidatura el 12 de maig amb més noms gironins a primera fila és la de Puigdemont x Catalunya. De fet, podríem filar més prim i apuntar cap a la Garrotxa i rodalia, si tenim en compte l’origen d’Amer –al llindar de la Selva de muntanya– de l’expresident de la Generalitat. Per això el míting a Olot del partit cobra un nou significat: Salvador Vergés (Olot, 1976) encapçala per primer cop la candidatura per Girona de Junts. I ho fa acompanyat d’una de les olotines més internacionals: Anna Navarro, número 2 per Barcelona.

“Tu vens de Silicon Valley i jo de la Bas Valley”, bromeja Vergés a l’inici de la intervenció. Avui està entre família, en una ciutat també governada per Junts i després de l’adrenalina del primer debat de candidats a TV3 la nit passada. Vergés és un home que va per feina, amb el programa a la mà després de tres anys al Parlament. Hi va arribar el 2021 després d’una breu estada al secretariat de l’ANC, d’on va marxar per discrepàncies amb la presidència. “Jo vinc del món de l’empresa i de l’activisme independentista –explica mentre fem un cafè a la terrassa del Firal d’Olot–. No m’he perdut cap Urquinaona, Pertús o aeroport”.

Es defineix per això com a pagès en excedència, després d’haver decidit de jove canviar de full de ruta després d'exercir d’enginyer de camins i posar-se a treballar en l’explotació familiar. Per això la darrera legislatura s’ha convertit en la veu de la pagesia i també de la sequera a Junts. El dimecres, 1 de maig, comptava poder abraçar els coneguts d’Olot a peu pla, durant la tradicional Fira de Primavera que finalment es va suspendre pel temps. Enlloc d’això, la Sala Torín va fer ple en un acte àgil amenitzat pels versos del seu “amic” i company olotí al Parlament: Francesc Ten.

ERC: Laia Cañigueral

La delegada del Govern que passaria la nit enganxant cartells

Fa tants anys que penja cartells de campanya que, quan a l’inici de la campanya del 12 de maig, va haver d’enganxar per primera vegada els que duien la seva cara, no es va poder estar de recórrer els carrers de Girona amb els seus. És un exemple dels orígens i la forma de treballar de Laia Cañigueral (Cassà de la Selva, 1981), delegada del Govern a Girona per ERC des del 2021 i ara per primer cop cap de llista per la demarcació en unes eleccions al Parlament. Si bé Salvador Vergés, de Junts, és un nouvingut en la política, Cañigueral porta dins la maquinària republicana des dels 18 anys, quan es va afiliar a les JERC.

Per això va optar per començar la campanya divendres passat des de casa, envoltada per la família, a Cassà de la Selva. La seva participació en tot el que fa és sinònim d’entusiasme i energia. En el seu cas, és estrany trobar-la sola en un míting de campanya. Si una cosa volen transmetre els republicans aquesta campanya és la gestió de govern i feina feta, amb el desembarcament constant de consellers als actes de partit. Cañigueral transmet constantment el discurs d’haver “fet els deures” i l’expertesa d’haver estat delegada del Govern a Girona, però també la implicació activista des de ben jove, tant com a membre de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) com a delegada sindical per a la Intersindical-CSD.

“Nosaltres no estem parlant de propostes. Nosaltres no és que diem que farem, sinó que ens basem en fets”, assegura. Fa campanya just havent tancat un acord per construir el Campus del Nou Trueta amb 25 milions d’euros. “Ja és una realitat incontestable”, assenyala amb ganes de poder continuar fent la mateixa feina quatre anys més.

PSC: Sílvia Paneque

La revisora serena del tren del maquinista Illa

El saló de plens de Blanes acull fins a un centenar de persones a ritme de rock i llums vermells. Es veu la maquinària greixada del partit. El pack de cada seient inclou bandereta catalana, ventall de cartró i punt de llibre amb la cara del candidat Illa. La candidata per les comarques gironines, Sílvia Paneque (Riudellots, 1972), alcaldable i regidora per Girona des de fa dotze anys, té poca visibilitat a la cartelleria, que ho aposta tot a Illa. Els oradors entren (i sortiran) al ritme del People have de power de Patti Smith. És un acte breu i dinàmic. El dron que pren imatges vola a poca distància dels caps. L’alcalde Jordi Hernández dona la benvinguda i recorda que “si guanyem a Blanes, guanyem a Catalunya”. L’eurodiputat Javi López usa la metàfora ferroviària: advertíem del xoc de trens, ningú ens va fer cas, “la gent va prendre mal i els socialistes vam haver de posar un hospital de campanya per als ferits”, ara tornem a encarrilar els vagons i oferim un maquinista: Illa. Paneque seria la revisora serena d’aquest tren: cordial, partidària “de la unitat civil que l’anomenat Procés va malmetre”. No crida, no es crispa, no insulta i fa al·legats en favor del respecte i el contrast d’opinions. Diu que la dreta, l’extrema dreta i els populismes d’extrema esquerra creuen les línies vermelles del respecte. Explica que va patir anant contra corrent i sent assenyalada l’1 d’Octubre. “Volen fer por i acabar amb les veus serenes”. Tot i els mals moments, creu que cal aguantar. Per això culmina amb un celebrat: “Aguanta, compañero Sánchez, ¡vale la pena!”

CUP: Dani Cornellà

El diputat optimista que confia obtenir el tercer escó

Les passejades als mercats són un clàssic i la CUP en va fer una dimarts al mercat del Lleó de Girona. El cap de llista i diputat al Parlament, Dani Cornellà (Girona, 1978), ofereix un fullet a un home en una parada i aquest no en fa cas sense ni saber de quin partit es tracta. És un pagès de Campllong, diu que no té res en contra de la CUP i afegeix que està cansat dels polítics en general. Amb tot, conversa tranquil·lament amb el candidat. “Solem trobar bona receptivitat, però la desafecció que hi ha envers els polítics també ens afecta”, admet un membre de la campanya. A les últimes eleccions al Parlament, Girona va ser l’única demarcació on la CUP va guanyar vots. “Era l’únic que deia que trauríem dos diputats, com així va ser. Com que no ens els donava cap enquesta, ningú no hi creia”, diu Cornellà. Ara confia mantenir-los i tenir opcions d’arribar al tercer escó. 

La següent visita és a una botiga d’aquelles de tota la vida. Data del 1945 i s’hi va vendre el primer televisor de la ciutat de Girona. Només entrar-hi, la dependenta rep el candidat amb un tímid somriure i sense dir res. L’ha reconegut de seguida i hi simpatitza. Quan acaba amb un client, el propietari parla amistosament amb Cornellà i se li queixa de l’excessiva burocràcia: “Em sumo als pagesos, no podem perdre tantes hores fent tràmits”. I Cornellà, que ha estat alcalde de Celrà, li dona la raó. Abans de marxar, el propietari li diu: “La cosa bona que teniu els de la CUP és que de tant en tant aneu passant, cosa que altres no fan". Tot un compliment en temps de desafecció cap als polítics.

Vox: Alberto Tarradas

"Ara que no ens ataquen és una passada. Venen molts joves"

Fa temps que Vox munta un cop al mes una parada al mercat de Girona. Dissabte passat, lògicament, hi eren. Alberto Tarradas (Girona, 1996) és el cap de llista -i actual diputat al Parlament- i hi era acompanyat per altres candidats i per la portaveu del partit al Congrés, Pepa Millán. “Ara que no ens ataquen és una passada. Venen molts joves a interessar-se per nosaltres”, assegura. Des de fa uns sis mesos ja no tenen protecció policial al mercat. En l’hora i mitja que l’ARA va estar amb ells no va veure cap mostra d’hostilitat. En general, indiferència, correcció amb les persones que van interactuar, i en algun cas complicitat, com un senyor gran que va rebutjar el fullet -n’hi havia en català i en castellà- “perquè us voto sempre però aquí esteu perdent el temps”, els va dir en un castellà amb un marcat accent català. Tant, que el regidor a Girona, Xavier Domínguez, va passar-se al català per seguir la conversa.

“Si aquí hi hagués una parada d’ERC no se m’acudiria dir-los res. Que cadascú faci la campanya que li sembli”, diu Roberto Martínez, regidor a Blanes. “El nostre discurs és el mateix a tot arreu, no som com els altres”, diu Ignasi Mulleras, actualment regidor a Roses i que abans ho havia estat a Olot per Plataforma per Catalunya. Confien millorar els resultats del 2021, en què van aconseguir un escó i gairebé 17.000 vots, un 6,2% del total.